Amb la primavera venen les cireres. Mummm! Riquíssimes. El color, la textura, el sabor... i també el joc de penjar-se un parell de cireres a les orelles, com si fossin dos botons de foc. Ens encanta! D'això parla la poesia que, dins d'una cistella, ens ha regalat la nostra amiga i poeta Núria Freixa. Gràcies, Núria, compartim les cireres i la poesia.
Quatre cireres
Quatre cireres jugaven
a ser unes arracades.
Eren germanes bessones
de la mateixa brancada.
Unes a l’orella esquerra
contentes s’hi gronxolaven,
les de la dreta cofoies
com espurnes esclataven.
Les fulles verdes al vent,
aquella pell setinada…
Cap cofre pot encabir
una joia tan preuada.
Eren germanes bessones
de la mateixa brancada.
La dolçor del primer mos
un altre en reclamava.
Primavera coll avall,
després d’un bocí en ve un altre.
D’antuvi sabien bé
que tota juguesca acaba.
Que ja han arribat les cireres? algú s'ha anticipat...
ResponEliminaQuan en vegi algun de florit cantaré allò del Serrat:
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
murmuri d'abelles,
sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
m'han adormit...
Besadetes amb flors de cirerer,
M. Roser
Hola Núria, soc la Nora, m'agraden molt els teus poemes, son molt divertits i gràcies per dir-nos aquesta web. Ens veiem demà a clase.
ResponEliminaHola Núria, soc la catalina m'agraden molt els teus poemes son molt divertits grasies per ser la nostre profe fins dema
ResponEliminahola nuri ets tan diver adeu. mancontan les teves puesies
ResponEliminaQue maco el teu poema!
ResponEliminaTots hem jugat a penjar-nos les cireres a les orelles... i no hi ha cap altre fruit que ens ho permeti! Ben pensada la idea pel toc de simpatia que hi aporta. El portaré a la meva classe!
Carme, ta germana.
Gràcies a totes.
ResponEliminaDe petita anava a un mas, amb el meu pare,que tenien molts gats i ell els hi duia els peixos que havia pescat.A canvi, quan era el temps,en sortíem amb un bon cabaç de cireres que nosaltres mateixos abastàvem de l'arbre.
El coixí de la infantesa...
Ep! l'anònima d'abans sóc jo, Núria Freixa. Després de la calçotada ja se sap.
ResponEliminaNúria, sempre que obric regalets poètics teus estic emocionada: no falla, uns versos superxulis.
ResponEliminaGràcies, guapetona, pel regal, ja saps que no puc deixar de compartir-ho amb els lectors del blog. L'altre està ben guardat per a penjar-ho.
M'apunto, un any d'aquests, a la calçotada, que no la he provat mai.
Besadetes, senyora poeta
Cireres, sabor i aventura... records també de la meua infància.
ResponEliminaBesadetes
Fet! convidada a la calçotada, ja lligarem data.
ResponEliminapetonets