No volem acomidar-se d'aquest més amb tristor, amb nostalgia, amb melangia... no! Comencem i acabem amb un gran somriure i amb poesia. Li donem la benvinguda a setembre, al treball, a la tardor, també amb un gran somriure. I per aquells que no somriguen ens hem inventat el caça-alegries, amb poesia de Carlos Eduardo Jaramillo (Loja, Equador-1932). Cap semblant sense somriure. Adéu vacances, benvinguda quotidianitat.
EL CAZA-ALEGRIAS
(Carlos Eduardo Jaramillo)
La alegría pura es una mariposa tan leve
que se instala en el corazón
y uno no la siente
la alegría pura se disfraza además
en tantos rostros y cosas
que se pierde.
Pero yo
cazador experto
descubro sus saltos en la hierba
y la marco con una sonrisa.
La il·lustració és de Virginia Piñón.
SIEMPRE TAN POSITIVA. ERES COMO UNA TERAPIA CONTRA EL ABURRIMIENTO, SALVIA. MUCHA POESIA I... CON ALEGRIA, COMO EL POEMA. UN ABRAZO DESDE LIMA. GINES HERRERA
ResponEliminaPenso caçar l'alegria amb el meu caça-papallones. No me n'havia adonat que pot tenir aquesta funcio. Amb mirada poetica sempre hi veus les coses diferents. Visca la poesia, la alegria i els somriures dels nous alumnes.
ResponEliminaBesos
Federic Llobera