La mona de Pasqua, una festa amb molta poesia

Una de les tradicions d’avui, dia de Pasqua, per aquestes terres valencianes, és la mona. A Cocentaina començava el dia de Pasqua amb tota la xicalla cantant:



Aranyeta, aranyeta
ix del forat,
que el Nostre Senyor
ha ressuscitat.

La cançó s'acompanya d'uns gestos: tothom i fica el dit índex de la mà dreta en un punt i al finalitzar la cançó els dits s'enlairen -simbolitzant la resurrecció-.

Després, la gent gran –avis, tios, pares i padrins- regalaven als xiquets la mona de Pasqua. Una tradició que encara, sortosament, no s’ha perdut. La tradició marca sortir al camp a menjar-se la mona. La mona pot tenir un o més ous. Aquests s’han de trencar colpejant-los al cap d’ algú, repetint:

Ací em pica –portant l’ou al muscle esquerre-,

ací en cou –portant l’ou al muscle dret-

i ací el trenque l’ou –trencant-lo al front de la persona que estiga més despistada de tota la colla.

És una fórmula que s’acompanya sempre per a trencar l’ou i, suposadament, dona sort. Es celebra també el Primer Dilluns de Pasqua i el Segon Dilluns de Pasqua –la propera setmana, que ara ja ha desaparegut al no estar al calendari laboral-.

Al camp, grans i menuts jugaven i juguen amb jocs tradicionals, acompanyats de les seues respectives cançons i tirallongues. Una festa tradicional plena de poesia infantil i folklore.

Celebrem-ho amb un poema d'Isabel Barriel:

Mona de Pasqua

La mona, ih, ih,

la mona és aquí.
Xocolata cremosa,

la gallina hi reposa.

Molts ous petites

d'aire farcidets...
La mona, ih, ih,

la mona és aquí.