Oferiment
He pogut atrapar un somni
abans que el sol es fongués,
l’empresono amb paraules
per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
però és tan gran per a mi,
que, si vols… si tu volguessis,
31.10.15
28.10.15
El fantasma Pixallits / El fantasma Quememeo: projecte d'àlbum poètic il·lustrat a Verkami. Col·laborem-hi!
El fantasma Pixallits és un projecte d'àlbum poètic il·lustrat del nostre amic, mestre i poeta, Andreu Galán i l'il·lustrador Luis Demano. Adreçat, sobretot, a xiquets d'educació infantil i primària en què es
tracta d'una manera divertida i desacomplexada allò de "fer-se pipí" al
llit. Aquest poema surt del llibre de poesia infantil Qui no sap riure no sap viure per a prendre consistència en solitari. Per a sortir a la llum necessita la vostra ajuda a Verkami.
El llibre, doncs, ofereix un cert descàrrec als infants de caire humorístic i, per descomptat, terapèutic, ja que es personalitza en Pixallits la “responsabilitat” de la malifeta per culpa de la qual els pares, de vegades, renyen els seus fills quan, estranyament, el llit es banya...L'àlbum, a part d'unes il·lustracions enormement tendres, divertides i suggeridores compta amb un pòster-calendari adjunt perquè els nens puguen controlar l'evolució del seu pipí, o, altrament dit, de si Pixallits ha tingut la mala pensada de fer-los una visita aquella nit o no...Tal i com vàrem fer amb el nostre anterior llibre, hem decidit tornar a col·laborar amb Andana Editorial, ja que és tota una garantia de confiança i faena ben feta. El motiu d'haver-nos decidit per verkami, tot i tenir una editorial al darrere, és que, donat que les il·lustracions són tan entranyables, hi volem afegir, a més a més, un pòster-calendari de regal amb què els infants puguen interactuar amb Pixallits, així com crear un marxandatge específic que acompanye el projecte. I, és clar, tot això encareix el nostre somni...
Un conte poètic superdivertit per al que us demanem la vostra aportació a Verkami, perquè, a més, volen també editar-ho en castellà, El fantasma Quememeo.
A què espereu! És un magnífic projecte que necessita el nostre recolzament per aplegar a totes les orelletes dels xiquets i xiquetes.
27.10.15
Olor de tardor: poema fet cançó per a gaudir de la tardor i la castanyada
Estem acabant el mes d'octubre i ja fa molta olor de tardor. Aviat vindrà la castanyada i l'oloreta serà encara millor. Què riquíssimes les castanyes torrades. Nosaltres des d'ací volem compartir amb vosaltres esta Olor de Tardor (punxeu al damunt i escoltareu la cançoneta).
Olor de tardor
Vora del foc,
l'avi explica contes
mentre cauen les fulles
i es va fent fosc.
Peten castanyes
i el gos s'espanta
i des de la cuina
se sent bona olor.
Olor de tardor,
de fulles, de pomes
i olor de fum.
Olor de tardor,
panellets i castanyes
a la vora del foc.
Els vidres s'entelen,
a fora fa fred
i l'àvia ens crida:
- Veniu a sopar!
Tota la família
al voltant de la taula
fem la castanyada
cada any per tots sants.
Les il·lustracions de les castanyes són d'Hanka Nováková.
26.10.15
Música del otoño: poesía de Alicia Morel / Música de la tardor...shhh!
Sabem que cada estació de l'any té els seus propis colors, olors, sabors i música. Cal estar atents als sorolls de la tardor, la fricció de les fulles al caure tenen un ritme especial, molt poètic. Shhh! Escoltem la música de la tardor i la seua melodia agonitzant...
Música del otoño
Oigo una música
dulce y triste.
Son las hojas secas
que cantan,
es el aire cansado
que canta.
son los frutos maduros
que cantan.
En los granados
ríe la granada
una risa colorada.
En las higueras
ríen los higos
una risita arrugada.
Oigo una música
dulce y triste.
Es el otoño que canta.
La il·lustració és de Mélanie Grandgirard.
24.10.15
En el Dia de la Biblioteca... un poema al llibre / En el Día de la Biblioteca... un poema al libro
Hui és el Dia de les Biblioteques i res millor que celebrar-ho llegint, acudint a les biblioteques per a llegir. Ho celebrem amb un poema, una oda al llibre, una pregaria.
Oración al Libro
(Gastón Figueira)
¡Oh libro, amigo mío
que ennoblece mi camino:
guíame por la vida,
eres mi buen hermano!
Calma esta inagotable
sed de saber.
De tu fuente de luz
dame a beber.
Hazme como tú, claro,
generoso, profundo,
abierto al infinito
llamamiento del mundo.
De la vida el misterio
tú me harás conocer.
De la ignorancia, sálvame.
El saber es poder.
¡Ah, guarda entre tus páginas,
con humano fervor,
mis horas de alegría
mis horas de dolor.
Guíame por la vida,
se mi hermano,
oh libro, hermoso libro
que ennobleces mi mano
La il·lustració és de Rick Nease.
23.10.15
Números i poesia
El números i la poesia tenen una interessant relació, els números i les persones també. Últimament sembla que tot gire al voltant dels números, de les xifres, però sembla que hem deixat de banda a la poesia. No volem que siga així, volem la poesia sempre present en la nostra vida, com en aquest poema de Alfonso Aguado.
Los números
El uno es el anzuelo para que piques y me leas.
El dos el patito feo, la soledad de dos.
El tres el número perfecto, alegre.
El cuatro la silla de la discusión.
El cinco lo tienen mis pies, mis manos.
El seis la media docena deseosa de ser completa.
El siete es mi número de la suerte.
El ocho las gafas con las que te observo.
El nueve erótico, del seis enamorado.
Y el cero nada sin la compañía de los otros.
La il·lustració és de Massif.
21.10.15
Gotas de lluvia, gotas de poesía / Gotes de pluja, gotes de poesia
Per ací no plou molt així que aquests dies estem de festa perquè està plovent. Ens agraden les gotes de pluja, veure con regalimen pels vidres de la finestra, escoltar el seu sorollet colpejant el paraigües i banyar-se els cabells quan ens agafa desprevengudes. Ens agrada la pluja que cau finament com les paraules d'un vers.
Una tardor sense pluja ni poesia és menys tardor.
Una tardor sense pluja ni poesia és menys tardor.
La lluvia
(El ángel caído, pseudònim)
(El ángel caído, pseudònim)
Gota tras gota la lluvia te moja,
la lluvia se ríe y a veces se enoja,
la lluvia me canta y me entretiene
y gota tras gota se va como viene.
Las ranas le cantan, le cantan los grillos,
que lindos los cantos de bosques y ríos,
es una gran fiesta, que gran sinfonía
pero aunque me moje, !que bonito día!
Tocando despacito para que la vea
a mi ventana se asoma la dulce embustera,
burlona saluda y me dice que espera,
aunque cuando se enoja pone cara fea.
La lluvia me moja, me moja y salpica,
la lluvia es mi amiga,
!que cosa mas rica!
La il·lustració és de Nerina Canzi.
19.10.15
Otoño, solo en el parque: poesia de Manuel Machado
Què bonic passejar pel parc i gaudir del canvi de colors dels arbres, del sorollet de les fulles al caure, però... que inquietant si ens deixaren tancats dins del parc, soles, sense poder sortir. Canviarien els colors, canviaria la nostra actitud, canviaria l'emoció del passeig? Plantegeu-seu, com en aquest poema.
Otoño
(Manuel Machado)
En el parque, yo solo...
Han cerrado
y, olvidado
en el parque viejo, solo
me han dejado.
La hoja seca,
vagamente,
indolente,
roza el suelo...
Nada sé,
nada quiero,
nada espero.
Nada...
Solo
en el parque me han dejado
olvidado,
...y han cerrado.
En el parque, yo solo...
Han cerrado
y, olvidado
en el parque viejo, solo
me han dejado.
La hoja seca,
vagamente,
indolente,
roza el suelo...
Nada sé,
nada quiero,
nada espero.
Nada...
Solo
en el parque me han dejado
olvidado,
...y han cerrado.
La il·lustració és de Bomboland.
18.10.15
El barquito de papel navega por el mar de la poesía
El barquito de papel
(Amado Nervo / Laimonas Mergelis, il.)
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel!
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
Con la mitad de un periódico
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
hice un barco de papel,
en la fuente de mi casa
le hice navegar muy bien.
Mi hermana con su abanico
sopla, y sopla sobre él.
¡Buen viaje, muy buen viaje,
barquichuelo de papel! - See more at: http://albalearning.com/audiolibros/nervo/elbarquito-p.html#sthash.wpanEl2H.dpuf
15.10.15
Roba un poema: activitat per a jugar amb la poesia i els títols dels llibres / Roba un poema: actividad para jugar con la poesía y los títulos de los libros
 |
| Creem poemes d'entre els títols dels llibres |
Hi ha tantes coses que es poden fer amb la poesia! Hi ha tantes que de vegades ens sorprèn quan escoltem dir no sabem què fer amb la poesia. Les activitats poètiques, més enllà d'analitzar el poema, poden ser nombroses i, per lògica, variades. Podem copiar-ne o inventar-se'n, però la qüestió és jugar amb els versos, deixar que els poemes s'arrelen entre els xiquets i joves, fer sentir la poesia.
Per exemple, ens ha encantat la idea que proposa la Biblioteca Pública de Girona, Roba un Poema, dins de les activitats que estan realitzant-se Què fem a les biblios (Catalunya). Es tracta de crear un poema, de tres versos, amb els títols dels llibres de la biblioteca (serveixen els llibres d'infantils i els d'adults) i fer una foto amb el títol i el seu llom. És com si robarem els versos d'entre els llibres de la biblioteca per tal de crear un poema.
 |
| Poema robat als llibres de la Biblioteca de Cocentaina |
Míralo de esta manera:
un día más,
escrito en el cuerpo
És evident que els poemes resultants no tenen una gran qualitat literària, però amb aquesta activitat podem descobrir com de propera tenim la poesia sense adonar-se'n. Podem crear tants poemes com vulga'm, amb la quantitat de versos que ens interesse. És ben senzill. Proveu-ho a l'aula, tot aprofitant els llibres de la biblioteca escolar (podem dividir ela alumnes per grups, al principi, i després poden fer-ho ja individualment, quan coneixen bé la mecànica del joc poètic).
Lo que el día debe a la noche,
en deuda con el placer.
Todo por una chica.
Podem anar fent combinacions entre els llibres i així canvia tot el sentit del poema:
En deuda con el placer.
Míralo de esta manera:
escrito en el cuerpo.
El més xulo és que fem la fotografia i la pengem al nostre blog i a la resta de xarxes social i així escampem llibres amb poesia (#robaunpoema)
 |
| Poema robat als llibres infantils de la Biblioteca de Cocentaina |
Días de hijo.
Terrible.
¿Tienes un secreto?
13.10.15
Dites i refranys de les castanyes / Refranes sobre las castañas
 |
| Castanyes de tardor -il·lustració d'Anna Silivonchik- |
La tardor té, entre altres coses, els seus fruits que ens deleiten. Les castanyes són pròpies de la tardor i torrades estan riquíssimes. El nostre refranyer té un grapat de refranys i dites populars de castanyes, així que hem decidit ficar-los tots en un cucurutxo i torrar-los... quin flaire més bo. En voleu? Bon profit refranyer!
Refranys de castanyes
Podeu trobar refranys de la tardor en aquest mateix blog: refranys de Tots Sants, refranys de bolets i refranys del mes d'octubre.
A la tardor, bellotes i castanyes
Al novembre, castanyes
Amb castanyes, vi de Pasqües.
Any de bolets, any de castanyes,
Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.
Castanya bullida, castanya ensopida
Castanya sencera al foc peta.
Castanya torrada i calenta escalfa les mans... i el ventre.
Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.
