La poesia infantil a l'hospital: xarop de poemes per alleujar l'estada

Ens agrada donar notícies com aquesta: l'Aula Hospitalària de l'Àrea Sanitària La Mancha Centro -Álcazar de San Juan, Ciudad Real-, celebra aquests dies la II Semana Cultural, que enguany está dedicada a la poesia fonamentalment.

Els xiquets i xiquets, als que desitgem una prompta recuperació i tornada a casa, han realitzat estudis sobre poetes espanyols -Bécquer, Gloria Fuertes, Juan Ramón Jiménes, etc.- i han creat els seus propis poemes -que ens agradaria llegir-, tot jugant amb la poesia: poemes, cançons, endevinales, embarbussaments, etc. Tota la seua creativitat poètica, plasmada al paper, està exposada a les parets de la Unitat de Pediatría de l'Hospital d'Alcazar. En aquesta experiència també han participat les famílies i els metges.

Felicitem a les persones i institucions involucrades en aquest projecte. La poesia infantil i juvenil és una recepta balsàmica per al cos i per a l'esperit.

A ells els dediquem aquest poema, amb molt d'humor, de Mónica Tirabasso:

Me rasco la cabeza

me pinto la nariz

me tapo las orejas

y estornudo: "¡aaachís!".
Si cierro los ojitos

no veo adonde voy.

Si suelto un largo "¡uuuu!"

¡qué susto que os doy!
Mis pies son muy inquietos

y quieren retozar,

descansan un ratito,

se van a caminar.
Mis manos se pelean,

pero eso está muy mal,

mejor que se acaricien

y salgan a pasear.

La il·lustració és de John Paul Early.