Pàgines

5.3.10

El tren: vaivé de versos pels rails de la poesia


El tren també és tema per a versificar. Al fòrum E.P.I.T. Enfermos de Parkinson de Inicio Temprano, Campanilla, una poeta espontània ha escrit aquest poemeta del tren, que ens ha encantat. Esperem que a vosaltres també us agrade.

El tren
Corre por los campos,
cruza las fronteras,
se esconde en los túneles,
sube por las laderas.
Como una serpiente
que va zigzagueando,
lleva incertidumbre,
dicha amontonando.
También la tristeza,
la dulce inocencia,
la vejez tranquila,
sonrisa lozana
de dulce juventud.
Cuántos largos rieles
de afectos humanos,
como en una caja
los recoge aquel tren.

La il·lustració és de Toru Fukuda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada