Ja sabem que el Pare Noel és el personatge estrella del dia 24 de desembre, però no sempre ha estat així. En diferents indrets de la península, i abans que el marquèting anglosaxó ens invadira, hi havien altres personatges que enriquien el nostre folklore; personatges que al llarg del temps poblaven l'imaginari dels xiquets i xiquetes i que ara quasi han desaparegut. És important recuperar les nostres tradicions i difondre-les per a que els actuals i futurs xiquets continuen trasmetent-les.
Hi ha un personatge, O Apalpador, que data des de temps molt remots i que habita en els boscos de Courel, Cebreiro, Lóuzara i aplega en els seus viatges fins a Quiroga i Os Ancares per a fer el seu treball de recollir fusta per a fabricar carbó. És un vell gegantí, que sempre porta una gastada boina al cap i un farcell vell i apedaçat. S'alimenta de fruits del bosc i porcs senglars.
La nit del 31 de desembre (en alguns llocs és el dia 24 i en altres el 5 de gener) baixa de les muntanyes i es fica a les cases on hi ha xiquets dormint, es palpa la panxeta -per això el seu nom de l'Apalpador- per a veure si han menjat bé al llarg de l'any (pensem que en aquell temps molts xiquets es morien desnodrits, de fam) i si és així els fa un conjur màgic que els permetrà passar el nou any amb molts aliments. Abans d'anar-se'n els deixa unes castanyes màgiques.
Aquestes figures mitològiques, que formen part de la nostra cultura, (com el Olentzero i el Pai inverno) són comuns des de la zona galego-portuguesa, fins a Cantàbria i Euskadi, anunciant protecció i aliments per al nou any. Al seu voltan han sorgit poemes i coples que acompanyen la seua vinguda.
Ara s'ha recollit la tradició en un conte preciós, O conto de Apalpador, de Lua Sende i Alexandre Miguens, amb il·lustracions de Leandro Lamas, editat per Edições da Galiza e A Fenda Editorial, en la col·lecció de Contes para Miúdos. Hi ha un altre llibre, Antón e o Apalpador, editat per Barafunda, amb text de Manuel Castro i Mar Ameijeira i il·lustracions de Francisco Ameijeira que actualitza la història als tems d'avui en dia. També podem escriure-li cartes amb els nostres desitjos i visitar una web que s'ha creat per a que els xiquets puguen conèixer-lo millor (trobarem la història, postals, cançonetes...).
Ens encantadora aquesta cançó que cantaven els pares als xiquets per a traquilitzar-los el dia que esperaven l'Apalpador:
Vaite logo, meu meniño (miña meniña)
marcha agora para a camiña
Que vai vir o Apalpador
a apalparche a barriguiñaXa chegou o día grande
día do noso Señor.
Xa chegou o día grande
e virá o Apalpador.Mañá é dia de cachela,
que haberá gran nevarada
e há vir o Apalpador
cunha mega de castañas.Por aquela cemba
xa ven relumbrando
o señor Apalpador
para darvos o aguinaldo.
Molt bé
ResponEliminaCal difondre el folklore d'ací, l'altra ja ens l'imposa la publicitat i les grans superficies comercials.
ResponEliminaBesadetes
Libro O Apalpador de Xoán G. e a editorial Biblos Clube de Lectores
ResponEliminahttp://www.apalpador.com/apalpador.pdf
Gracias por la información, así el post queda más completo.
ResponEliminaFeliz Navidad y saluda cuando pase por tu casa O Apalpador.
Besadetes
¡Hola!
ResponEliminaJo vaig comprar el llibre del que parles en aquest post "O Conto do Apalpador", per curiositat i perque m'agrada molt l'etnografia i la veritat és que vaig quedar encantada amb l'història i les il·lustracions.
Tenen una pàgina web que ve indicada al llibre amb algunes il·lustracions: www.apalpador.net
És molt bonic i la veritat és que el gallec no és tan difícil d'entendre.
Salutacions!
Compartim interessos culturals i lectors. Llegir el gallec per a nosaltres no és molt difícil, com tu dius. Gràcies per la recomanació de la web, és encantadora.
ResponEliminaEspero trobar-te de nou en alguna passejada per ací.
Besadetes