Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
Pàgines
30.11.07
Cos mortal, de Vicent Andrés Estellés: poema i pel·lícula
II Encuentro Regional de Poesia, a Murcia
29.11.07
Patricia con P, poema infantil jugant amb la "p"
PATRICIA CON P
Patricia pinta un palomo
pillo, panzudo y pequeño:
le pone púrpura el pico,
le pone de plata el pecho.
El palomo de Patricia
se ha posado en el perchero
y ella le peina las plumas
con la punta del pañuelo.
Pronto el palomo pasea,
presumido y postinero,
mientras Patricia se prende
una petunia en el pelo.
Las brujas cuenteras, poema infantil per a iniciar l'animació lectora
Acá viene la murga
Trajeron duendes locos,
Quisieron ofrecerles
28.11.07
Poesia Aula Nadal: una web amb molta poesia infantil nadalenca
Cada gota és un mirall,
tota la pluja un calidoscopi:
aigua i llums de Nadal
juguen amb el nostre imaginari.
Anirem a la fira
Anirem a la fira
per omplir de Nadal
la vista i l'oïda,
que els somnis no cal.
Penjen paraules
Pengen les paraules
de l'arbre de Nadal;
a una branca, un estel,
a l'altra, una campana,
al punt més alt la lluna blanca,
i aquí un desig,
i allà una esperança,
cap al tronc, felicitat,
i com una garlanda helicoïdal,
tot al voltant,
articles, adverbis i preposicions
per arrodonir uns versos,
unes cançons...
La il·lustració és de Jenny Tsang.
Poesia infantil navideña: tres poemes per al Nadal
Rota la patita
sin poder andar,
la pobre hormiguita
se puso a llorar.
¿A ver como voy?
Cojita que estoy.
La oyó un caracol,
no llore señora
que la llevo yo.
A ochenta por hora
paso una tortuga,
suba, suba, suba.
Pero un gorrión
la cogió en su pico
y se la llevó,
así es como fue
la pobre hormiguita,
cojita, volando,
a Belén.
¿Quien ha entrado en el portal de Belén?
(Gerardo Diego)
¿Quién ha entrado en el portal,
en el portal de Belén?
¿Quién ha entrado por la puerta?
¿quién ha entrado, quién?.
La noche, el frío, la escarcha
y la espada de una estrella.
Un varón -vara florida-
y una doncella.
¿Quién ha entrado en el portal
por el techo abierto y roto?
¿Quién ha entrado que así suena
celeste alboroto?
Una escala de oro y música,
sostenidos y bemoles
y ángeles con panderetas
dorremifasoles.
¿Quién ha entrado en el portal,
en el portal de Belén,
no por la puerta y el techo
ni el aire del aire, quién?.
Flor sobre impacto capullo,
rocío sobre la flor.
Nadie sabe cómo vino
mi Niño, mi amor.
El gatito optimista
(Milagros Oya)
Érase que se era
un gatito optimista,
soñaba todas las noches
llegar a ser buen flautista.
Un día de Navidad
al supermercado marchó
y en los estantes buscó
una flauta de verdad.
Más a causa de Papa Noel,
o quizás de los Reyes Magos,
solo juguetes encontró,
solo una flauta de plástico.
Sus bigotes retorció,
sacó sus uñas enfadado,
hasta que con un estante dio
de regalos atestados.
Entre las etiquetas buscó:
"Regalos para los gatos"
y satisfecho compró
un paquetito azulado.
Maullando se encaminó
a su casita en el campo
y en la sala se sentó
al lado de su regalo.
Solo le resta esperar
a que sea Noche Buena
para poder desembalar
la flauta que su corazón espera.
Aguardamos de verdad
(aunque en el fondo lo dudamos)
que nuestro gatito optimista
encuentre en el paquete una flauta
para poder ser flautista.
27.11.07
X Concurs de Poesia Curta de la UPC
En aquest concurs poden participar-hi totes aquelles persones vinculades a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos), personal acadèmic i d'administració i serveis. Cada concursant pot presentar fins a tres poemes com a màxim (presentats per separat), originals i inèdits, que no hagin estat guardonats anteriorment.
Lliurament dels treballs
Univers. Servei d'Activitats Socials de la UPCC. de Jordi Girona, 1-3 (Edifici C6 - Campus Nord)08034 Barcelona (Barcelonès)Tel. 93 4015778
Dotació
Primer premi: 400 euros.Segon premi: 200 euros.Tercer premi: 125 euros.
La il·lustració és d'Alexi Francis.
