Que guaï que una cançó popular ens motive a escriure un poema, sobretot si els versos sorgeixen des del fons del sentiment d'un pare al seu fill. La cançoneta la coneixem tots: El meu xiquet és l'amo del corral i del carrer / de la figuera i la parra i de la flor del taronger -cançoneta de bressol molt popular pel País Valencià-. D'aquesta lletra surt un poema preciós que us invitem a llegir. Molt de sentiment i imaginació. El poema és de Joan Carles Ortega, a qui animem a seguir escrivint nous poemes.
El meu fill té la gràcia...
El meu fill té la gràcia
de la flor del taronger,
de les fulles de la farra
i de la vitalitat del paper:
escriu amb tota l’ànima
per als qui venen després,
sap triar la metàfora
i tessar l’argument.
Si l’afrontes, t’enxampa,
si el beses, t’encén:
el meu fill és aigua brava
d’un toll d’aiguardent;
juga al “pot tirat” de la Paraula
amb els esperits del Vent;
té més vista que una àliga
encara que el vegeu dorment.
El meu fill és lluna blanca
damunt d’un cim permanent;
si hi ha boira, l’escampa,
si rellampa, és molt valent;
el meu fill és estima franca
i té l’empatia de l’Innocent;
la seua imaginació s’enjogassa
quan cal dir quelcom potent.
El seu cor es torna magrana
si algú necessita aliment.
de la flor del taronger,
de les fulles de la farra
i de la vitalitat del paper:
escriu amb tota l’ànima
per als qui venen després,
sap triar la metàfora
i tessar l’argument.
Si l’afrontes, t’enxampa,
si el beses, t’encén:
el meu fill és aigua brava
d’un toll d’aiguardent;
juga al “pot tirat” de la Paraula
amb els esperits del Vent;
té més vista que una àliga
encara que el vegeu dorment.
El meu fill és lluna blanca
damunt d’un cim permanent;
si hi ha boira, l’escampa,
si rellampa, és molt valent;
el meu fill és estima franca
i té l’empatia de l’Innocent;
la seua imaginació s’enjogassa
quan cal dir quelcom potent.
El seu cor es torna magrana
si algú necessita aliment.
La il·lustració és de Kareena Zerefos.
Sálvia, gracias por tu comentario en mi blog. Gracias a él he podido conocer tu perfil. Madre mía, cuánto material. Tengo lectura para rato!
ResponEliminaMil gracias también por la referencia a Mike Stilkey
Un abrazo
Petit!
Molt bonic aquest poema.
ResponEliminaM'agrada, ací hi ha molt se sentiment. Pau:)
ResponEliminaEl placer ha sido mío al descubrir el blog dels nens.
ResponEliminaBesadetes
Ei, Pau i Pepa, m'encanta que us haja agradat el poema. A mi també, té molt sentiment amb reminiscències del nostre folklore. Original.
ResponEliminaBesadetes als dos i gracies pels vostres comentaris
Un plaer que els poemes s'enlairen, ens agermanen, per damunt de les barreres de la llengüa. El poema de Joan Carles ha viatjat a Mèxic, en catlà, gràcies a la sensibilitat poètica de María García Esperón. Quina il·lusió. Gràcies, María, per compartir poemes i sensibilitat.
ResponEliminaPodeu llegir-ho en:
http://mariagarciaesperon.blogspot.com/2009/05/mi-hijo-tiene-la-gracia-de-joan-carles.html
Guai! M'agrada. Jordi:)
ResponElimina