Pàgines

18.8.10

Los cerros: poesia de Gloria Kirinus


Amb el món de la imaginació tot pot cobrar vida, fins les pedres o les muntanyes. Difícil imaginar-se dues muntanyes xerrant, però... real en aquests versos.

Los cerros
(Gloria Kirinus)

Cuando los cerros
conversan
sobre todo
lo que pasa
no se quedan
como estatuas
cada uno
en su lugar.

Ellos se mueven
sin miedo
y se toman
de la mano,
girando en ronda
de abrazos,
como niños en la escuela.

La il·lustració és de Silvia Crocicchi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada