Blog de poesia i cites: Me gusta la lluvia

Hui us volem recomanar un blog de poesia, Me gusta la lluvia. És curiós com de vegades es trobem amb els poemes: quan hem descobert "Audrey" / Olga, ella ja ens ha deixat, però en la pròpia web queda la seua obra.

Un hola i un adéu; us recomanem li doneu una ullada al seu blog.

Azul
Me acerco a ti, despacio.

Cierras los ojos.

Te beso, buenos días.

Me besas.

Y estalla el día.

Guardo las estrellas.

Te bajo el sol.

Hoy no llueve.

Todo es azul.

Infinito

Una palabra es como el infinito.

Llena de matices.

Y yo vivo enganchada a tus palabras.

A los sonidos de tu voz.

Sé que lo sabes.

Pero me gusta decírtelo.

Si me lo pides
cogeré para ti las estrellas más brillantes.

Y te las entregaré
bañadas en canela y bergamota.

Sólo si tú me lo pides.

Me gustas tú porque me sabes a galleta.

Porque te beso y te deshaces en mi boca.

Y porque siempre estás para tenerme contenta.

La il·lustració és de Tran Gnuyen.

Otoño, poesia d'Ángela Figuera

Les fulles dels arbres són un termòmetre que marquen els passar dels dies de la tardor fins apropar-se l'hivern. Canvien de color, ballen amb el vent, moren sobre un llenç de natura. Les fulles, regnes de la tardor.

OTOÑO

(Ángela Figuera)

¡Ay! ¡Qué bonita

la hojita verde

tan pequeñita!

Llega el otoño:

la hojita pierde

su traje verde.

Se pone roja.

Llueve:

la hoja

llora

que llora.

Ya no está roja.

Lleva un vestido

triste, arrugado,

descolorido.

La mueve el viento:

tiembla de frío.

La sopla el viento:

la tira al río

que se la lleva

lejos, muy lejos,

entre la niebla.

La il·lustració és de Blenda Tyvoll.

El gran libro de las nanas, de l'editorial El Aleph

Hui us volem recomanar un llibre que ens sembla de lectura imprescindible per a pares, educadors, biblioteques... Parlem d' El gran libro de las nanas. Las más bellas canciones de cuna en lengua española, desde sus orígenes hasta nuestros días, publicat per El Aleph i l'edició està a cura de l'escriptora Carme Riera.

El llibre està recien editat i és la primera antologia de cançons de bressol que inclou des de les cançonetes populars més conegudes fins les de grans poetes consagrats. "Nanas" de tot tipus: tradicionals, folklòriques, modernes, flamenques,... Anteriorment s'havia editat, en 1882, dins de l'obra de Francisco Rodríguez Marín una recopilació d'aquestes cançons de bressol en el cants populars espanyols. Ara tenim l'oportunitat de poder gaudir de la història de la nostra poesia des d'un punt de vista ben diferent al que estem acostumats i que ens farà retrotaure a la nostra infantesa.

Segurament, per a conèixer l'existència de les cançons de bressol s'hauriem de remuntar a temps immemorial, quan començà a sortir el llenguatge i la música. Sempre ha estat la necessitat de calmar als fills: bressolar-los amb els brassos, prop del pit, escoltant el bateig del nostre cor i deixant-se dur per la veu i la candència de la mare que va acaronant, amb tota la seua dolçor, la desvetlla dels menuts. Aquestes cançonetes surten l'efecte de sortilegis màgics que ens endinsa al món dels somnis, poc a poc, conjurs que obliguen a tancar les parpelles i deixar xicotets somriures en els nadons.

Junt a la lectura d'aquest llibre us aconsellem, també, l'obra La rosa de los rosales, de Manuel Fernández Gamero, publicat per la Diputació de Sevilla.

Canción de cuna
(Antonio Piedra)
La carita de Aída
tiene un antojo
que los ángeles pintan
con estrellinas de oro,
con estrellinas de oro
sujeticas al cielo,
en los labios perdidos
se tropiezan los besos;
se tropiezan los besos
entre mil arreboles,
mientras la niña ríe
los pucheros que pone,
los pucheros que pone
llevan todos regalo,
en los suaves hoyicos
de su rostro rosado;
de su rostro rosado
brillan cristales,
los ojitos de Aída
acunan los aires.

Tres anys del blog de Poesia Infantil i Juvenil / Tres años del blog de Poesía Infantil y Juvenil

Sembla ahir i ja han passat tres anys des de que vaig començar a editar aquest blog (punxeu si voleu veure el primer post). Els començaments van ser un tant incerts, wns cabussavem en un món digital que desconeixiem i no sabiem el ressó que la informació que anaven penjant poguera tindre.

Recorde que vaig decidir fer-ho perquè em semblava que ja estava bé de deixar a la poesia en el seu paper de ventafocs de la literatura infantil i juvenil. Calia difondre llibres, editorials, poemes, webs, blogs, activitats, convocatòries de premis, cançons, animacions,... juntament amb les il·lustracions. Calia donar-li un aire lúdic, participatiu, fresc, atractiu. Calia enganxar als pares, per a que fomentaren des del naixement dels fills, la poesia; enganxar als profes, per a que la poesia entrara a l'escola i es quedés en les aules; enganxar als bibliotecaris, per a que la poesia anara formant una part important del fons bibliogràfic de les biblioteques; enganxar als poetes, per a que ens ajudaren a difondre la poesia; enganxar a les editorials, per a que ens ajudaren a actualitzar els nostres coneixements; enganxar als xiquets, per a que trobaren allò que, sense saber-ho conscientment, anaven buscant; enganxar al joves, amb tanta poesia al seu interior i que de vegades no se n'adonen; enganxar... anar donat puntades d'agulla per a formar un cos poètic, per damunt de la diversitat de llengua, cultura, país, religió, de les diferents idees...

Quasi 1.500 articles publicats, un bon grapat de comentaris, molts amics de tots els raconets del món que ens hem trobat en el camí: un balanç molt possitiu. Poc a poc el blog ha anat prenent ales, enlairant-se a la vegada que els poemes, i això m'ompli el cor. Són moltes hores dedicades a complir un objectiu: difondre la poesia.

Hui vull fer una dedicació especial a vosaltres, els lectors del blog, perquè a la fi sou l'ànima del mateix; sou vosaltres els que amb els vostres comentaris, enviament de poemes, paraules de recolzament, recomanació d'aquest raconet poètic.. sou vosaltres els que heu aconseguit que estem ací, un altre any, per a celebrar-ho.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I TOTES. CELEBREM-HO JUNTS.

Un brindis amb cadascú de vosaltres, txin-txin!!!, i que continue corrent la poesia per tots els indrets, per tot arreu. Aconseguirem alimentar l'ànima dels xiquets i joves amb culleradetes diaries de poesia. Penso, i es una reflexió molt personal, que açò ens farà més sensitius i sensibles, més crítics, més lliures, més solidaris i tolerants, més madurs i creixerem com a persones.

Esperem que continueu ajudant-nos a difondre la poesia. GRÀCIES.

La il·lustració és d'Andrés Meixide Galloso.

Crepúsculo, poesia d'amor de l'hondureny Emig Paz

Crepúsculo
(Emig Paz)

La tarde cae
entre celajes rojos y comparsa
el viento canta entre los árboles
una canción compuesta por el sol
con pedazos de cielo de canto dorado
la nieva suavemente
emerge imponente rondando las montañas
volando blanquísima entre colinas
volando blanquísima con brillo dorado.

Las aves cantan alegres
invitando a sumergirse en el sueño
sueños de aves ignorados
olvidados de la noche y las estrellas.
Cae la tarde, vuela la nieva
se marcha el sol, asoma la noche
fresca entre penumbras.

