Amb la calor ja han tornat les mosques, pesades i fastigoses, empalagoses i molestes. Insectes insignificants i que ens acompanyen tot l'estiu. Un poemeta per a elles, a veure si els agrada i ens deixen tranquils.
LA MOSCA
(María Sanz)
La mosca se pasea
en el ventilador,
da vueltas y más vueltas
huyendo del calor.
Es hora de la siesta,
no hay nadie en el salón,
pero la mosca inquieta
se posa en el reloj.
Aire sí,
aire no,
mosca mosqueada
mira alrededor.
También se ha dormido
el ventilador.
La mosca se pasea
en el ventilador,
da vueltas y más vueltas
huyendo del calor.
Es hora de la siesta,
no hay nadie en el salón,
pero la mosca inquieta
se posa en el reloj.
Aire sí,
aire no,
mosca mosqueada
mira alrededor.
También se ha dormido
el ventilador.
La i·lustració és de Martin Leon Barreto.
M'ha recordat aquella cançó de Golpes Bajos: pequeñas moscas voraces... em faig major!!!
ResponEliminaNo, no, no et fas major, et fas fadrí que diem per ací. A més, està molt bé això d'extrapolar referències poètiques. És el que té ser bon lector i "escoltador".
ResponEliminaBesadetes dissabteres