MARÇ
(Júlia Costa)
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.
el viento que nos hace reencontrarnos
ResponEliminaamor
El viento que nos trae y nos lleva, el viento de la buena poesia que, como tu dices, nos hace reencontrarnos.
ResponEliminaAquest març boig tan sols enlaira els versos, com dius tu, Salvia.
ResponEliminaUn altre magnífic poema de Julia Costa.
Petons;) Lorena
Després de passar aquests dies de "ventolera" he topetejat amb el poema de Júlia. Ets meteeorologa? Llevat la broma, el poema és encisador.
ResponEliminaFelicitacions pel blog
Rosa Queralt (Lleida)
Volen els versos, volen... entre les mans dels nens. Volen els versos de Júlia cada mes. Sempre m'agrdin els poemes de júlia.
ResponEliminaIleia Miró
Poesia intel·ligent per a xiquets espavilats. Un plaer conèixer els poemes de Julia.
ResponEliminaFeli Gomes, des d'Elx