Res millor que un bon somriure a la cara d'un xiquet per a que s'obriguen les portes de la felicitat. Ens agradaria que cap xiquet del món quedara sense somriure. Si a més el somriure és del nostre fill o filla... això és un plaer tan gran que no té preu. La nostra amiga poeta, Annabel Martínez, ha escrit un poema preciós -per a la seua filleta Aitana- que ben bé reflexa el que estem dient. Amor de mare en poesia.
El tiempo para ti no tiene prisa,
como para tus gusanos de seda
que alimentan,
cadenciosos,
el proceso de su metamorfosis.
El tiempo para ti es el presente,
por eso tú y los tuyos reís como el agua
y vuestras risas se beben los minutos
y nos paran el tiempo.
Yo entonces pienso que solo tu risa
de ocho años,
tu risa pedagógica,
me es imprescindible en este mundo.
como para tus gusanos de seda
que alimentan,
cadenciosos,
el proceso de su metamorfosis.
El tiempo para ti es el presente,
por eso tú y los tuyos reís como el agua
y vuestras risas se beben los minutos
y nos paran el tiempo.
Yo entonces pienso que solo tu risa
de ocho años,
tu risa pedagógica,
me es imprescindible en este mundo.
És un plaer oferir de nou les meues coses en el teu blog, Sàlvia.
ResponEliminaBesots.
A.
El poema és molt bonic i penso que el somriure d'un infant és de les coses més encisadores que podem veure, però un somriure es pot considerar pedagògic? els sentiments són una cosa molt natural i espontània...
ResponEliminaBesadetes,
M. Roser
Per a mi sí és pedagògic precísament perquè és espontani i els adults hem perdut eixa alegria natural, i perquè m'ensenya a viure en el present sense més anhels o angoixes.
ResponEliminaGràcies, Roser.
Annabel coincideix amb Roser, el poema és molt bonic. Es veritat que al fer-se adults anem perdent l'espontaneïtat de manifestar els nostres sentiments i és el contacte amb els xiquets, amb aquest cas amb la teua filla, en el cas de Roser no ho sé però segur que els seus alumnes, el que contagien eixa espontaneïtat.
ResponEliminaSaps que sempre és un plaer enlairar els teus versos.
Hola Anabel, jo ho deia perquè crec que una cosa és pedagògica quan l'has de pensar i n'ets concient de que ho és...però no em facis massa cas, és que a mi m'agrada analitzar-ho tot.I si els meus alumnes, en el meu, cas m'han contagiat un munt de coses bones.
ResponEliminaGràcies a tu per aquets bonics poemes.
M. Roser
Us volia dir que al meu blog ,el dia de Sant Jordi, i penjaré un regal, en forma de vídeo bilingüe per a totes les amigues que em visiten, amb moltes, moltes roses...
ResponEliminaM. Roser