Magia tecnológica y poesia, article de Juan Antonio Cardete
El vaso roto, una escultura poètica
L'escultura s'ha ubicat al Parc Fundidora de Nueva León -Mèxic. Ens pareix una brillant, plàstica i visual forma de difondre la poesia al carrer. Caldrà prendre nota al nostre país. De la web Poemas en inglés (un lloc que aprofitem per a recomanar-vos) hem copiat aquest poema de W.S. Mervin i la seua traducció.
The string
William Stanley Merwin (1927- )
Night the black bead
a string running through it
with the sound of a breath
lights are still there
from long ago when
they were not seen
in the morning
it was explained
to me that the one
we call the morning stara
nd the evening
star are the same
La Hebra
Noche la cuenta negra
una hebra la atraviesa
con el sonido de un respiro
las luces aún están allí
desde hace mucho tiempo
cuando no eran vistas
en la mañana
me era explicado
que aquella quien llamamos
estrella de la mañana
y estrella del atardecer
son lo mismo.
La estación azul, programa de poesia a RNE
26.11.07
Endevinalles de Nadal
Endevina, endevineta
per l'orient surt com una bombeta
i sobre un portal es fica
per enlluernar una mica.
¿Què és?
-----
Un mantell ple de brillants
que de nit s'escampen
i de dia s'amaguen
Que són?
-----
Quin animal és aquest
que té cara de cangur,
es lleig, alt i pelut,
quasi no menja ni beu
i quan està assegut
es veu encara més geperut.
-----
A tú emplomat
t'agrada passetjar
i en la Nativitat
ens serviràs per a menjar.
¿Qui és?
-----
Endevina, endevinalla,
qui ha ficat
al Jesuset en la palla?
-----
Escrita o dibuixada
als tres Reis Mags és enviada.
¿Què és?
-----
Es menja en Nadal
amb ametlles i mel
¿Què és?
-----
Quan estic al camp
sóc verd i alt
i quan estic a casa
porto una estrella a dalt
¿Qui sóc?
-----
Amb la neu és fa
i amb el sol es desfà
¿Qui és?
-----
Brillant i acolorida
a l'avet està vestida
-----
Pel cel va volant
i el Nadal anunciant
¿Què és?
-----
Grans i menudets
sempre són regals boniquets.
¿Què són?
-----
Una vella amb una dent
que toca a tota la gent.
Què és?
Els més menuts podeu gaudir del llibre d'Alain Crozon, Adivinanzas de Navidad, de l'editorial SM. Als bons lectors visual us proposem que jugueu amb el llibre de Walter Wick Descubro la Navidad. Un libro de adivinanzas visuales, de l'editorial Altea.
La il·lustració és de Jonathan Noël, estudiant de l'Ecole des arts visuels (Quebec)
Nadal i alegria, poema infantil nadalenc
Nadal i alegria
Gemma Parés (9 anys)
A les muntanyes ja neva,
son dies d’advent
i també d’alegria
per tota la gent.
Els nens corren força
per tot el carrer
i arriben a casa
pelats de tant fred.
Ja fem el pessebre
amb la mula i el bou.
Posem Jesuset amb la Verge Maria
i Sant Josep que els fa companyia.
Tots mengem neules
i uns quants torrons,
fem xerinola
i cantem cançons.
La poesia infantil de Manuel Felipe Rugeles
¡Ay, la vaquita de ordeño,
Panzuda y con esos ojos claros
¡Ay, la vaquita de ordeño,
Barcos de papel
El niño de la montaña,
lejos, muy lejos del mar,
hizo barcos de papel
y el agua los puso a andar
Por los caminos del agua
los barcos de papel van.
Salieron de un mismo puerto.
¡Quién sabe hasta dónde irán!
Sopla los barcos el niño
y navegan al azar.
¡El niño de la montaña,
nacido lejos del mar!
El clavel
Ha nacido
la luz del clavel.
Ya se viste
de rojo el vergel.
Hay olor
de canela y de miel.
La flor
para ella.
Y el sí
para él.
Nit, nou llibre de poesia infantil de Lola Casas
Nit (2001)
El firmament és coixí de lluernes,
on la lluna s'endormisca
en el moment de l'albada.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
L'espai és fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre és partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.
25.11.07
Crear poemes visuals: un senzill i fantàstic recurs
24.11.07
Els arbres sense fulles, poema infantil de la tardor
Era un dia de novembre
quan jo anava pel carrer .
Era un dia molt alegre,
caminant i somrient.
Però de sobte la tristesa,
aviat em sorprengué,
ja que vaig veure aquells arbres
sense fulles i passant fred.
I els ocells i les seves cries
tremoloses pel vent,
sense lloc on amagar-se
també passaven fred.
