Filastrocca: Addio alla Scuola a fine anno / Poesia: Adiós a la escuela a final de curso / Poesia: Adéu a l'escola a final de curs

Adéu, adéu a les classes. És el moment d'acomiadar-se'n. Per una banda les aules necessiten ja un poc de silenci i repós, lluny del "guirigay" escolar diari, per altra banda també està la pena per dir adéu a tantes hores compartint jocs, coneixements i amistat, alumnes i mestres. Gràcies al blog de M. Rosa Serdio - que us recomanem li doneu una ullada ben llarga, perquè ben segur que us interessarà el mogolló d'informació i activitats que fa, incloent les poètiques- i amablement comparteix- hem conegut aquesta filastrocca de Simona Maiozzi, Addio alla Scuola a fine anno / Adiós a la escuela a final de curso / Adéu a l'escola a final de curs , un acomiadament poètic dels alumnes d'Educació Infantil d'una escoleta italiana que passen a primer de Primària. La filastrocca podem llegir-la a la seua pàgina web: www.letturacheavventura.it -Lectura quina aventura-.

L'alegria per la vinguda de les vacances i per passar a un curs d'alumnes més fadrins i l'enyor de somriures i abraçades de la mestra que ha estat en ells tots aquests darrers anys. Ens agrada, així que la volem compartir amb tots vosaltres, en la versió original, en la traducció que ha fet M. Rosa Serdio i la traducció al català que nosaltres hem fet.

Un feliç acomiadament dels alumnes a la seua mestra/e en italià, castellà i català, en diferents llengües per a expressar un mateix sentiment: enyorança d'un temps que està a punt de passar.

Addio alla Scuola a fine anno

(Simona Maiozzi)

Cara maestra ti dobbiamo salutare
ormai passiamo in prima elementare!
Ma non vedi come siamo cresciuti?
È arrivato il momento dei saluti…
Siamo felici di essere promossi
e davvero siamo tutti un po’ commossi
ma questo è giorno di gioia, e in effetti,
basta lacrime! basta fazzoletti!
Te le ricordi le prime giornate
tra lacrimoni e timide occhiate?
“Voglio papà! Voglio andar via!
Quando arriva la mamma mia?”
Ma quando il cuore batteva a tamburo
il tuo abbraccio era un porto sicuro.
Nei miei occhi tornava il sereno
col tuo sorriso di arcobaleno.
Con te ho imparato tantissime cose:
nel mio cammino saranno preziose.
Ma la più bella e che più mi piace
è vivere insieme, vivere in pace!
*

Adiós a la escuela a final de curso

(Simona Maiozzi, trad. M. Rosa Serdio)

Querida maestra:
Tengo que despedirme
porque a primero de Primaria he de irme.
¿No ves cómo hemos crecido?
Ha llegado el momento de los suspiros.
Estamos contentos de haber promocionado
y, de verdad, estamos todos
un poco emocionados.
Pero éste es día de alegría y no de duelo.
¡Basta de lágrimas y de pañuelos!
¿Te acuerdas de los primeros días
con lagrimones y miradas tímidas?
-“Quiero a papá”. “Quiero marchar”
-“¿Cuándo vendrá a buscarme mi mamá”?
Y, cuando el corazón latía como un tambor,
era tu abrazo un puerto acogedor.
A mis ojos volvía la vidacon arco iris de tu sonrisa.
¡He aprendido tantas cosas
que en mi camino serán preciosas!
Pero la más bella y que me gusta más
es vivir juntos, vivir en paz.
*

Adéu a l'escola a final de curs

(Simona Maiozzi, trad. Sàlvia del Berri)

Benvolguda mestra, ens acomiadem
perquè a primer de Primària passem!
No veus com hem crescut?
És hora dels adéus...
Estem feliços d’haver-hi promocionat
i en realitat tots estem un poc emocionats.
Però aquest és un dia d'alegria i, de fet,
prou de llàgrimes! fora mocadors!
Recordes el primer dia entre llàgrimes i tímides mirades?
-"Vull anar amb papá! -Vull sortir-me’n!
-Quan ve la meva mare? "
Però quan el cor em colpejava com un tambor
la teva abraçada era un refugi acollidor.
Als meus ulls tornava la vida
quan el teu somriure la feia acolorida.
Ací he après moltes coses:
que en el meu camí seran valuoses.
Però el més bonic, i que m'agrada més,
és viure junts, viure en pau,
això de tu ho he après!

Les il·lustracions són d'Anette Heiberg