De castanyes, qui més en pela més en menja.
Donar una castanya
El mal de migranya es cura amb castanya.
La castanya pel maig ja reganya.
Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates.
Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, cull les nogues i les castanyes.
Per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.
Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
Per Sant Martí, castanyes i novell vi.
Per Tots Sants castanyes i per Nadal torrons.
Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes.
Portar una castanya a la butxaca, cura el mal de cap i les morenes.
Semblar-se com un ou a una castanya.
Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.
Treure les castanyes del foc
 |
| A la rica castaña! -il·lustració de Richolly Rosazza- |
Refranes sobre las castañas
Agua de agosto, ni buen vino ni buen magosto.
Agosto mojado, castañas a cestados.
Agosto moyau, castañes cestau. (bable)
Bellotas y castañas hacen malas hilancias.
Cada cosa a su tiempo y las castañas en Adviento.
Castañas, nueces y vino son delicias por San Martino.
Castañas, nueces y vino, son la alegría…
Castaña la primera y cuca la postrera.
Calor en julio, castañas seguro.
Con castañas y vino nuevo, ya no muere el pueblo.
Castañas en Navidad saben bien y pártense mal.
Castaña la primera y nuez la postrera.
De hurtar una castaña y otra castaña, se hace la mala maña.
De la castaña al huevo; del huevo a la gallina; de la gallina al buey; del buey a la horca.
En Todos los Santos la castaña es el mejor bocado.
En diciembre se llevan las cañas, y se asan las castañas.
Enero castañaero y febrero correndero.
Fíate de castañas mozcladas, y te saltarán a la cara.
Las castañas quieren en agosto arder y en septiembre beber.
La castaña errina pequeniña y la mayuca temprana.
Mayorazo en la montaña, dos cucas y una castaña.
Noviembre es tiempo de batatas, castañas y nueces.
Noviembre es mes de castaña, bellota y nuez.
Por el Pilar las primeras castañas has de asar.
Por San Eugenio, pon las castañas al fuego.
Por San Miguel primero la nuez y la castaña después.
Por San Cebriano, castaña en mano.
Por Páscoa de Resurrección, tres cousas non teñen razón: sardiñas saladas, castañas asadas e predicación. (galego)
Relámpagos en San Juan, las castañas lo pagarán.
Sacar a alguien las castañas del fuego.
Si por San Bartolomé cae agua, las castañas salen cárrias.
Si el día de San Pedruco llueve, las castañas se pierden.
Sacar castañas del fuego con la mano del gato.
12.10.15
Històries amagades darrere de la porta de la poesia
Dins de cada casa, darrere de cada porta, s'amaguen les històries. Cada casa té els seus secrets, cada persona també.
Ales
(Joanot Bellver)
Una casa, una porta,
una dona.... una història
un pensament i un desig
un silenci...
Una porta, una dona
una història, una casa
un desig i un pensament
més silenci...
Un silenci, un desig
una història, una casa
una dona, un pensament
una porta...
La il·lustració és d'Ilya Zomb.
10.10.15
Las hojas de otoño se tiñen de poesía / Les fulles de tardor es tenyeixen de poesia
Què boniques les fulles volant pels carrers! Què bonic els parc emb una catifa de fulles! Què bonica és la tardor! Què requetebonica és la tardor amb poesia.
Las hojas
(autor desconocido)
Entre la neblina
de la mañanita
se viene el otoño
por mi callecita.
Se sube a los árboles
y pinta las hojas:
unas amarillas
y las otras rojas.
Cuando están pintadas
las sopla un poquito
y vuelan las hojas
como pajaritos!
Y juegan las hojas
sobre la vereda
con el remolino
a la rueda rueda…
Si el viento se cansa
buscan otro juego:
juegan en la hoguera
a ser humo y fuego.
…Y en la nochecita,
entre la neblina,
las mira el otoño
parado en la esquina.
La il·lustració és de Cosei Kawa.
