S'acaba l'estiu: poema per acomidar-se de l'estiu

Tot el que comença s'acaba. Bo i roïn. Algunes vegades estem desitjant que passe aviat el temps i altres ens agradaria que s'aturara. Cal dir-li adéu a l'estiu, a les vacances, i donar-li la benvinguda a la tardor, al treball, a les classes. Aquesta nova estació que estrenem està plena de colors i bons proposits, però ens deixa un regust de tristor a l'ànima.

Al blog Poemes i pensaments hem trobat aquest fantàstic poema que ben be descriu el nostre estat d'ànim. S'acaba l'estiu és un dels poemes, però si el visiteu podeu trobar una altra poesia, L'estiu s'endú, que també ens pareix igual d'adient per a finalitzar tota aquesta època estival. Però doneu-li ben be una ullada perque trobareu poesia de qualitat.

S'acaba l'estiu
(J.J.Roca)
S'acaba l'estiu,
el sol com s'apropa,
es cansa, mig plora,
escurça el camí.
Ha estat amb nosaltres,
ferotge, roent,
parlant de victòries,
guerres de fa temps.
S'acaba l'estiu,
la nit creix airosa,
la fruita s'estova,
la flor decandeix,
els dolços minyons
tornen a l'escola
amb la bossa nova,
els llibres, el pes.
S'acaba l'estiu,
l'armari s'endreça
i tornen, alhora,
mitjons i jerseis;
els pares com busquen
un xic de raó,
els joves aprenen
on fuig la calor.

La il·lustració és de Courtney Pippin-Mathur.