Però si pensem i recordem
aviat ens n'alegrem
perquè mentre fulles en els arbres
veiem el de la vida gaudirem.
Tamara Marín Garcia 3er de Primària B (1r. premi Poesia Catalana, del Jocs Florals de l'Escola Cultural de Badalona, 1996)
La il·lustració és de French toast girl.
El poema nu, de Josep Planaspachs
En acabar el poema, haureu de fer
un esforç i esborrar-hi mentalment
totes les lletres, qualsevol idea:
deixar-lo nu, com si fos galerada
dels vostres, profundíssims pensaments.
Heu de ser furtadors de mots, pirates
del nu paper, heu d'esterilitzar
amb les vostres paraules el cendrot
que romandrà, després, com a caliu.
Només així entendreu la màgia innata
del mot: quan tot mot sigui el vostre mot.
Mireu ara el poema, despullat,
quiti de tot servei i malaltia.
Vestiu-lo tal com us plagui: vosaltres
sou, versemblantment, els millors versaires.
I amb el poema buit de versos, ple
dels vostres -ja de tots- no us farà por
del paper la blancúria quan s'acosti
l'instant de reflectir-vos dins de mi
i escriure, junts, la vida imaginable.
(de Llibre del poema nu)
16.11.07
Nanitas, una web de cançons de bressol i poemes infantils
A més podem llegir altres poemes de Francisco Rodríguez o poemes infantils creats pels xiquets que els envien. Un lloc molt interessant.
Tríptico para una nana
¡Calla tesoro mío!,
ya, ya, ya,
no llores más ...
Ea, ea, ea,
mamá te canta
para que duermas ...
¡Calma mi bien!
Nana del melocotón
La carita redonda
como un sol,
la sonrisa redonda
de melocotón.
Un melocotón redondo
como un sol,
un sol redondo
de melocotón.
Las manitas suaves,
piel de melocotón,
los ojitos, transparentes
rayitos de sol.
Un sol redondo,
un redondo melocotón,
el niño se duerme,
ea, ea, ro, ro, ro.
Aprofitem per a recomanar-vos un magnífic disc de cançons de bressol: Mano que mece la luna
Rodolins de Nadal: poetes infantils
Amb els tres camells, arriba Nadal.
Em vaig dormir content i somiant.
Serà sensacional, jugar tot l’any.
Que és 6 de gener, aniré corrent.
I veig que m’ha portat: un submarí.
Jennifer Calvillo López (2n A)
Felicitar amb poesia el Nadal: crear targetes poètiques
Embarbussaments catalans i Noves Tecnologies
15.11.07
Liceo Poético de Benidorm, web de poesia
Distinto
Mario Ruben González Pérez (Montevideo, Uruguai, 1957)
Si te envuelven historias
de perlas y piratas
y puedes ver en casa
orquídeas y bromelias,
dan ganas por momentos
de ser un poco loco
de no ser igual.
De asirse de un madero
al mar de las antillas
y soñar que no es lunes.
Que ya no existen más.
¡Por dios qué maravilla!
Tan sólo por un día
sentirse que uno es otro
y que el otro, ese día,
dejó de ser igual.
La il·lustració és de Yemm & Hart.
