30.6.14

El vals del mar... seguint la música de la poesia


 Ola va, ola ve, ola va... sembla que el mar balle un vals, seguint un ritme compassat del que gaudeixen els banyistes. Ens deixem anar sobre les ones i ballem, amb ritme suau, poc a poc, mentre escoltem la música del mar.

Vals del mar

Ola la
viene y va, baila el mar
este vals.
Ola la
viene y va,
viene y va,
viene y va. 

La il·lustració és de Marcy Tippmann.

27.6.14

Els camins de l'estiu, els camins de la poesia


La poesia té molts camins i és força interessant i divertit anar descobrint-los. També, passejant pel camp aquest estiu, podem descobrir nous camins, que ens portaran a...

El camí

Veig un caminet
per entre les vinyes.
A on em durà
si jo l’en seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia.
Saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix,
les hi coneixia.
-Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
-Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si se'n vols saber,
passa-hi cada dia.

La il·lustració és d'Elena Odriozola

23.6.14

Revetlla en la nit de sant Joan: poema de Joan Salvat-Papasseit


Aquesta és la nit més màgica e l'any, la nit de sant Joan, farem festa i cantarà el gall. La revetlla de sant Joan és per a gaudir en companyia, menjar i beure junts, escoltar música i cantar, encendre la foguera i saltar... deixem que tot es renove en aquesta màgica nit. Passeu-ho requetebé!

Vetlla, revetlla

Sant Joan
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
y l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons.



Les il·lustracions són de Leandro Lamas

22.6.14

Gotas de poesía junto al lago del bosque


El lago del bosque
(Edith Södergran/ Alicia Surveyer, il.)

Yo estaba sola en la soleada orilla
de un lago azul pálido del bosque,
en el cielo flotaba una nube solitaria
y en el agua una isla solitaria.
El dulzor de la canícula
de cada árbol goteó con perlas,
y en mi corazón abierto
se deslizó una gota pequeña.

18.6.14

Poema del enamorado de la maestra, d'Elsa Bornemann


Ai, quants alumnes s'enamoren de la seua mestra! Ara que estem acomiadant-se del curs hi ha un alumnes que s'ha decidit a versificar el seu amor en la llibreta de classe. Ens ha encantat este poemeta d'Elsa Bornemann, il·lustrat per Nerina Canzi.

Poema del enamorado de la maestra

Usted jamás va a saberlo
y es apenas una frase:
¿cómo escribir que la quiero
en el cuaderno de clase?

Usted nunca va a enterarse.
Es ancha esta pena mía...
¿Cómo contarle mi amor
con faltas de ortografía?

Usted pondrá "insuficiente"
a su alumno enamorado,
pues por volverla a tener
voy a repetir el grado.

17.6.14

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar: poesia de Josep Maria Sala-Valldaura


Final de curs, época d'examens... ufff! Sembla que per als malfeiners i pocasoltes d'estudiants tindrem que aplicar-los algun conjur, com aquest... 

Conjur per mirar d'aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa, 
Verge Santa!
per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d'hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle
ben notable;
i miraculosament,
tots diran
"excel·lent,
és excel·lent".

La il·lustració és d'Owen Gent.

16.6.14

Dolorosas risas: versos contra la crisis que borra sonrisas de los niños y niñas


És el somriure dels xiquets i de les xiquetes el que ompli el món de colors. Sense ell tot seria gran i gris. Però aquesta mísera crisi per la que ens han fet passar està esborrant molts dels seus somriures. No devem consentir que açò succeeixa. Val més una panxeta plena i un somriure que tots els diners del món. Ens ha encantat trobar aquest preciós i cru poema -gràcies, Montse S. May, per compartir-ho- que ens versifica la dura realitat de part de la infància d'avui, d'ací -sense anar-se'n més lluny-

Dolorosas risas

Se levantan a las nueve
y desayunan en familia
unas tostadas untadas
con las primeras risas del día.

