Endevinalles de l'univers: llegir-ne i crear-ne

Ja sabeu que aquest any 2009 s'ha declarat com Any Internacional de l'Astronomia, una ciència molt interessant. Per què no ho aprofitem per a jugar amb les endevinalles amb tots els elements que hi ha a l'univers: el cel, la Terra, el sol, els planetes, els estels, els forats negres, els astronautes, els cohets espacials,...

És molt fàcil crear-ne. Aquesta vegada us volem recomanar seguir els punts que Gianni Rodari ens recomana al seu llibre Gramàtica de la fantasia:

Primera operació:
Estranyament: Elegir un objecte, però amb la sorpresa que ens produeix descobrir-ho per primera vegada. Separat del seu significat i del seu contingut habitual, l'objecte perd la seua familiaritat per a conèixer'l i passa a ser misteriós. Per exemple: el paraigües ens salvaguarda de la pluja, és de tela, té mànec, es pot plegar, pot ser de molts colors...

Segona operació:
Associació i comparació: Triem alguna característica de l'objecte, però que no el defineisca en la seua totalitat. Per exemple, la forma del paraigües, com mitja taronja.

Tercera operació:

Metàfora final. Finalment, es presenta l'objete des d'una perspectiva totalment diferent, i així passa a ser un repte per a la nostra imaginació.

Quarta operació: Es tracta de rimar la nostra endevinalla, però no és indispensable.

El resultat pot quedar així:

Em porten quan plou

i em penjen quan fa sol.

Mitja taronja amb palet

i quan bufa el vent

no paro mai quiet.

Doncs ara, apa! A crear-ne vosaltres! Per si de cas, ací us en fique unes quantes de model (també podeu llegir endevinalles del sol ):

Fosc, fosc amb punts de lluentor,
Gran, gran, immens.
Si no ho endevines, universitari no ets.

(l'univers)

*

Un llençol apedaçat

que punta d'agulla no hi ha tocat.
(El cel)

*

De vegades és blau,

de vegades és gris.

En ell hi viu el sol

i la lluna hi té el pis.
(El cel)

*

Blau i trasparent és,

blau i trasparent serà,

sempre estarà allà dalt

i tan sols Obelix

pensa que caurà.

(el cel)

*

Diuen que sóc rei

i no tinc regne;

diuen que sóc ros

i no tinc cabells.

Arregle rellotges,

sense ser rellotger.

(el sol)

*

Una cistella d'avellanetes

que la nit les escampa

i el dia les arreplega.
(les estrelles)

*

Un forat hi ha a l'espai

fosc com la gola d'un llop.

Tot s'ho menja al seu voltant

i cada vegada es fa més gran.

Què és?

(els forats negres)

*

La nit té un ull,

un ull de plata fina

i serà un eixerit

el que ho endivina.

(la lluna)

*

Quina cosa és eixa cosa

que es banya al riu i no es mulla,

que apareix i desapareix

quan la pluja ens mulla?

(els raig de sol)

*
Un ramat d'ovelles

que pasturen de nit

i no duen esquelles.
(les estrelles)

*
Sempre quiets sempre inquiets,

dormint de dia

i de nit desperts.
(els estels)

*

Per les estances del cel

es passeja un donzella,

vestida de robes blanques

i brillant com una estrella.
(la lluna)

*

Quina cosa és aquella cosa

que al cap d'un mes

ja es morta de vella?
(la lluna)

*

Rodant, rodant

i per l'espai viatjant.

Al voltant d'una estrella jugem

huit germans de tamanys diferents.

(els planetes)

*

Va sempre de viatge

sense maleta ni bastó,

hi ha dies que sembla un formatge

i altres una tallada de meló.
(La lluna)

*

Sembla d'or,

plata és ella;

més gran que la mar

i cap dintre una galleda.
(la lluna)

*

Una cosa rodona com un plat,

gip jap, ja s'ha amagat.
(la lluna)

*

Ell és d'or, jo sóc de plata,

i quan surto a passejar

ell se'n va a dormir a casa.
(la lluna i el sol)

*

Passo la vida fent voltes,

caminant a poc a poc,

però per més que camino

sempre estic al mateix lloc.

(la Terra)

*
Que serà, que no serà,

una estrella amb cua

que pel cel de vegades va.

(el cometa)

*

Un gran camí de llet

com un traç al firmament.

(la via làctea)

*

La il·lustració és d'Anna Anjos.