Solo nosotros dos amor mío
estamos en la montaña
mirando nacer las estrellas
una a una en el crepúsculo
sintiendo uno a uno
el frío de nuestros cuerpos
el frío de la montaña dorada.

La noche llega bañada de estrellas
el crepúsculo ha terminado
mi sueño se junta con tu sueño
y empezamos a brillar con las estrellas.

La il·lustració és d'Ilustrasole.

Volen versos: llibre de poesia infantil i juvenil amb poemes sobre el llibre, la lectura i la biblioteca / Libro de poesia infantil y juvenil

En el Dia de la Biblioteca, hem volgut rendir un homenatge a tots el bibliotecaris i bibliotecàries que d'una manera silenciosa, callada, de vegades arriscada, dia rere dia, treballen al servei de la nostra societat difonent la lectura i la cultura per tot arreu. Per tal de fer-ho, hem comptat amb la col·laboració d'un grapat d'amics i amigues poetes, de diferents indrets del món, que molt amablement ens han enviat un poema, en castellà o català. Gràcies a ells hem pogut editar un poemari digital, Volen versos, que pengem a internet per a que el pugau llegir i descarregar -se'l (ahir, meravelles de la tecnologia, no hem pogut fer-ho; això que ho varem intentar al llarg de tot el dia). Tots el poemes giren al voltan de la biblioteca, el llibres i la lectura. Un llibre original pel seu contingut i molt bó, doncs la qualitat dels poemes i textos és magnífica.

Moltes gràcies a tots i totes els que heu col·laborat per la vostra ràpida i desinteressada aportació poètica. Gràcies, amics i amigues, naveguem junts cap un mateix horitzó. I gràcies i moltes felicitacions a totes les biblioteques, hui i la resta de 364 dies de l'any.

Entreu,
passeu,
es casa nostra,
casa de tots.
És la biblioteca.

Passeu i llegiu...



Com que el preciós poema de Núria Freixa no l'hem pogut incloure -problemes de temps- no podem deixar que aparega en aquest post -gràcies Núria- i compartir la seua lectura amb tots vosaltres:

Agafem!
(Núria Freixa i Doménech)

A estones em fa pessigolles,
altres són carícies tendres,
el resseguir del seu dit
pel camí de tantes lletres.

Ales de papallona
que s’aturen i aletegen.
S’entrebanquen, i segueixen
pel camí de tantes lletres.

Em fulleja, em remena,
el que dic es vol aprendre.
Ara em penso que ha escollit
algun poema…

I a mi què més se m’endona,
si quan va passant els dits
sento que ens anem fent amics
i la galta m’acarona.

-M’enduc aquest, senyoreta!
-Has de parlar fluixet,
que estem a la Biblioteca.

Poesia: las mujeres de Ciudad Juarez

Aquest poema que hem copiat i un grapat més podem llegir-los al blog Frases-Poemas que us volem recomanar. Doneu-li una ullada!

Ciudad Juarez
(Francesca Gargallo)
La muerte es un zapato vacío de mujer
en el desierto indiferente
sequía de sueños
una madre que grita.
La violencia es el grito
el deber del grito
la telaraña de mentiras que sofoca el grito.
La violencia es la trampa donde cae
la mujer que pierde el zapato
trabaja doce horas sin afecto
y no puede abortar a pesar de la eclampsia
el abandono
la violación
el hambre mismo.
Un zapato sin mujer es testigo
un trozo de media
el pelo negro desparramado en el desierto que llora
que gime como la muerte.
La madre recoge el zapato
lo arranca de la mano de un policía indiferente
lo lee.
La hermana levanta el rostro
la amiga la mira, se miran, sueñan plantando sus pies en la tierra. 

La il·lustració és de Jacqueline Velazquez. 
 

Demà Dia de la Biblioteca 2009

Demà, 24 d'octubre de 2009, Dia de la Biblioteca. Us esperem!!!

Rosalia: llibre de poesia infantil sobre Rosalia de Castro

Apropar la biografia i les obres dels poemes als xiquets i xiquetes és una llavor que pedagògicament dona molt bons resultats. Rosalia de Castro és una de les grans poetes que tenim i difondre la seua obra és un dels objectius de la Fundación Rosalia de Castro. Us aconsellem que visiteu l'apartat Rosalia e a infancia, ubicat en la seua web. Un lloc atractiu, poètic, lúdic. Un plaer visitar-lo i més si ho feu en companyia dels xiquets.

A més, us aconsellem el llibre Rosalía, d'Helena Villar Janeiro (presidenta de la Fundación Rosalía de Castro), amb unes excel·lents il·lustracions d'Ánxeles Ferrer. El llibre està editat per la pròpia fundació, dins de la col·lecció Tres Pitas Brancas. En el llibre trobem una visió de la poeta accessible als xiquets. Amb poques paraules, narra la vida d'aquesta gallega universal i va perfilant, un a un, els temes que li varen preocupar: la pobresa, la injusticia, l'emigració. Un llibre molt recomanable.

Vamos bebendo

(Rosalía de Castro)

Teño tres pitas brancas
e un galo negro

que han de poñer bos ovos

andando o tempo;

i hei de vendelos caros

polo xaneiro;

i hei de xunta-los cartos

para un mantelo;

i heino de levar posto

no casamento;

i hei...

- Pois mira, Marica,

vai por un neto,

que antramentas non quitas

eses cerellos,

i as pitas van medrando

co galo negro,

para poñe - los ovos,

e todo aquelo

do xaneiro, dos cartos

i o casamento

niña prenda da ialma

vamos bebendo.

La il·lustració és de Dave Donald.

Children's Halloween Poems / Poemas de Halloween para niños / Poemes de Halloween per a xiquets

 

Aprofitem també la festa de Halloween per aprendre poesia en anglès. Us recomanem unes quantes webs on trobareu moltes, moltes poesia i cançons populars per a xiquets i joves en anglès: disfresses, monstres, carabasses, fantasmes...

-Halloween poetry

-Children's Halloween Poems

-Halloween poems

-Funny-poems

Us desitgem un feliç Halloween poètic!

Happy Halloween
(Linda Aymond)

--> --> --> -->

In the sky the full moon shines bright.

Monsters creeping about through the night.

Ghosts and goblins, vampires and mummies

Searching for goodies to fill their tummies.

A knock on the door, "What's this I hear?"

Is this an evening to be filled with fear?

But, there is no reason to feel fright.

It's only a fairy ready to take flight.

"Trick or treat," is their song.

A few pieces of candy

and the gremlins are gone.

*

Feliç Halloween

Al cel la lluna plena brilla.
Monstres rondant a la nit.
Els fantasmes i follets, vampirs i mòmies
A la recerca de llaminadures per a omplir els seus estómacs.
Un cop a la porta, "¿Què és el que sento?"
És aquesta una nit per estar ple de por?
Tanmateix, no hi ha cap raó per sentir por.
És només un conte a punt per emprendre el vol.
"Trick or Treat", és la seva cançó.
Uns pocs trossos de caramel
i s'han anat els Gremlins.

A més, per a passar-ho bé us recomanem aquests enllaços on podeu jugar tirant carabasses als fantasmes o pegant-li granerades de bruixa als mateixos fantasmes. I si el que voleu és cantar, per què no fer-ho amb aquest karaoke de monstres i zombis:

Casa de aire: presentació en València del llibre de poesia de Francisco Cenamor

Aquest propers dies estem invitats a la presentació del llibre de poesia Casa de aire, de Francisco Cenamor, gran poeta i bon amic. Francisco, a més d'escriptor, és un gran divulgador literari i poètic. Ja sabeu que edita un blog, Asamblea de palabras, que aprofitem per a tornar-vos a recomanar.

En València tenim ara l'oportunitat de poder gaudir directament de la lectura dels seus versos. No s'ho podeu perdre!

