Hui us volem recomanar un lloc molt interessant, d'aquests que cal afegir als nostres favorits. Parlem de la revista de poesia infantil Pissiganya. Qui hi ha al seu darrere? Doncs dos amants de la poesia infantil, Andreu Galan i la poeta Martina Escoda (felicitacions als dos pel projecte).
Què és Pissiganya? És una revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes, en català. Si, si, heu llegit bé, està escrita per xiquets que hi participen, directament a través de les seues escoles. Poesia infantil feta per poetes infantils. El seu objectiu és fomentar la creativitat poètica i, a més, que els seus versos s'enlairen entre els propis xiquets. Ja hem dit i repetit moltes vegades al blog que cal fomentar la lectura i escriptura poètica des de menudets i anar fomentant-la al llarg de tota l'escolarització, amb il·lusió, amb estima i imaginació, jugant amb la paraula i els versos, passant-ho divertit, poc a poc però sense aturar-se. Fins que els menuts i joves no descobreixen en la seua vivència personal què és la poesia aquesta no formarà part de les seues vides i som els adults, implicats d'una o altra manera amb la seua educació, els responsables d'aquesta formació poètica.
Sembla que no i té importància, però llegir els seus poemes i els poemes dels companys, o d'altres companys desconeguts, incentiva molt la creació literària. No es tracta de crear un poema per a que a classe se'ls fique una nota, es tracta de crear la necessitat d'escriure poesia, de que aquesta ens ajude a expressar els nostres sentiments, de trobar allò que va rondinant-nos pel cap en un versos escrits per altres xiquets i xiquetes. No és fàcil trobar aquest poemaris infantils per la xarxa, així que teniu una oportunitat molt interessant de poder-ho fer.
I quin és el perquè del seu mot, Pissiganya? Es tracta d'un joc infantil que consisteix bàsicament en el següent:
Els xiquets s'asseuen a terra formant un rogle, amb les cames obertes i tocant-se, únicament, per les plantes dels peus. Llavors comencen a cantar i un dels xiquets, al ritme de la música, va tocant tots i cadascun dels peus dels jugadors. El peu que coincideix amb la darrera síl·laba de la cançó, s'ha d'amagar sota el cul. Així, el jugador que amaga els dos peus, queda eliminat del joc. El guanyador, per tant, serà qui es quede amb algun peu sense amagar.
Pis, pissiganya, oli de la ganya,
xica melinguera obri'm eixa porta.
Mare que no puc, que tinc la mà encordada.
Qui te l'encordà?
El rei i la reina que passen per ací,
amb un plat de xulles
i un barral de vi.
Passarem per Castelló,
posarem el peu dins del calaixó.
Així que us recomanem que entreu a Pissiganya i s'inscriviu (és gratuït) i comenceu a participar amb els poemes dels vostres alumnes. A més, tenen un apartat adreçat especialment als mestres on es recomanen llocs web, articles sobre poesia infantil, llibres, etc. Podem enviar també les nostres experiències poètiques i compartir-les.
A que espereu... entreu i participeu!!! Impliqueu als vostres alumnes! Aquests tipus d'experiències col·lectives, aprofitant internet i les noves tecnologies, són molt enriquidores i motivadores. Aprofitem-se i fomentem la poesia.
Eres un pou de poesia, Salvia. Gracies per la recomanació. Ho passe a les companyes.
ResponEliminaBesets
Kika Moran
Kika, passa-ho a la resta de companyes del teu col·le i animeu-se a participar.
ResponEliminaBesadetes a grapats, guapetona.
Hola Salvia. Felicitaciones por este sitio tan excelente, pero je podido evitar mandarte este mensaje que de alguna manera pide tu estimada ayuda. Por favor, añade un gadget para poder traducir el blog, please. solo entiendo el castellano y el ingles, y me parece una pena perderme este sitio. Gracias.
ResponEliminaEstà malament, no té molta rima que diguéssim, i a més a més, hi han coses que no tenen sentit. No m'ha agradat gens.
ResponEliminaJosé Miguel García