NOVEMBRE
Júlia Costa
El novembre és a la porta
I com sempre, a la tardor,
amb les pluges i els bolets,
arribaré també jo.
El novembre és a la porta
I com sempre, a la tardor,
amb les pluges i els bolets,
arribaré també jo.
Mireu de ser bons minyons
I menjar moltes castanyes,
I no altres coses estranyes
que valen més dinerons.
Els caramels i els xiclets
fan tornar les dents corcades.
Un got d’aigua per la set,
i castanyes ben torrades.
Fins aviat, si tot va bé,
ara que ja fa fresqueta.
Us saluda, la Quimeta
rovellons i Castanyer.
(Castanyera diplomada,
per Tots Sants, molt esperada).
Quina castanyera més poètica. Una vegada més el poema de Júlia ens sorpren.
ResponEliminaPetons a les dos. Jordi Bonhome
La tardor, les fulles a terra, les primeres gelades, els boletaires al camp... i la castanyera (també ara hi ha molts castanyers) amb les castanyes torrades, calentes... muuuuu, què bo!
ResponEliminaEncara seria millor si enlloc d'envoltar-les en aquests papers buits s'ompliren els cucurulls de papers amb poemes com aquest de Júlia. Ho proposo: cucurulls poètics per a les castanyes torrades!
Pep Xirivella, de Mallorca
Me es difícil entender el poema en su plenitud (te escribo desde Guadalara, México). Pero con la traducción que he hecho al castellano, "a grosso modo" como dices en el blog, he comprobado que el poema es precioso. Felicitaciones por el blog, aunque nos cueste mucho leerlo desde aca lo seguimos.
ResponEliminaCristina Fernández de la Rosa
Magnífic i graciós poema per aquest mes de gelor i fred. Salutacions, Salvia, i també a la Castanyera Poètica.
ResponEliminaQuico (Valencia)
Buscant i rebuscant poemes sobre la castanyada m'he "topetejat" amb els bloc i els poemes de Julia. Preciosos.
ResponEliminaGeroni Torremuit, Lleida
Una castanyera encisadora, un poema encantador.
ResponEliminaPamela Julià (Barna)