9.10.15
País Valencià: 9 d'octubre de 2015
Hui, 9 d'octubre, els valencians i valencianes celebrem la nostra festa i nosaltres volem compartir-la amb tots vosaltres amb dos versos d'Ovidi Montllor. Orgullosa de ser valenciana, de la nostra llengua i la nostra rica cultura.
País Valencià
Xe, collons,
què bonico!
7.10.15
Llegir poesia, crear poesia: activitats a l'aula per a poemar / Leer poesía, crear poesía: actividades en el aula para poemar
És evident que els poetes no surten per generació espontània. Jugar i llegir poesia des de menuts, fer activitats al voltant de la poesia a casa i al col·le, sentir la poesia per pur plaer de que les paraules ens apleguen ben endins... tot això no sé si farà poetes, però estic segura que fa amants de la poesia.
Hem repetit moltes vegades en aquest blog la importància d'enlairar la poesia a classe, perquè els resultats són sorprenents. Us fiquem un exemple concret: Antonio García Teijeiro, a la seua classe de castellà en el col·legi Possumus (al barri de Teis, Vigo) ha creat un poema conjunt / poema conjunto (poema que surt d'entre tota la classe) amb els seus alumnes de 1r. d'ESO. El poema s'ha creat després de la lectura del magnífic llibre de Leo Lionni, Frederick, un cant a la poesia i a la funció dels poetes dins de la nostra societat (aprofite per a recomanar-lo si no l'heu llegit, doncs en aquests temps on sembla que tot el que no es pot vendre i comprar no és útil, tot el que surt del mecanicisme i la tecnologia és lo bo, fa falta llibres com aquest que ens inviten a la reflexió sobre la importància de la lectura y la poesia a nivell personal i social).
 |
| Leo Lionni. Fredrick. Editorial Kalandraka |
Els resultat poètic es plasma en aquest poema conjunt, però segur que ha anat més enllà, sembrant en tots els xicons i xicones la llavoreta de la poesia.
¿Quién estropea
el tiempo?
La lluvia
Las rosas
Las piedras
o el viento.
¿Quién estropea
el tiempo?
La guerra
Las penas
Los truenos
o tal vez
los pájaros
que lloran
en las duras tardes
de invierno.
Las rosas
Las piedras
o el viento.
¿Quién estropea
el tiempo?
La guerra
Las penas
Los truenos
o tal vez
los pájaros
que lloran
en las duras tardes
de invierno.
Y yo lo veo
y no sé
lo que siento.
Felicitem a tots els petits poetes pels seus versos, i al seu profe, i us animen a tots vosaltres a que enceteu o continueu per aquests camins literaris on descobrireu, amb els vostres alumnes, la importància i el plaer d'escoltar i crear la paraula feta vers. És veritat que tots no podem tenir un mestre-poeta, com Antonio García Teijeiro, però si sentim la poesia, si la vivim, podem obtenir també magnífics resultats entre els alumnes.
Animeu-se a poemar!
La il·lustració és d'Artem Chebokha.
6.10.15
Hojas secas: poesia de Dulce María Loynaz
Avança octubre i els arbres comencen a despullar-se. Carrers i places s'envaeixen de fulles seques, testimoni d'un passat primaveral i estiuenc que ens resta ja un tant llunya.
Hojas secas
(Dulce María Loynaz)
A mis pies la hoja seca viene y va
con el viento;
hace tiempo que la miro,
hecho un hilo, de fino, el pensamiento...
Es una sola hoja pequeñita,
la misma que antes vino
junto a mi pie y se fue y volvió temblando...
¿Me enseñará un camino?...
(Dulce María Loynaz)
A mis pies la hoja seca viene y va
con el viento;
hace tiempo que la miro,
hecho un hilo, de fino, el pensamiento...
Es una sola hoja pequeñita,
la misma que antes vino
junto a mi pie y se fue y volvió temblando...
¿Me enseñará un camino?...
La il·lustració és de Natalie Salbieva.
4.10.15
Adéu, oronetes... bon viatge poètic
Les oronetes anuncien la primavera amb la seua vinguda, també la tardor i el fred amb la seua marxa. Van buscant el bon temps i això les fa viatjar ben lluny. Amb un poc de melancolia els diem adéu, fins la primavera, i els desitgem que allà on el seu vol les porte vagin enlairant també la poesia als xiquets i xiquetes.
