Està fent molt de fred, ja ha nevat molt, però veritablement és hui quan l'equinoci hivernal comença. És el 21 de desembre quan oficialment l´hivern és el senyor del temps. La neu, la pluja, el vent, el sol esmortit... sembla que tot ens porta a rebutjar l'hivern, però no és així. Té una bellesa pròpia que el fa atraient. Ben bé ho expressa el gran poeta Martí i Pol.
Hivern
(Miquel Martí i Pol)
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles del manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els diesde boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt de les coses.
L'hivern és silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
Amb en Martí Pol m'has tocat la fibra sensible I aquest és un dels que està a la bossa de poemes que m'agraden molt...
ResponEliminaBessadetes poètiques,
M. Roser
Felicitats pel bloc!
ResponEliminaJo treballo ensenyant llengua i literatura i aquest ja és per mi un espai de recerca habitual i font d'inspiració.
Per si voleu fer-hi una miradeta....
http://lectures1esogrevol.blogspot.com/
Salut!
Mar