-El dia 23 d'octubre, divendres, a les 19:30, en la Llibreria Primado de València

-El dia 24 d'octubre, dissabte, a les 20:00, en el Dorado espacio MAE de València

Una excel·lent manera de passar-ho bé el cap de setmana, amb llibres i bona poesia.

Espinas y rosas: llibre de poesia de Sylvia Ochoa

M'encanta això de poder llegir llibres gratuïtament. Ja coneixeu Bubok, una proposta editorial molt interessant, que ens permet poder fer les nostres edicions i després hi ha diferents opcions per a poder-la llegir. En aquest cas us volem recomanar un llibre de poesia, de Sylvia Ochoa Ayensa, Espinas y rosas. Un llibre ple de poesia intimista, compromesa, que ens parla de l'amor, de la vida, dels entrebancs que ens plenen de dolor, de l'optimisme...

Un bon llibre del que podem gaudir en un clic i que us recomanem es descarregueu. Ens agrada! Us fiquem un poema que està dins del poemari Espinas i rosas.

Abandono
(Sylvia Ochoa Ayensa)

Solo
Desnutrido
Hambriento
Sediento
Camina.
Nostalgia
Dolor
Frío
Siente.
Lo abandonaron
En un lugar inhóspito:
No tiene cobijo
No tiene abrigo
Carencias
Las calles se hacen largas
Busca desperdicios.
Los niños irrumpen:
Su única comida
Su única esperanza
Su única alegría...

La il·lustració és de Claudia Emanuela Coppola.

De ola en ola: canción de cuna / cançoneta de bressol cantada per Carmen Cano

Una de les funcions essencials de les cançons de bressol ("nanas" o "canciones de cuna") és fer dormir al fill o la filla, relaxant-lo amb la dolçor dels versos i la veu de la mare o del pare (no sé quin és el per què de que els pares no solen cantar cançonetes als fills per a dormir). És la seua pròpia vocalitat la que va bressolant al bebé fins endinsar-lo en el món dels somnis, acuradament, amb molta suavitat, com les oles bressolen els vaixells... poc a poc...

Tot això és que el podem escoltar en aquesta preciosa cançó de bressol, d'Antonio García Teijeiro, cantada per Carmen Cano i acompanyada per la música del guitarrista pedro Tagliani; i que podem descarregar-se gratuïtament per internet. Un regalet que m'han fet (està en primícia) i que vull compartir amb tots vosaltres; és una cançó de bressol que forma part d'un projecte més ambiciòs del que ja us informarem més endavant. Felicitacions, Carmen, espero prompte poder escoltar més cançons teues tan boniquetes... i que el vent de la poesia ens unixca malgrat les distàncies.

La cançó, De ola en ola, se la podeu descarregar, gratuïtament, punxant ací. Per tal d'obrir-ho cal cliquejar "fre-user" i després d'uns segons li doneu ja a la fletja de descarregar. Senzill!

De ola en ola
(Antonio García Teijeiro)
De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba cada mañana.

De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece la cuna.

Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Esté en la playa
o esté en el puerto
la barca mía
la lleva el viento.
Fiuuu!!!

La il·lustració és de Camila Fernández de Córdova.

¡A la rica castaña! Poesía castañera

 

Ara si que venen de gust les castanyes. Finalment el temps s'ha ficat la capa de fred i qué millor per escalfar-se que un grapat de castanyes torrades i embolicades amb un paper poètic? Podeu veure al blog més poemes de castanyes.

Us recomanem, en aquest cas, llegir el poema com si ferem un pregó als vianants, veu en crit, per a que ens compren les castanyes.

Poesia castañera

Castañas, castañas,

las puedes tomar

en un cucurucho

para merendar...

El mes de noviembre

castañas nos da,

asadas, tostadas,

¡qué ricas están!

¡A las ricas castañitas,

asaditas, calentitas!
 

La il·lustració és de Krisztina Maros.

Enanitos: poesia infantil de Germán Berdiales

Enanitos
(Germán Berdiales)

Cuando está la luna
sobre el horizonte,
muchos enanitos
juegan en el monte.

