Versos embolicats: dos embarbussaments de Carles Cano

 Impossible avorrir-se jugant amb els embarbussaments. Proveu-ho! Però a més ací us fiquem un poemes infantils, de Carles Cano, que per la seua forma poètica són autèntic embarbussaments. Llegiu-los en veu alta i ho comprovareu! Un embolic a la llengua, arrrgg... molt divertit! Gràcies, Carles, per fer-nos riure una estoneta a ritme de poesia.

A La Font Roja hi ha una cabra

(Carles cano)

A La Font Roja

hi ha una cabra

boja,

pèl-roja,

escarxofada

banyuda,

culicuapeluda.

Té quatre cabridets

bojos,

pèl-rojos

escarxofats

banyuts

culicuapelats

*

Un ratolí de Rocafort

(Carles Cano)

En  Ramon Romaní

ratolí de  Rocafort

trobà un  teuladí

menjant al seu hort

Què rosegues, colibrí,

pujat dalt del branquilló?

Tu no  menges mosquits

mosques, cuques i abellots?

Jo no sóc el teuladí

menja-mosques i moscots;

ni tampoc el colibrí

que va de flor en flor.

Sóc un tord d’Algemessí

m’agraden els albercocs,

i va i  passava per ací

i he parat a fer un mos

Doncs, arrea-te-la rossí!

O et llançaré un bon roc.

Que no vull al teu cosí

ni a tots els del teu lloc.

Ramon llançà el projectil,

que passà prop del pardalot

i alçant el vol va dir així:

Ahí t’ho quedes Joan Ratot!

La il·lustració és de La Perera.