Immigració, poesia solidària

La immigració és un tema que ens afecta cada dia més, a la gent menuda i a la gent gran. I es que també hi ha concursos de poesia sols per a la gent gran. Ho hem comprovat al butlletí de la Federació de Pensionistes, Federació de Pensions i Jubilats de CCOO de Catalunya . A la biblioteca de Cocentaina tenim un club de lectura de gent gran i per experiència us puc dir que hi tenen molt amagat al seu dintre, tan sols cal estimular un poc per a que plasmen -amb llapiç o ratolí- tot el que pensen i senten. Cal aprofitar l'experiència i la saviesa de la gent major, paraules a cau d'orella que ens mostren camins encara desconeguts per a nosaltres.

D'aquest butlletí (n. 18) hem copiat un poema sobre la immigració, de Joan Constants i Aubert (presentat al 3r Concurs de poesia de tardor de la gent gran, 2002). Ens ha agradat! Dur, directe, crític, compromés i molt solidari.

LA IMMIGRACIÓ

(Joan Constants i Aubert)

Reus de la foscor, llefardats amb petroli,
clavats de mans i peus a una fusta de roure,
la vostra carn morena, moneda de l’espoli,
pateix i no es pot moure.

Esteu crucificats sobre el mapa d’Europa.
Els peus a Gibraltar, les mans als mars de gel.
I us donarem per beure el licor de la copa:
vinagre amb pebre i fel !

I amb el caire esmolat d’un euro nou de trinca
us tallarem la pell, penitents del pecat
que heu fet, de ser tan pobres! I us obrirem per dintre
per vendre-us, trossejats:
ossos i carn, a grams. La sang, en pots de litre.

La il·lustració és de Marta Folqués.