A las esquinitas
y a la rueda, rueda,
juegan los enanos

Muy blanca la barba,
muy rojo el vestido,
los enanos juegan
sin hacer ruido.

Y así, como blandos
ovillos de lana,
por el monte corren
hacia la montaña.

La il·lustració és de Francisca Palomas del Río.

Poesia para octubre / Poesia per a octubre

 

  Octubre (Jaime Torres Bodet)
Ya empiezas a dorar, octubre mío,
con las cimas del huerto, ésas -distantes-
del pensamiento a cuyas frondas fío
la sombra de mis últimos instantes.

Corazón y jardín tuvieron, antes,
cada cual a su modo, su albedrío;
pero deseos y hojas tan brillantes
necesitaban, para arder, tu frío.

Aterido el vergel, desierta el alma,
más luz entre los troncos que despojas
a cada instante, envejeciendo, veo.

Y en el cielo ulterior, de nuevo en calma,
cuando terminen de caer las hojas
miraré, al fin, desnudo, mi deseo.

La il·lustració és de Pascal Moguerou.

La tardor vital / El otoño vital : poesia de Rolando Revagliatti

En mi propia (Rolando Revagliatti)
En mi propia infancia
yo como otoño
activamente
perdí las hojas de mis árboles.

La il·lustració és de Dave McKean.

Poesia a los abuelos / Poesia als avis

Un xicotet homenatge a tots els avis i les avies, pou de saviesa, carinyo i experiència. Si voleu una Guia de lectura sobre els avis / Guia de lectura sobre los abuelos, cal que punxeu al damunt.

Abuelos

(Mercedes Franco)

Los abuelos son lentos como lagos.
Navegan en ellos viejos botes,
fantásticas canoas y hojas tristes,
tan grandes y tan frágiles sus voces.

Los abuelos son ríos bajos,
verdes pozas antiguas,
piedras pulidas de la orilla.

La arena espesa de sus ojos.
Las flores rotas que desgaja su risa.
La brisa tenue de sus manos.

Entre un cuento y el otro,
en su sonrisa de pañuelos
se ven encajes y adioses lejanos.

La il·lustració és de Marius van Dokkum.

Preparant la Castanyada: poesia i cançons i una endevinalla / Preparando la Castañada: poemas, canciones y una adivinanza

 

Sembla un poc estrany parlar de la tardor, dels bolets i de les castanyes en aquests dies que està fent tanta calor. Pensem més en gelats que en castanyes torrades, però ja tenim prop la Castanyada així que, malgrat aquests temps estiuenc cal respectar les tradicions.

Podeu veure un muntatge poètic que varem fer l'any passat, Poemes i cançons per a celebrar la Castanyada / Poemas y canciones para celebrar la Castañada, on trobareu un bon grapat de castanyes poètiques, en poemes i cançons, tant en castellà com en català. També podem llegir l'Oda a la castanya, de Pablo Neruda.

Ara us invitem a llegir dos poemes de les castanyes i una endevinalla.

Poema de la castaña

Castañita, castañita
que en el fuego estás
salta,salta
que te quemarás.
Castañera, castañera
que asando castañas estás,
ten cuidado, ten cuidado
o te quemarás.
*

Poema de la castanya
La Cas, la Ta i la Nya
ja són al forn;
i totes tres juguen
a qui fa puf primer.

La Cas fa puf, paf!
la Ta fa pef!
i la Nya fa pif, pof!

I ja tenim ben torrades,
perquè se les mengin
xics i grans!
*

Endevinalla castanyera
Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell.
El primer punxant-te els dits,
el segon foc encenent,
el tercer que és la camisa
amb un punt me l'hauràs tret.
(la castanya)

Adivinanza castañera
Con cinco letras primeras
me dicen que casta soy,
y es cierto que engendro y doy
otras hijas venideras
a donde enterrada estoy
(la castaña)
*

I ara a cantar, amb el karaoke o seguint aquesta cançoneta!

