Reng d'arbres(Francesc Xavier Simarro)
Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres obedients, inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.
Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint als que com jo temen.
Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d’una valentia ferma com flamarada !
La il·lustració és de Leszek Andrzej Kostuj.
Bona idea! Sí que fa moltA calor, sí! (és que en català, la calor és femenina...!)
ResponEliminaSalut!