Joan Margarit, monogràfic a "El coloquio de los perros"
Uno de los nuestros Antonio Lafarque y Juan de Dios García
Pórtico
Joan Margarit: una poética de la intensidad Antonio Jiménez Millán
Los libros
Palabras contra el frío José Andújar Almansa
Joan Margarit y su Crónica Joaquín Marco
La primera lluvia del otro lado de la vida José Luis López Bretones
Una verdad crepuscular Rafael Fombellida
Los demonios mitigados Carlos Alcorta
Una casa en ninguna parte Javier Rodríguez Marcos
El relámpago que muestra la realidad D. Sam Abrams
Estación de Francia Francisco Díaz de Castro
Otra forma de belleza Lorenzo Oliván
Cálculo de estructuras Carlos Pardo
Casa de misericòrdia Francesc Parcerisas
Los desvelos
Barcelona mon amour Josep M. Rodríguez
Joan Margarit y el jazz Josep Ramon Jové
Margarit el clásico Txema Martínez Inglés
Las construcciones de la palabra Jordi Julià
La mujer ideal de Joan Margarit, un dibujo a lápiz Amalia Bautista
Joan Margarit, poeta en dos lenguas Enric Sòria
En la posguerra del poeta Joan Margarit Jordi Gràcia
De coloquio
La pluma y el compás. Entrevista a Joan Margarit Antonio Lafarque
Trazos y retratos
Objetivo: Joan Margarit Carlos Pérez Siquier
Nueve lecturas Huecas Javier Huecas
Ciudad extraña Rafael Calvache
Conclusiones lacerantes Juan José Rosado
Dos poemas de Joan Margarit Santiago Girón
En otras lenguas
Traduciendo a Joan Margarit Anna Crowe
Una mirada en el espejo interior Shlomo Avayou
Filarmonia
Mi encuentro con Joan Margarit. De lo banal a lo astral… Lluís Claret
‘Vindrà l'hivern’ Xavier Ribalta
De familia y amistad
A Raquel, de Mariona Mariona Ribalta
Perdidos en un cuaderno granate Mònica Margarit
‘Cançó de bressol per a la Joana’ Carles Margarit
Algunas imágenes para una imposible casa ideal Carles Buxadé
Mi Joan Margarit: tres notas Isidor Cònsul
Con Joan Margarit en Pittsburgh Luis Muñoz
Las lecciones de un poeta Carlos Marzal
El primer Margarit
La familia Margarit Ribalta
Cosecha propia
Inéditos Joan Margarit
Mi pequeño bloc. Dibujos juveniles Joan Margarit
El arquitecto Joan Margarit
El club de los poetas muertos
Entre poetas y amigos
14.11.07
13.11.07
Perquè vull, d'Ovidi Montllor
Ovidi Montllor
Perquè vull
Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
12.11.07
Endevinalles de la tardor /Adivinanzas del otoño
Quan cauen les fulles seques
i els arbres s'han despullat
i el sol va perdent la força
que a l'estiu ens ha cremat,
arribo jo, reposada,
allà cap al tard d'or plena.
No saps dir-me com em dic?
Doncs jo t'ho acabo de dir.
Una veritat que no enganya.
En què s'assemblen un ou i una castanya?
que s'obre i no es plega.
Tres vestits m'has de llevar
abans d'arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon foc encenent,
i el tercer que és la camisa,
amb un punt me l'hauràs tret.
Ben calentona t'agrado,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.
que és blanca o negra,
segons madura.
Tothom la menja,
fermentada i feta suc
la bevem en el porró.
---
En otoño revuelo
y me poso en el suelo.
del tamaño de una nuez;
que sube la cuesta
y no tiene pies?
Caen, caen
sin parar
y no dejan
de bailar.
Son de chocolate
se ablandan con la calor
y si se meten al horno
explotan con gran furor.
Salgo en otoño
y el bosque lleno;
sabras quien soy
por mi sombrero.
Vive en pie constante
con los brazos hacia afuera.
Se desnuda en otoño
y se desviste en primavera.
¿Qué cosa es
que silba sin boca,
que corre sin pies,
te pega en la cara
y tu no lo ves?
La il·lustració és d'Edward Raynes.
Cançons de Nadal /Canciones de Navidad / Christmas Songs
Dirèctament podem escoltar o baixar-se l'arxiu de les cançons més populars de nadal:
-en format midi: La música más popular de la Navidad en formato midi.
-en format mp3: La música más popular de la Navidad en formato mp3.
La il·lustració és de Charles M. Schulz.
Introducció a la poesia a ritme de rock: webquest
Viejas canciones infantiles, en Filastrocche: cançons infantils en castellà i en italià
La il·lustració és un joc visual, sabrieu trobar els dos botons que són iguals? L'hem copiada de Magica Web.
11.11.07
El poeta del vent, llibre de poesia infantil
Grafitti i poesia: la paret com a suport poètic
Però també hem trobat un poeta que sols escriu a les parets dels banys públic: José Juan. Va començar per escriure a València, però ha anat ampliant el territori geogràfic dels seus poemes.
Es un proyecto libre, escribo en el baño para desprenderme de lo que siento, igual que la gente va al baño para desprenderse de lo que le sobra.
No escriu a tots el banys públics, tan sols en aquells que pensa que el seu públic es pot sentir identificat i que, a més, intueix no els esborrarà. Primer escriu els poemes en una llibreta i després els copia a les parets dels banys. Això sí, sols als banys d'homes -discriminació poètica femenina o pudor del poeta?-.
Podem veure la seua obra, fotografiada, al seu blog.
Floto como un peso muerto a merced de las corrientes
Cansado de luchar por llegar a puerto,
hastiado de verme sometido al capricho de las olas .
Anduve entretenido y desnortado,
nadie me avisó de la pleamar y cuando llegué a la playa sólo había barro ...
Auca del pessebre, preparant el Nadal
Ramon Cuéllar/Joan Vilamala