En posts anteriors parlavem de l'alegria de despertar-se amb poesia, però hui a qui volem despertar és a la primavera. S'ha passat un llarg temps ensopida entre núvols de cotó-en-pèl i ja és hora que comence a despertar, doncs d'ací poquet li toca despertar a tota la natura i cal que estiga ben espavilada per complir amb la seua feina. I amb la primavera sembla que vaja unida, també, la poesia. Així que li diem, amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel: Desperta't, poesia!
Desperta't, poesia!
Surt del teu somni,
has de viure al carrer.
Pintar amb rima el rètols,
cantar el vol d'un ocell,
bressolar les veus dels vents
i ballar amb els estels
cada nit del gran univers.
Ser teranyina als balcons,
girar rodona a cada revolta,
tenyir de mil colors
el camí gris que sovint ens envolta.
Surt del teu somni.
Desperta't, poesia!
La il·lustraació és de Jazmín Espinoza.
HOLA MAGRADA EL TEU POEMA.
ResponEliminaNora, moltes gràcies per dir-ho, i a Sàlvia per penjar-lo!
ResponEliminaA mi i al meu fill Guillem de set anys ens ha agradat molt el poema.
ResponEliminaMiquel i Guillem
Els poemes d'Isabel sempre són un encert, directe en la diana poètica. A mi també m'encanta aquest poema (gràcies, Isabel, pel regalet)
ResponEliminaBesadetes a totes tres