Hui tenim una nit màgica. És la nit de Sant Joan i les fogueres s'encenen per tot arreu. És nit de festa, de foc que enlluerna i renova, de passar-ho bé. Us desitgem molta alegria per aquesta nit, amb la poesia de Lola Casas.
Les fogueres
(Lola Casas)
Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.
(Lola Casas)
Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.
Coca de Sant Joan
(Lola Casas)
Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.
(Lola Casas)
Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.
Les il·lustracions són de Subi i de Paloma Valdivia.
La posía no pude faltar en esta noche mágica.Feliz noche y que tus deseos se vean cumplidos.
ResponEliminaMuchos besos
M'ha agradat, sobretot, el poema de la foguera, potser perquè té un vocabulari que em recorda vells temps...Diuen que el foc de Sant Joan esborra totes les coses negatives que ens hagin passat durant l'any.
ResponEliminaBesadetes i bona revetlla,
M. Roser
La poesia no puede faltar en ningun evento, pues forma parte de nuestra vida, aunque a veces no nos demos cuenta.
ResponEliminaMucha mágia poética para las dos.
Besadetes