Los valores se pintan con colores: poesia infantil

Los valores

(Yaseret D’ Lima)

Hoy salieron

de paseo los valores

por la escuela

de visita se pasearon

entre sillas y pupitres

se sentaron

y los niños

sacaron sus colores.

La Honestidad

pintaron de amarillo

por aquello

que como un sol

ha de brillar.

Azul como el cielo

pintaron la Honradez

por lo grande e inmensa

que ha de ser.

De blanco se vistió

Sinceridad

que sin manchas y pulcra

ha de estar-

Un tenue rosado

vestía la Amistad

que con inmenso amor

enseño compañerismo.

Y entró el Respeto

de oscuro marrón

con un tono de seriedad

que aplaudía

la Sinceridad.

En un níveo cristalino

la Justicia

aclamó la importancia

de la Puntualidad.

Y en un himno tricolor

de Tolerancia…Igualdad

y Libertad en un aula

escolar, enmarcada

por un arco iris de

Solidaridad

los niños en colores

definieron los valores.

Un poeta nunca muere: la immortalitat de la poesia

Els versos dels poetes mai moren mentre hi hagi lectors i narradors que els fagin seus; perquè la poesia forma part no sols de la vida del poeta, es comparteix amb els lectors. Coneixem als "grans poetes", però penso que hi ha molts "grans poetes" que ens són desconeguts, tan sols és necessari que els lectors s'obriguen a noves lectures i així passaran del limbe de la desconeixença a l'estat de "grans poetes". Podem ressumir-ho: versos busquen lectors per a inmortalizar-se.

Un poeta nunca muere
(Sergio Witz)
El poeta es su propio mundo,
su propio éxtasis,
su propio mar...

Poeta, sílabas son tus dedos,
sílabas son tu mente y tu cuerpo: el naranjo
florece en la extensión de un himno, de un himno
que nos dice que eres el más grande artista
de tu generación.

La il·lustració és d'Alex Andreyev

La poética del Pop. Los recursos retóricos en las letras del Pop español: article i activitats didàctiques

Hem xerrat en altres llocs del blog de la importància d'incloure les cançons dins de la difusió poètica, als xiquets i joves. Doncs hui, enganxant amb el tema, us volem proposar llegir l'article La poética del Pop: Los recursos retóricos en las letras del Pop español.

Juan Gómez Capuz ens fa un interessant anàlisi de les lletres de les cançons del pop espanyol, paraules que es poden extrapolar a cançons més actuals i que podem aprofitar per a incloure en les classes de Llengua i Literatura Castellana. Us recomanem que li doneu una ullada i comprovareu l'aprofitament didàctic del article.

A la web de Todo Música podeu trobar un bon llistat, ordenat alfabèticament, d'artistes del pop espanyol amb la seua biografia, discografia, lletres de cançons, vídeoclips... que ens pot aprofitar per a portar a la pràctica el que ens proposa l'article. Si us interessa més un estudi històric punxeu ací.

L'escola, l'educació i la poesia / La escuela, la educación y la poesia

Compañero maestro escuela
José María Ortega

Compañero Maestro Escuela,
decimos que educar es
no sólo enseñar de letra.
¿Sabremos jacerlo ver?

Compañero de amasijo,
tenemos en nuestras manos
jarina de tos los trigos.
¿Sabremos sacar pan blanco?

Compañero de trabajo,
nuestra fuerza debe estar
levantando a los de abajo.
¿Sabremos bien empujar?

Compañero de ilusiones,
hemos de cambiar er mundo
sin dinero y sin cañones.
¿Sabremos seguir er rumbo?

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.

Autologia poètica: llibre de poesia sobre automòvils

Hi ha gent que amb el soroll del motor d'un cotxe o una moto troben poesia, però es que a més hi ha poetes que versifiquen també els automòvils. Tant és així que podem trobar una Autología poética. Antología de la poesía sobre automóviles, escrita por autores españoles de expresión castellana, editat per Los libros de Fausto (1998); per als apassionats dels autos i, per què no, de la poesia.

