Tèrbol atzur, un blog que dona veu a les poetes dels països catalans

Comencem nou mes, març, i una vegada més anem a dedicar-li una menció especial a les poetes. Aquest mes coincideix la celebració del Dia de la Dona i del Dia de la Poesia, així que poc a poc anirem penjant articles per a difundir la veu de les poetesses d'arreu del món.

Volem començar des de casa. Us recomanem li doneu una ullada al blog que edita Júlia Costa sonre les poetes catalanes. S'anomena Tèrbol atzur. Júlia, escriptora, poeta i amiga -ara que té més temps lliure- es dedica a penjar un excel·lents articles sobre les dones poetes als països catalans. El blog té poc temps i ja té un bon grapat d'autores (Margarita Ballester, Olga Xirinacs, Irene Climent, Maria Beneyto, Rosa Fabregat i Isabel Barriel entre altres), que poc a poc anirà ampliant-se.

És un bon projecte, original i necessari, molt especialitzat. Li desitgem una bona singladura poètica i aprofitem per a felicitar a Júlia i agraïr-li aquest compartiment de la seua informació. També la felicitem pel nou llibre que acaba d'editar i presentar, L'inici del capvespre, editat per Meteora, on també té editat el seu llibre de poemes La pols dels carrers.

Com que ella ens parla d'altres poetesses, nosaltres en aquest cas volem parlar d'ella, amb un poema seu fantàstic: La perruquera del Raval. Un poema de dones, sobre dones i de lectura obligada per a homes i dones.

La perruquera del Raval
(Júlia Costa)

La perruquera del Raval

té una mirada de princesa

i un terrat ple de roba estesa

des d’on es veu la catedral.

Va arribar un clar matí de juny

de passatgera clandestina

amb un germà i una cosina

d’alguna terra de molt lluny.

Ara és la reina del carrer,

té dos infants de xocolata,

assecadors brillants, de plata,

i un amant jove que és cambrer.

Endega trenes de colors,

fa permanents a les velletes,

pinta de blau les ungles netes,

vora la Rambla de les Flors.

La perruquera del Raval

té pinces d’or, rulos de canya,

laques de Xina, i una aranya

que li teixeix els mocadors.

Et pot deixar el cabell daurat

si el pas del temps te l’emblanquina

o de color de fusta fina

o d’un vermell agosarat.

Maquilla rostres esvaïts,

perfuma l’aire de canyella,

et torna jove si ja ets vella

i t’abelleix trobar marit.

Té tovalloles de cotó,

pintes de closca de tortuga

una aprenenta que remuga,

i mil bombolles de sabó.

La perruquera del Raval

tanca a l’estiu, una setmana,

i se’n va a veure una germana

que té casada a la Bisbal.

Llavors el cor de la ciutatd

es de la Rambla al Paral·lel

sembla que dormi sota un vel

com en un conte de veritat.

Fins que de sobte, algun matí,

torna a arrissar cabells rebels

pinta de roig blanques arrels

i tenyeix ungles amb carmí.

Llavors els músics de carrer,

disciplinats, fan una fila,

i amb barretines de paper

endeguen una cercavila.

I una cançó sense final

i una tonada de violí

diuen a tots que ja és aquí

la perruquera del Raval.

La il·lustració és d'Anne Mangseth.