Sylvia Puentes de Oyenard té un article molt interessant, La poesia y el mundo infantil, on ens diu que... la poesía no se entiende, se vive, se sueña, se goza, se baila. Hay que cantarle al niño desde la más tierna edad, hay que acercarle la eufonía del lenguaje, la musicalidad de un verso, la comunicación insustituible del afecto a través de las palabras dichas con ritmo. Y no decimos con rima ex profeso, porque la rima es útil para la memorización, para jugar con las palabras en los primeros años, pero lo que importa es el ritmo, esa armonía apenas perceptible que convierte al poema en canto y condiciona la experiencia estética.
El niño que vive aislado del mundo poético se priva de la proyección en tiempo y espacio, en sueño y emoción
Al llarg d'aquest article ens fa un repàs de què és la poesia, quina és la seua misió, la rima i el ritme, la poesia a l'escola, poesia i afectivitat, ... acompanyat d'exemples i d'una interessant bibliografia.
Un article que ens ajuda a comprendre millor el llenguatge poètic infantil i les claus per a difondre la poesia infantil a casa i a l'escola. Us recomanem la seua lectura.
La il·lustració és de Linda Bronson.
Malauradament, avui la rima té mala premsa poètica, però això canviarà, em sembla.
ResponElimina