L'oroneta
Tic-tac, tic-tac, fa el rellotge...
i cau una fulla de cada roser.
L'oroneta emprèn la volada
i m'ha dit:-Tornaré!
Ara fuig amb altres companyes
al país on el sol
tot l'hivern és més clar.
Tornarà quan els arbres rebrotin
i a la meva teulada
el seu niu refarà.
Fins que un altre tic-tac me la torni,
com l'haurè d'enyorar.
La il·lustració és de
3.10.15
Matemàtiques, amor i poesia / Matemáticas, amor y poesía
El beso preciso
(Teorema del Círculo de Descartes)
Acuden cuatro círculos a un beso;
Si más pequeños, con más curvatura.
Precisamente es la curvatura
de la distancia al centro el inverso.
Aunque Euclides quedó mudo ante el dilema,
no hay ya necesidad de un "más o menos",
pues la curvatura cero es una recta
y si es cóncava tiene signo menos;
la suma de sus cuadrados dará
del cuadrado de la suma la mitad
(Sir Frederick Soddy / Luiza Bione, il.)
2.10.15
Llueve en el bosque y se llenan los charcos de poesía / Plou al bosc i s'omplin els basssals de poesia
A la tardor sol ploure. Plou al camp i a la ciutat, plou al bosc i sobre les ones del mar, plou i plou. Les gotes de pluja són tot un joc, també per a la poesia.
Llueve en el bosque
Llueve en el bosque
esta mañana.
Como barquitos
de velas blandas,
pasan las nubes
grises y blancas.
Lleva el arroyo
hilos de plata.
Ríen las flores
y el campo canta.
La il·lustració és de Kate Hindley.
1.10.15
Las adivinanzas ilustradas de Douglas Wright / Les endevinalles il·lustrades de Douglas Whight
Seis cuerdas cruzan, vibrantes,
su cintura y su cadera.
¡Cuánta música que encierra
esta caja de madera!
(La guitarra)
Ens agrada molt com Douglas Wright fomenta la poesia infantil entre els xiquets i xiquetes: poemes, cançons i, també, endevinalles / adivinanzas. Del seu blog hem copiat aquestes divertides endevinalles, però podeu trobar-ne moltes més. Ens encanta que siga un poeta-il·lustrador. Des d'aci el felicitem.
Quina millor manera de començar el més que jugant amb les endevinalles?
Quina millor manera de començar el més que jugant amb les endevinalles?
No hay forma de detenerlas
o hacerlas ir hacia atrás,
y, cuando estoy divertido,
mucho más rápido van.
(las horas)
Con cuatro ruedas chiquitas
-carrocería de color-,
por el piso de mi pieza
anda y anda sin motor.
(coche de juguete)
Hogar de los pajaritos,
sombra fresca en el verano,
las ramas arriba, lejos,
y las raíces a mano.
(el árbol)
A este recipiente chico,
que contiene mi bebida,
cada vez que estoy sediento,
yo lo vacío enseguida.
(el vaso)
Siempre muy alto, allá arriba,
azul, celeste o nublado;
de noche, lleno de estrellas,
cuando amanece: dorado.
(el cielo)
30.9.15
Una ovella llanada, llanuda: embarbussament / Una oveja lanada, lanuda: trabalenguas
Un embarbussament per acabar setembre amb joc i poesia
Una ovella llanada, llanuda,
del cap fins els peus peluda;
va fer un “be” llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.
Si l'ovella no hagués estat
llanada, llanuda,
del cap fins els peus peluda,
el “be” no hauria estat llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.
va fer un “be” llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.
Si l'ovella no hagués estat
llanada, llanuda,
del cap fins els peus peluda,
el “be” no hauria estat llanat, llanut,
del cap fins els peus pelut.
Un trabalenguas para finalizar septiembre con juego y poesía:
Una oveja lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda;
baló un "be" lanada, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.
