En aquest cas volem aprofitar el poema de Marta Herrera -aleshores Marta estava a 5è d'Educació Primària-, alumna de l'Escola Sant Miquel, de Cornellà de Llobregat, per anar acomidant-se del mes d'octubre. Ara estem en ple equinoci de la tardor i ben bé ens vindrà aquest poema.Us recomanem es doneu un tomb i llegiu els poemes dels alumnes d'aquesta escola que varem crear per Sant Jordi 2003 i altres, doncs tots els anys per Sant Jordi aprofiten per a jugar amb la poesia.
LA TARDOR
(Marta Herrera)
(Marta Herrera)
Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.
Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.
Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada