Festa al rebost: poesia d'Apel·les Mestres

 S'imagineu que passaria si els aliments s'humanitzaren i, al rebost, feren una gran festa? Estem més acostumats a veure textos i il·lustracions amb antropomorfisme animal, però amb vegetals quasi ni hi ha. Ara podem gaudir d'aquesta festa de noces de l'all i la ceba. Molt divertit!

Festa al rebost

(Apel·les Mestres)

Avui al rebost
hi ha festa completa:
aquest vespre l'All
es casa amb la Ceba. 

Hi ha acudit la flor
de la parentela,
i lo més granat de llurs coneixences. 

Vestida de blanc
la Sal s'hi presenta,
la du de bracet
son marit el Pebre. 

L'Oli compareix
dintre de la gerra,
i el Vinagre acut 
en sitra lluenta. 

El Sucre es remou
dintre la sucrera,
els xics Moixernons
arriben per rengles. 

La cistella d'Ous
també  és de la festa,
tamnbé en són el Llard
i Safrà i Canyella. 

Tots són compliments
i grans reverències:
-Déu vos guardi, l'All!
-Santa nit, la Ceba! 

Quan el nuvi es mou
tothom estossega,
quan la núvia riu
tothom ploriqueja. 

-Benvinguts, senyors;
comencem la festa;
saltem i ballem,
que ja romp l'orquestra. 

L'orquestra és un grill
que amb delit rasqueja,
i un vol de mosquits
tocant la trompeta. 

Les il·lustracions són d'Arcimboldo.