LA LLUVIA
(Jesús Rosas Marcano )
Buceadores del cielo,
de su próxima búsqueda,
tráigannos una foto
de la lluvia,
desde el primer momento
cuando arranca en su fuga.
Es que uno aquí en la escuela
por más que la dibuja
la copia en el cuaderno
y en el libro la estudia,
no sabe cómo son los moldecitos
que envarillan la lluvia.
La il·lustració és de Milheae.
Quin poema més bonic i imaginatiu. És clar que les neurones dels poetes són màgiques.
ResponEliminaPetons. Dana Miró
Hola! Tinc un blog dedicat als meus menuts. M'encanten les manualitats, els jocs i les històries per infants. M'agradat moltíssim el teu blog doncs buscava un poema de la tardor per acompanyar a unes fotografies. Si no et molesta he escrit d'on he tret el poema ja que penso que s'ha de ser honest a la xarxa i si còpies alguna cosa cal comunicar-ho. També t'anoto doncs m'agradaria consultar-te freqüentment. Gràcies!
ResponEliminaUn plaer que hi hagis trobat en aquest raconet allò que buscaves i un plaer que ens hagis visitat. El teu blog en sembla molt interessant i original.
ResponEliminaCitar el blog és el que cal fer, doncs així se sap d'on s'han tret les coses. Jo també ho faig sempre, incloent les il·lustracions.
Besadetes i ens visitem.
Si, Dana, penso que un polsim de màgia pul·lula per les neurones dels poetes i clar, nosaltres se n'aprofitem dels resultats.
ResponEliminaEl poema trobo que és fantàstic.
Besadetes