Poesia árabe, una web monogràfica de poesia àrab

Poesia árabe és un lloc web on podem trobar a molts poetes i poemes, traduïts al castellà, dels països àrabs; malauradament, la majoria són totalment desconeguts per a nosaltres. La responsable de la web és María Luisa Prieto. A la seua pàgina principal trobem els últims poemes que han penjat, pero després podem fer una recerca per poetes i per poesia palestina, poesia iraquí i poesia libanesa. A més, té apartats de música àrab, de llibres, entrevistes, enllaços -molt interessants-, cine-amb descàrregues gratuïtes-, llengua àrab, notícies...

Podem llegir-la en castellà, amb la traducció de María Luisa Prieto o en àrab, així a més passa a convertir-se en un material poètic molt interessant per a l'aula, on hi ha tants alumnes de diferents països del món àrab i que ens poden enriquir amb la seua cultura.

D'aquest lloc hem copiat el poema de Yabra Ibrahim Yabra, Llené una copa con mis palabra.

LLENÉ UNA COPA CON MIS PALABRAS
(De cualquier poeta a cualquier lector)
Yabra Ibrahim Yabra

Llené una copa con mis palabras,
las destilé, las hice fermentar, las dejé envejecer
y las escancié generosamente
en las bocas de quienes las deseaban para expresarse.
Y dijeron amor y la mejor broma,
y el deseo se tornó en palabras
que salían de gargantas de oro, de gargantas de plata,
en las que tarareaban las palabras
y hacían albórbolas en las bodas de nuestras aldeas...

Llené una copa con mis palabras,
las destilé, las hice fermentar, las dejé envejecer
y las escancié generosamente
en las bocas de quienes las deseaban para expresarse.
Y dijeron odio y la broma más amarga,
y la puñalada se tornó palabra
que salía de gargantas de cobre, de gargantas de plomo.
En ellas se carcajeaban las palabras, ladraban,
y ladraban las prostitutas en los arrabales de la ciudad.
Este es nuestro vino: nuestras palabras destiladas
para que peregrinen por nuestras entrañas,
para que las sintamos bullir en nuestra sangre,
para que nos aterren las visiones.

Escanciamos las palabras con cicatería
a quienes nos aman y a quienes nos odian
y les sueltan, como el vino,
el corazón y la lengua.
Os mantenemos ocupados,
al menos durante una noche,
con nuestras entrañas, nuestra sangre y nuestras visiones.

Del poemari Tammuz fi l madina (Adonis en la ciudad). Beirut, 1959.