Automóvil
(Concha Méndez)
Una cantata de bocina.
Gusano de luz por la calle sombría.
Los ojos relucientes bajo la noche fría.
Reptil de la ciudad que raudo se desliza.

La il·lustració és de Toyz Machin.

Versos son tus ojos: l'amor i la poesia

 

Feia ja temps que no incloiem cap poema d'amor i aquest ens ha agradat tant que volem compartir-lo amb tots vosaltres. És clara la influència de l'amor i el desamor en la poesia, i en aquest cas el poeta ens ho manifesta sobre el seu full en blanc.

Versos son tus ojos
(Javier Fernández)

Versos,
versos son tus ojos.

Deslices susurrados,
deseos
profundos y oscuros
a los que me entrego.

Ojos negros.
Poesía pura en la mirada
y en tus labios mis anhelos,
rimas que se escapan
a mi escaso intelecto.

Abrasas mi poesía,
mi alma,
sólo con tu aliento,
con tu pecho palpitante,
con tu fuego.

Debería jadear al verte sola
y siento que muero entre tus brazos,
mas luego despierto
y me encuentro solo,
tendido ante un folio en blanco.

La il·lustració és de Kahori Maki.

El dragón lector: un drac golafre de lectures, un poema i una llibreria

No hi ha moltes llibreries que puguen afirmar que al seu espai, entre taules, cadires i llibres, viu un drac. No és un drac qualsevol, és un drac lector. No s'ho creeu? Doncs llegiu aquest poema, de Carlos Reviejo, i coneixereu la història d'aquest golafre lector.

Una historia de un dragón
(Carlos Reviejo)

A la librería El dragón lector

Esta historia que ahora os cuento
es la historia de un dragón,
que, además de inofensivo,
tenía una gran afición.
Y es que leía y leía...
Leía de noche, leía de día;
no paraba de leer,
ni siquiera a mediodía.
-¿Un dragón aficionado
a los libros y a la ciencia...?
¡Esto es un disparate,
esto colma la paciencia!
Y con cajas destempladas,
y pocas contemplaciones,
le expulsaron un buen día
del País de los Dragones.
El pobre dragón lloraba.
Porque ahora ... ¿a dónde iría?
y pensándolo y pensándolo
buscaba una librería.
Fue recorriendo las calles
de la ciudad de Madrid,
y en Españoleto, cuatro,
decidió quedarse allí.
Allí se econtró a Pilar,
que con dulzura le dijo:
-No te preocupes dragón,
que yo te daré cobijo.
Y desde aquellos momentos
fue cuidado con amor.
Por eso la librería
se llama El dragón lector.
Y allí viven, tan tranquilos,
siempre leyendo y contentos,
esperando a los lectores,
entre niños y entre cuentos.
No le defraudéis, amigos,
leed con ganas y empeño,
y así haréis que los dragones
habiten en vuestros sueños.

Madrid té bones llibreríes infantils (menys de les que deuria d'haver-hi per a una població tan gran) i El dragón lector és una d'elles. Quan es va fer el poema la llibrería estava situada al carrer Españoleto, pero hara està al carrer Sagunto, n. 20. El drac té un germà més xicotet, una llibreria també encantadora (amb un fantàstic fons de poesia infantil) en el carrer Fernández de la Hoz, n.72. Pilar i José Andrés són els responsables de tenir cura i alimentar molt bé al drac, i donar la benvinguda a tots els lectors que passen per aquest lloc. És tot un plaer xerrar amb ells sobre llibres, lectura i lectors -us asseguro que el temps passa volant-. Un lloc que us recomanem si viviu a Madrid o si, com jo, ho visiteu de tant en tant.

A més, si voleu conèixer la història del drac podeu llegir-la, Leo, el dragón lector. En la biblioteca de Cocentaina també menja i dorm aquest simpàtic drac.