Si la oveja no hubiese sido
lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda,
el "be" no hubiese estado lanado, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.
Una oveja lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda;
baló un "be" lanada, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.
Si la oveja no hubiese sido
lanada, lanuda,
de la cabeza a los pies peluda,
el "be" no hubiese estado lanado, lanudo,
de la cabeza a los pies peludo.
Les il·lustracions són d'Alena Khandryka.
29.9.15
Poesia i xarxes socials: Xarxa, poema de Pep Alfonso
La poesia i la informàtica, la poesia i les noves tecnologies, la poesia i les xarxes socials, la poesia al ciberespai... La poesia cada vegada s'enlaira i s'escampa més per internet i, de vegades, és internet el que es cola en la poesia. Comproveu-ho amb aquest poema:
Xarxa
Una connexió de lliure elecció
elèctrica per a més intro.
Per a poder obrir la finestra
dos clics, de bona educació,
tot és qüestió d’infraestructura.
Connectar-se a la xarxa, per a més in,
és per sistema operatiu i tolerant.
Per què arrova punt, o com és?
Per arribar el teu correu arreu del món?
Navegar amb impulsos i res més,
tindre un desig virtual de comunicació
viatjant i fent amics electrònicament
sense contacte, però amb tacte.
La il·lustració és de Daniel Krall.
28.9.15
Otoño, poesía de la segunda primavera
El Otoño es la segunda primavera,
en la que cada hoja es una flor.
(Albert Camus / Alessandro Coppola, il.)
26.9.15
Do Re Mi Fa Sol... canta el caracol
Do Re Mi Fa Sol La Si... podem cantar tota l'escala musical seguint al caragol, fluixet, poc a poc... Ara en la tardor i les pluges tenim molts caragolets i a tots ells, enamorats o no, els dediquem aquesta simpàtica poesia infantil.
Caracol
(Silvia Castro)
Do Re Mi Fa Sol
con su casa a cuestas
se va el caracol.
Re Mi Fa Sol La
con pasitos lentos
¿para dónde va?
Mi Fa Sol La Si
siguiendo la luna
muy lejos de aquí.
Fa Sol La Si Do
suspira y camina
buscando un amor.
¡Sol Fa Mi Do Re!
-No vayas tan lejos,
¡yo te lo daré!
La il·lustració és de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой.
24.9.15
Retahílas de burla / Tirallongues de burla: recuperant el folklore infantil
-¿Dónde?
-En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.
-En la casa del conde,
que te pele y que te monde,
que te quite esas orejas,
que ya las tienes viejas.
Hi ha moltes fòrmules de burla, tirallongues / retahílas. Al blog en hem penjat algunes, però hui volem compartir amb vosaltres un interessant article, Motivos y formas de las «burlas» infantiles, de Pedro Cerrillo (1997).
En el conjunto del Cancionero Popular Infantil Español (Poesía Lírica Popular de Tradición Infantil) hay un tipo especial de cantinelas que tienen como finalidad la manifestación, casi siempre pública, de una burla o mofa que dice un emisor y que es provocada por una actitud, un acontecimiento, un defecto físico, incluso un error o un simple descuido del receptor de la misma —al que, a menudo, se quiere provocar—, y que es quien además la sufre.
A partir d'ací és fa una classificació d'aquestes burles poètiques segons el motiu.
Us recomanem que li doneu una bona ullada. Ara volem acabar amb unes burletes per als que els burlen:Es, por lo tanto, la burla un tipo de composición (en el conjunto del Cancionero Popular Infantil) en el que la rapidez y viveza con que se expresa la cantinela, la brevedad de su extensión y la sencillez de su construcción provocan que la sorpresa, que, en muchos casos, no se pretende intencionadamente, sea parte esencial del propio género. En cambio, sí es objetivo básico la chanza, incluso —a veces— la ridiculización del destinatario de la burla.
Palomita blanca,
palomita azul,
todo lo que digas
lo eres tú.
*
Botellita de Jerez
todo lo que me digas
se volverá al revés.
