Cançons i poemes dels arbres

Els arbres són una de les espècies vives que millor reflexen els pas de les estacions, sobretot els arbres de fulla caduca: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern van passant i com en una desfilada de moda -passarel·la vegetal- van canviant.

Al blog d'Amics arbres i tenen una secció que ens interessa especialment: Versos i cançons dels arbres. Hi trobem un grapat de poemes i cançons de diferents arbres. Doneu-li una ullda, doncs és molt interessant, a més d'estar tot en català -més difícil de trobar a la xarxa-. Els felicitem, des d'ací, per la llavor que estan portant endavant i per aquesta magnífica selecció.

D'entre tots els poemes i cançons sobre els arbres ens agrada, especialment, el poema de Marc Granell, L'arbre vell, docs varem realitzar una animació lectora a la biblioteca de Cocentaina basant-se en aquest poema que apareix al seu llibre, L'illa amb llunes, editat per Tabarca -aprofitem per a recomanar-vos el llibre, doncs és un poemari que agrada molt a la gent jove.

L'arbre vell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

*

Abans n'hi havia molts altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

*

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

*

En la ciutat (algú conta)

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer.

*

I plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

*

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

*

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

Ai, "cruda realidad" a les nostres ciutats! La il·lustració és de David Atkinson.