Volem finalitzar aquest xicotet poemari, que encetarem el dia 1 de març, amb una gran poeta, escriptora, traductora... una gran dona: Clara Janés. És la huitena poetessa d'aquesta sèrie de grans poetes que hem seleccionat per a celebrar el Dia de La Dona.
Clara Janés (Barcelona, 1940) és una molt bona exponent d'una generació de poetes compromeses i a la vegada amb un fort lirisme. La seua poesia destaca pel seu magnetisme, tot envoltat d'una gran senzilles; despulla els sentiments i els records. Escoltar-la recitar els seus poemes és un autèntic plaer per als sentits. Una dona poeta i la poesia en veu de dona: una seducció que ens encisa.
NO SÉ
(Clara Janés)
Soy hermosa y mi piel es suave
y el viento del mar me devuelve rocío
de tiernas tersuras.
Mi cabello perfumo y adorno de áurea madreselva
y mi pecho es redondo y casi virginal.
Tuve un amante que ensalzó mis caderas
y mi forma de amar intensa y silenciosa.
Podría ser aún como un río de luz en tus brazos.
No sé qué te retiene, si furtivo, he visto
un destello de ardor en tu gesto al pasar.
Can I go forward when my heart is here?
No conozco la astucia,
no soy como la hoja del chopo
que en oruga se oculta y arracima
antes de dar su tierno cuerpo al viento,
soy clara y sin pudor,
soy entera y tajante,
y no sé seducir.
La il·lustració és de Bo Ra Lee.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada