Res millor que encetar aquesta nova estació tardorenca que cantant. Del llibre d'Ireneu Segarra, Juguem cantant I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, hem copiat aquesta cançoneta de la tardor.La tardor.
Els arbres es muden de roig i groc,
les fulles tremolen sota un sol de foc.
Cric, crec, crac, croc.
El vent les fa caure les duu fins a port.
Quan surtis de casa, trepija-les fort.
Cric, crec...
Les mosques s'amaguen, l'hivern és aprop.
Les flors espantades, es tanquen de cop.
Cric, crec...
Els arbres es muden de roig i groc,
les fulles tremolen sota un sol de foc.
Cric, crec, crac, croc.
El vent les fa caure les duu fins a port.
Quan surtis de casa, trepija-les fort.
Cric, crec...
Les mosques s'amaguen, l'hivern és aprop.
Les flors espantades, es tanquen de cop.
Cric, crec...
La il·lustració és de Missoula: Montana
M'agraden molt els poemes i cançons que hi fiques i les il·lustracions sempre són estupendes (eres un arxiu poètic-visual).
ResponEliminaBenvinguda a la tardor i tota la seua armonia.
Lirios Ferrer
Molt amable per les teues paraules, Lirios. L'objectiu del blog és ser útils als grans que s'envolten de xiquets i als menuts, per a que, cullerada a cullerada, la poesia siga un plat quotidià.
ResponEliminaBesadetes