*
El que lo dice lo es
con la cara al revés.
palomita azul,
todo lo que digas
lo eres tú.
*
Botellita de Jerez
todo lo que me digas
se volverá al revés.
*
El que lo dice lo es
con la cara al revés.
La il·lustració és de Suzanne Beaky.
22.9.15
A algunos les gusta la poesia: reflexiones sobre la difusión de la poesía / Reflexions sobre el foment de la poesia, al voltant dels versos de Wislawa Szymborska
 |
| Quin d'aquests personatges llig poesia? -il. Marion Arbona- |
Influeixen tants factors per a que ens agrade la poesia! Un dels més importants es tenir-la propera: que en família es jugue i es compartisca, que al col·le s'enlaire i es difonga en totes les edats escolars, que hi hagin llibres de poesia infantil a les biblioteques, que el nostre folklore poètic revisca, que al viatjar juguem amb les endevinalles, que... La proximitat a la poesia i el joc poètic des de menuts, la seua vivència quotidiana, la inclusió dins dels plans lectors de la poesia com un gènere literari que llegim habitualment, el coneixement dels llibres de poesia infantils i juvenils, etc. tots això farà que els lectors i lectores, xicotes i joves, troben en la poesia aquell camí lector que ara sembla estar ple d'entrebancs.
Des d'aquest blog intentem, dia a dia i poquet a poquet, anar posant el nostre gra d'arena en la difusió de la poesia. Som els adults el que tenim que difondre-la i això és molt difícil de fer si nosaltres mateix la rebutgem (i raons hi ha milers per les que es fa).
Animeu-se aquest curs escolar a jugar amb la poesia, a cantar i enredrar la llengua, a crear versos i fer auques, a llegir-ne i rellegir-ne. Descobriu la poesia en família i a l'escola i després... comprovareu que fàcil i senzill és estimar-la i difondre-la.
Us deixem reflexionant, amb un preciós poema de Wislawa Szymborska.
A algunos les gusta la poesía
(Wislawa Szymborska)
A algunos,
es decir, no a todos.
Ni siquiera a los más, sino a los menos.
Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,
y a los mismos poetas,
serán dos de cada mil personas.
Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,
como les gusta la vieja bufanda,
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro.
La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos.
Quins d'aquests personatges lligen poesia? -il. Marion Arbona-
21.9.15
Yes, yes, la abuelita coge el libro del revés: poesia infantil sobre l'alzheimer
 |
| Un poema i una abraçada amb molta estima a tots els malalts d'Alzheimer -il.Vladimir Stankovic- |
Hui celebrem un dia molt especial, el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia que afecta a moltes famílies. És un dia adient per a reivindicar les ajudes socials a tots els malats i els seus cuidadors que per aquesta crisi econòmica estan patint unes molt injustes retallades.
Però, a més, des d'ací volem apropar amb poesia el coneixement de la malaltia de l'Alzheimer als xiquets i xiquetes, doncs molts d'ells tenen al seu voltant avis, o altres familiars i veïns, que pateixen la malaltia i no acaben de comprendre com els majors podem acabar sent com ells, un xiquet més.
També la poesia ens ajuda en aquest terrible tema, malauradament molt actual i real. Us deixem amb la poesia de María Jesús Jabato.
Però, a més, des d'ací volem apropar amb poesia el coneixement de la malaltia de l'Alzheimer als xiquets i xiquetes, doncs molts d'ells tenen al seu voltant avis, o altres familiars i veïns, que pateixen la malaltia i no acaben de comprendre com els majors podem acabar sent com ells, un xiquet més.
També la poesia ens ajuda en aquest terrible tema, malauradament molt actual i real. Us deixem amb la poesia de María Jesús Jabato.
Yes, yes
Según Don Maxi, el doctor,
la abuelita está peor,
pero está tan divertida…
Todo, todo, se le olvida:
Guarda el peine en el zapato,
le pone el collar al gato,
busca la tele en el frigo,
saca en verano el abrigo,
echa flores en la sopa,
pone carmín en su ropa,
coge el libro del revés
y dice que está en inglés,
yes,
yes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)