Activitats per a llegir poesia a l'aula: poesia i noves tecnologies

No és difícil i els resultats són impactants, admirables, motivadors. Parlem de l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula i també a la poesia. Estem vivint en un món "audio-visual"... doncs... aprofitem-ho per a difondre la poesia entre els xiquets i joves.

Realitzar un muntatge, com els dos exemples que us fiquem ara, basats en el poema XV de Pablo Neruda - 20 Poemas de amor y una canción desesperada- és senzill. Al primer tan sols cal jugar amb la veu; un /una bon recitador pot aconseguir que un mateix poema, que llegint-lo en solitud no ens diu res, en aplegue al més fons de la nostra ànima. Tan sols tractant la imatge sembla un video-clip.

Al segon, s'ha utilitzat la veu de Paco Ibáñez per a donar-li un altre caire al poema i s'ha acompanyat d'unes imatges amb el text (per cert, no sé quin és el per què de que les imatges que solen acompanyar a les poesies en el muntatges audiovisulas que circulen per internet són de estrelletes, flors, fades, paisatges amb el sol ponent-se,... tot formant un pastís que queda ratllant en la "cursileria"... podem ser molt més creatius).

Implicar a la classe, per grups o col·lectivament, pot resultar força motivador per a llegir i escriure poesia. Podem donar-los una selecció prèvia de poemes (sobre un poeta, sobre una temàtica, etc.) i realitzar posteriorment el muntatge en funció de l'estètica, el gust, el coneixements musicals, ... Us asseguro que us sorpredran els resultats! Podem contar amb la col·laboració dels profes d'informàtica, de música, d'art... i així la implicació educativa serà encara més interessant. També podem fer un concurs de curtmetratges poètics en el nostre institut o col·legi, o entre els col·legis i instituts de la nostra població...

Després podeu penjar-ho en qualsevol hostatge d'internet on hi accepten videos, com a Youtube, i compartir-ho amb tots nosaltres. Ja ens contareu que tal l'experiència!

Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.
.
Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.
.
Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:
Déjame que me calle con el silencio tuyo.
.
Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
Eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.
.
Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.