Pàgines

20.12.09

O conto de Apalpador: un llibre que recupera el folklore nadalenc de Galícia



Ja sabem que el Pare Noel és el personatge estrella del dia 24 de desembre, però no sempre ha estat així. En diferents indrets de la península, i abans que el marquèting anglosaxó ens invadira, hi havien altres personatges que enriquien el nostre folklore; personatges que al llarg del temps poblaven l'imaginari dels xiquets i xiquetes i que ara quasi han desaparegut. És important recuperar les nostres tradicions i difondre-les per a que els actuals i futurs xiquets continuen trasmetent-les.

Hi ha un personatge, O Apalpador, que data des de temps molt remots i que habita en els boscos de Courel, Cebreiro, Lóuzara i aplega en els seus viatges fins a Quiroga i Os Ancares per a fer el seu treball de recollir fusta per a fabricar carbó. És un vell gegantí, que sempre porta una gastada boina al cap i un farcell vell i apedaçat. S'alimenta de fruits del bosc i porcs senglars.

La nit del 31 de desembre (en alguns llocs és el dia 24 i en altres el 5 de gener) baixa de les muntanyes i es fica a les cases on hi ha xiquets dormint, es palpa la panxeta -per això el seu nom de l'Apalpador- per a veure si han menjat bé al llarg de l'any (pensem que en aquell temps molts xiquets es morien desnodrits, de fam) i si és així els fa un conjur màgic que els permetrà passar el nou any amb molts aliments. Abans d'anar-se'n els deixa unes castanyes màgiques.


Aquestes figures mitològiques, que formen part de la nostra cultura, (com el Olentzero i el Pai inverno) són comuns des de la zona galego-portuguesa, fins a Cantàbria i Euskadi, anunciant protecció i aliments per al nou any. Al seu voltan han sorgit poemes i coples que acompanyen la seua vinguda.

Ara s'ha recollit la tradició en un conte preciós, O conto de Apalpador, de Lua Sende i Alexandre Miguens, amb il·lustracions de Leandro Lamas, editat per Edições da Galiza e A Fenda Editorial, en la col·lecció de Contes para Miúdos. Hi ha un altre llibre, Antón e o Apalpador, editat per Barafunda, amb text de Manuel Castro i Mar Ameijeira i il·lustracions de Francisco Ameijeira que actualitza la història als tems d'avui en dia. També podem escriure-li cartes amb els nostres desitjos i visitar una web que s'ha creat per a que els xiquets puguen conèixer-lo millor (trobarem la història, postals, cançonetes...).

Ens encantadora aquesta cançó que cantaven els pares als xiquets per a traquilitzar-los el dia que esperaven l'Apalpador:


Vaite logo, meu meniño (miña meniña)
marcha agora para a camiña
Que vai vir o Apalpador
a apalparche a barriguiña
Xa chegou o día grande
día do noso Señor.
Xa chegou o día grande
e virá o Apalpador.
Mañá é dia de cachela,
que haberá gran nevarada
e há vir o Apalpador
cunha mega de castañas.
Por aquela cemba
xa ven relumbrando
o señor Apalpador
para darvos o aguinaldo.

6 comentaris:

  1. Cal difondre el folklore d'ací, l'altra ja ens l'imposa la publicitat i les grans superficies comercials.
    Besadetes

    ResponElimina
  2. Libro O Apalpador de Xoán G. e a editorial Biblos Clube de Lectores

    http://www.apalpador.com/apalpador.pdf

    ResponElimina
  3. Gracias por la información, así el post queda más completo.
    Feliz Navidad y saluda cuando pase por tu casa O Apalpador.
    Besadetes

    ResponElimina
  4. ¡Hola!

    Jo vaig comprar el llibre del que parles en aquest post "O Conto do Apalpador", per curiositat i perque m'agrada molt l'etnografia i la veritat és que vaig quedar encantada amb l'història i les il·lustracions.

    Tenen una pàgina web que ve indicada al llibre amb algunes il·lustracions: www.apalpador.net

    És molt bonic i la veritat és que el gallec no és tan difícil d'entendre.

    Salutacions!

    ResponElimina
  5. Compartim interessos culturals i lectors. Llegir el gallec per a nosaltres no és molt difícil, com tu dius. Gràcies per la recomanació de la web, és encantadora.
    Espero trobar-te de nou en alguna passejada per ací.
    Besadetes

    ResponElimina