Defensem la paraula / Defendemos la palabra

El lèxic s'enriqueix llegint, escrivint i xerrant (il·lustració Amy Martino.)

Sembla que hui en dia, amb tota aquesta velocitat en que corren les paraules pels telèfons i internet, tenim poc respecte per la paraula, malgrat que siga tota una paradoxa. Cada pensament, cada idea, cada acció, cada sentiment... té la seua pròpia paraula que el descriu. El nostre lèxic (català, castellà, gallec, asturià, euskera) és ric en paraules i, quasi sense adonar-se'n estem destrossant-lo. 

Sovint tenim converses entre els xiquets i joves i es nota molt aquesta manca de vocabulari. Es veritat, i us asseguro que això es nota molt, que hi ha una marcada diferència entre xiquets i joves lectors i els que no ho són. Caldrà seguir en aquest camí de foment lector i anar un pas més enllà: escriure, expressar allò que volem dir correctament i, a més, que aplegui el missatge a l'interlocutor. Una cosa és abreujar un missatge de SMS i altra no tenir paraules, donar sempre els mateixos circumloquis per tal d'expressar allò que volem dir. Defensem la paraula, parlada i escrita, és el suport de tot el nostre coneixement i de la nostra cultura. La poesia ens pot ajudar molt amb tota la seua gran riquesa i contingut.

Cada idea, cada concepte té la seua pròpia paraula (il·lustració de Robert Woodstock)

Llegiu aquest poema de Gabriel Guasch, expressa el que vull dir molt millor que amb les meues paraules:

Tinguem respecte
a la paraula que malda per ser exacta,
com acròbata
quan pendula a l'espai
en busca de punt just
i la xarxa
no l'eximeix de caure.
És meteorit balder, camí d'extinció,
el pensament
que no sap trobar nom.

(Gabriel Guasch)