El grill: poetifauna estiuenca

El grill cantor, de Toni Bra

Molts són els animalets i animalots que poblen les nits i els dies de l'estiu. El grill, amb tota la seua musicalitat (impertinent la majoria de vegades, sobretot quan volem descansar) és un d'aquests animalets que ens acompanya els dies de més calor. Hi ha molts poemes i cançonetes dels grills i hem fet una selecció d'alguns d'aquest grills poètic:

El grillito cri cri cri
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri cri.
Estará bajo algún árbol
o quizá cerca de mí,
donde canta cuando llueve,
el grillito cri cri cri.
Vivirá por la terraza
o metido en un cajón,
igual vive en la azotea,
escondido en un rincón.
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri

-----

El Grillo

Tengo un grillo

que es un grillo sabio,

que al decirle así;

canta, grillo mío, canta,

me contesta el pobrecillo:

cri, cri, cri, cri, cri...

-----

El grill

(Josep Carner)

Em plau d'ésser vora l'home

;sóc veí seu molt antic;

tafanejo vora els marges

i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca

vora el regueró m'estic;

m'enamora l'estelada

i ella, ¿escolta el que li dic?

Clar de lluna, boira fina,

si só lleig i no sóc ric,

la veu meva us acompanya;

i, al que deia, poso pic.

Ric, ric,

el que us deia és un nyic nyic;

ric ric,

ai, amic,

m'entristeixo si no ho dic.

Bona ànima que em somrigui

m'ha pagat tot el fatic;

xerricant, faig a qui trobo:

- No m'esclafis, so un amic-

Val a dir-ho: de vegades,

sense cap projecte inic

m'acosto a la llar de l'home

i és per escalfar-me un xic.

-----

Grillo

(fòrmula poètica per a trobar un objecte perdut)

Grillo, grillo,

quien se lo encuentre,

para su bolsillo.

Santa Elena,

que a la mar fuiste,

luz y clavos a buscar,

ayúdame a encontrarlo

que no puedo lograr

-----

També us recomanem la lectura del llibre El grillo y otros poemas, de Conrado Nalé Roxlo, editat per Colihue.

El grillo

(Conrado N. Roxlo)

Música porque sí, música vana

como la vana música del grillo;

mi corazón eglógico y sencillo

se ha despertado grillo esta mañana.

¿Es este cielo azul de porcelana?

¿Es una copa de oro el espinillo?

¿O es que en mi nueva condición de grillo

veo todo a lo grillo esta mañana?

¡Qué bien suena la flauta de la rana!

Pero no es son de flauta: en un platillo

de vibrante cristal de a dos desgrana

gotas de agua sonora. ¡Qué sencillo

es a quien tiene el corazón de grillo

interpretar la vida esta mañana!