Serra de Mariola: destrucció intencionada del nostre entorn. Per què?

Create your own video slideshow at animoto.com.

A principis d'aquest mes de setembre la Serra de Mariola, la nostra serra (Cocentaina està a les faldes d'aquesta serralada), va sofrir un gran atemptat: un fort incendi va arrasar tot el que trobà al seu pas. Les conseqüències són aterradores. Allà on hi havia vida -arbres, flors, animals- ara és un desert de pedra. Allà on eren els flaires de les famoses herbes medicinals d'aquest indret, de les flors, ara hi ha pudor de socarrimat. Allà on explosionava el color, ara regna la foscor i la grisor.

Un incendi intencionat que ens ha afectat a tots. I és que cada vegada que destruïm els nostres ecosistemes, per incendis o altres motius -que malauradament hi ha molts-, estem matant part del futur. Caldrà prendre consciència, tots i totes, de la importància de salvaguardar la natura i de que nosaltres formem part d'ella.

De la cançoneta de la Serra de Mariola "...tota a floretes" resten sols les paraules perquè les floretes ja no hi són. A dalt hem ficat un vídeo de l'exposició de fotografia, Els colors de la serra, que Toni Bra va fer al Palu Comtal de Cocentaina -2009- on el protagonisme era la flora de la Mariola. Mireu els colors que han desaparegut

Des del blog Poesia de trinxera, l'amic i poeta Agustí Campos ens ha enviat un poema que ben bé reflexa la impotència davant de tanta destrucció, versos que volem compartir amb tots vosaltres. Gràcies, Agustí.

Serra de Mariola

(Agustí Campos) 

I callaran els arbres

i les flors i tota la muntanya

callaran els animals

i callarem nosaltres.

Les flames s'ho emportaran tot

fins i tot la nostra dignitat

i serem tristos,

és una part de nosaltres.

La Serra de Mariola es crema

i cremen els nostres cors

amb l'espurna del dessolador paisatge

morim a poc a poc.

Ens apaguem i el foc continua.

 Us fiquem un vídeo de Paco Muñoz, en un concert a Bocairent (població molt afectada per aquest incendi) amb la cançó Serra de Mariola (us dic, per curiositat, que les "socarrades" a les que fa referència la cançó són les xiques i les dones de Cocentaina).