Anoche
también cenaron risas.

Es posible que hoy,
para comer,
la alegría
ya esté amortajada.

Y mientras observo
estas ruinas,
me pides que
regrese a mis poemas,
a las rimas…

¡Cómo duele este presente
de dolorosas risas!

La il·lustració és d'Alicia Varela.

15.6.14

Vaixell de joguina, poema de Carles Salvador


"Carlets" Vaixell de joguina


Damunt de la llibreria

tinc un petit bergantí
que, ni de nit, ni de dia
-pobra nau- no fa camí.

Aquest vaixell em recorda
l’amplaria de la mar,
el vent que entre corda i corda
xiula horitzons en passar,
el núvol gris fet de glassa 
i l'home bru del timó 
que fuma i té molta traça 
per cantar tota cançó. 

Vaixell petit, de joguina, 
entre llibres presoner! 
Et manca un vol de gavina
i el càntic d'un mariner 
per, navegant de bolina, 
eixir a alta mar lleuger. 

Damunt de la llibreria 
tinc un petit bergantí; 
quan el mire cada dia 
veig que ell, si pogués, faria 
per la mar un llarg camí.


12.6.14

Libros, tiempo y lectura: micropoema de Ajo


Are you ready books?

He comprado dos libros 
en la Feria del Libro;
ahora voy a la Feria del Tiempo
a comprar un par de días
para leerlos.

6.6.14

Adivínalas (303 nuevas adivinanzas): llibre d'endevinalles d'Antonio Gómez Yebra


Jugar amb les endevinalles sempre és un autèntic plaer per als xiquets i xiquetes. És un autèntic repte lingüístic del que surten somriures i aplaudiments o cares decebudes quan no s'encerta. Tenim prop les vacances d'estiu i el temps per a compartir amb ells és molt més gran. Què tal si aprofitem part d'eixe temps per a llegir poesia i jugar amb les endevinalles?

Antonio Gómez Yebra té un fantàstic i lúdic llibret d'endevinalles -cal dir que aquest autor en té un bon grapat- que farà les delícies de grans i menuts: Adivínalas (303 nuevas adivinanzas), editat per Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia infantil Ajónjoli

El llibre té un marcat caràcter lúdic, com correspon a un bon llibre d'endevinalles, i els reptes que ens planteja no ens deixen indiferents. Les il·lustracions de Jack Mircala, fetes amb retallables, li donen encara més originalitat i joc al llibre. 

Preneu bona nota... un nou llibre per ficar-hi a la motxilla aquest estiu.

5.6.14

12 poemas de Federico García Loca: llibre de poesia infantil editat per Kalandraka... celebrem el seu aniversari!


Hui celebrem l'aniversari del naixement de Federico García Lorca i res millor que fer-ho llegint els seus poemes. L'editorial Kalandraka acaba de publicar un preciós llibre, d'aquests especials per a regalar o regalar-se'n, fantàstic per ficar a la motxilla aquest estiu: 12 poemas de Federico García Lorca, amb unes meravelloses il·lustracions de Gabriel Pacheco -ens encanta tota l'obra il·lustrada d'aquest artista-.

El niño mudo
(Federico García Lorca)

El niño busca su voz.
(La tenía el rey de los grillos.)
En una gota de agua
buscaba su voz el niño.

No la quiero para hablar;
me haré con ella un anillo
que llevará mi silencio
en su dedo pequeñito.

En una gota de agua
buscaba su voz el niño.
(La voz cautiva, a lo lejos,
se ponía un traje de grillo.)

García Lorca té una part important dels seus poemes que podem llegir amb els xiquets i xiquetes. En aquest llibre s'ha fet una tria dels versos que tenen a veure amb la cançó popular, el poema musical i el joc dels xiquets. Podem llegir: Canción tonta – El lagarto está llorando – Cancioncilla sevillana – Mariposa – La tarara – Vals en las ramas – Los reyes de la baraja – Escuela – El niño mudo – Caracola – Paisaje – Despedida.


