Els signes de puntuació tambè tenen la seua creativitat, la seua poesia, la seua estètica, sobretot el punt. Clar que si al punt li fiquem al damunt un rinxol tenim... la interrogació ? Un signe amb molta curiositat, problemàtic, preguntó. Però si estirem el rinxol... és sorprenent, cridaner, exclamatiu, admiratiu !
Il punto interrogativo
C'era una volta un punto
interrogativo, un grande curiosone
con un solo ricciolone,
che faceva domande
a tutte le persone,
e se la risposta
non era quella giustas
ventolava il suo ricciolo
come una frusta.
Agli esami fu messo
in fondo a un problema
così complicato
che nessuno trovò il risultato.
Il poveretto, che
di cuore non era cattivo,
diventò per il rimorso
un punto esclamativo.
Què divertit! Penso en la gran imaginació de Rodari, de la que aquest poema és fruit. A més, amb molt d'humor. No el coneixia el poema, ni el lloc web de Rodari. Gràcies per les recomanacions, Salvia.
ResponEliminaPetons des de Tarrassa.
Feli