Josep-Anton Trepat, Refranys de Vora Mar, editorial Noray, col·lecció El Nostre Mar Més val la saviesa del mariner, amb la llarga experiència naútica i cultural que porta a l'esquena que un llarg tractat de navegació. Aquesta saviesa queda reflectada als refranys. El llibre de Trepat arreplega tota aquesta experiència, volcada al llenguatge, dels vells llops de mar. Dites i refranys dels mariners de la nostra costa mediterrània,... En aquest llibre em fet unes interpretacions que acompanyen els refranys. Val a dir que no sempre s'ha trobat el sentit d'aquell qui primer va invertar-lo i, per tant, és fa difícil precisar la idea original de l'autor. Tot i així, s'ha intentat afinar la feina amb l'escandall, i fer un bon sondeig anmb les explicacions que s'han escrit.
Un llibre de consulta imprescindible, pessics de saviesa marinera que cal no perdre, doncs forma part de la nostra cultura.
Un altre llibre que us recomanem és Refranes del mar, de Benito Chereguini de Tapia, editat també per Noray. Està en castellà i a l'actualitat és un llibre exhaurit, però que podreu consultar a les biblioteques. Ambós llibres són complementaris i de consulta quasi obligada.
Podeu llegir dites i refranys del mar en aquest mateix blog.
Us fiquem alguns d'aquests refranys, ara en castellà:
A barco nuevo, capitán viejo.
A bordo no hay más cuerda que la del reloj.
A buen viento, mucha vela pero poca tela.
A clavo ardiendo, se agarra el que se está hundiendo.
A golpe de mar, pecho sereno.
A la mar me voy, mis hechos dirán quién soy.
A norte joven y a sur viejo, no les fíes el pellejo.
Agua a la entrada de la luna, o mucha o ninguna.
Alba roja, vela moja.
A mucho viento, poca vela.
A navegar el marino y a sembrar el campesino.
A piloto diestro, no hay mar siniestro.
Aprovecha la racha, que viene escasa.
A tal patrón, tal marinero.
Aunque la mar sea honda, echa la sonda.
Cada palo que aguante su vela.
Carga la nao trasera si quieres que ande a la vela.
Cielo rojo al amanecer, el mar se ha de mover.
Con más mar, más vela.
Cuando agua venga antes que viento, prepara aparejo a tiempo.
Cuando la vela azota el palo, malo.
Cuando sopla norte oscuro, quédate al abrigo de cabo seguro.
Delfines que mucho saltan, viento traen, y calma espantan.
De la carta al timón, al revés la corrección.
De navegar apercibido, nadie se ha arrepentido.
De remeros novatos, boga ranchera.
Deberás amarrar pensando que has de desamarrar.
Después de perdido el barco, todos pilotos.
Donde hay patrón, no manda marinero.
Ea, ea, que el que no embarca no se marea.
Quina delícia!
ResponEliminaNo recordava que tenia aquest llibre i l'he animat a fer-ne també la recensió per a la biblioteca paremiològica, complementant la informació que tu ofereixes segons el format de fitxes que uso allà.
No cal dir que, com a bibliotecària que ets, acceptaré qualsevol consell de millora del format que faig servir. :-)
barco con 2 capitanes hundimiento seguro, algo así era un refrán africano...
ResponEliminasaludos una bufagateras