Part de l'obra de Federico García Lorca la podem llegir en diferents editorials i al blog hem anat penjant diferents poemes seus, però ara tenim l'oportunitat de gaudir d'esta joieta de llibre que farà les delícies de grans i menuts: per la selecció de poemes, les il·lustracions, la maquetació del llibre i la seua edició. Molt recomanable!

Cancioncilla sevillana
(Federico García Lorca)

Amanecía
en el naranjel.
Abejitas de oro
buscaban la miel.

¿Dónde estará
la miel?

Está en la flor azul,
Isabel.
En la flor,
del romero aquel.

(Sillita de oro
para el moro.
Silla de oropel
para su mujer.)

Amanecía
en el naranjel. 

4.6.14

Pena de amantes: poesía de Mar Benegas



Pena de amantes

Se han enamorado el Mar y la Noche,
que cuando se ven no hay ningún reproche:
y se ofrecen las estrellas y las olas
y al cabello se atan blancas caracolas.
Al llegar el Día ella ha de marchar
él quisiera verla, empieza a llorar
el llanto es hondísimo y tan abundante
que dejó al Mar azul, su pena de amantes.

Il·lustració d'autor desconegut.

3.6.14

Mañanas de cantos en la charca: poesia de Julián Alonso


Cada mañanita
cuando sale el sol,
los grillos cantores
cantan su canción.

Gri, gri, gri del grillo
gri, gri, gri, croac, croac,
se escucha a la rana
para acompañar.

Al alba temprano,
cerca del charcal,
la ranita entona
su ronco croar.

La rana y el grillo
buena orquesta harán
a poco que ensayen
su gri-gri, croac-croac.


2.6.14

Poema del bon matí: bon dia amb poesia d'Olga Xirinacs

 

Passem fulla del calendari i encetem mes, setmana i dia... estrenem un nou dia cada dia, sempre diferent, sempre interessant, sempre amb nova llum. És fantàstic! Volem saludar a cada dia amb poesia i hui ho fem amb els versos d'una gran poetessa, Olga Xirinacs.

Amb molta i nova alegria us donem el bon dia, amb poesia.

Poema del bon matí
(Olga Xirinacs)

Poema del bon matí,
el de les coses petites,
la paraula que comença
i també el primer somriure,
i l’olor del pa calent
i l’aigua que raja fresca
que va desvetllant els somnis
i els pensaments que floreixen.

Poema del bon matí
que busca l’amor i el troba,
que no s’espanta del dia
perquè l’hora encara és jove.
Avui neix una claror
que ahir encara no sabia:
té necessitat de tot
i ho demana sense mida.

És un començar en no res
i estrenar les mans tan vives
i uns llavis que mai no es cansen
de besar la pell tan fina.
Amor, si el carrer és glaçat
i cap ocell no et desperta,
no deixis entrar la por,
no l’escoltis! Que no és certa.

Cal desvetllar tots els somnis
i renovar l’esperança,
deixar el malson i l’angoixa:
no oblidem que la nit passa.
Poema del bon matí,
el de les coses petites,
que s’acabarà i que torna,
que ens porta el goig i ens fa lliures.


Les il·lustracions són de Shazia Rashid-Smith. 

1.6.14

Secretos al viento... de la poesía

(Yeruza Labrín, text i il.)

El viento sabe lo que yo quiero,
por eso se me enreda en el pelo,
se cuela en mi cabeza
para escuchar todos mis secretos.

28.5.14

Pequeño buzo somnoliento: llibre-CD de poesia infantil d'Alex Nogués en l'editorial Porkepik



La poesia brolla per tot arreu, en primavera i la resta de l'any. Versos, poemes, paraules que juguen en les orelles dels xiquets i xiquetes i que els descobreixen noves emocions, nous mons. 

Estem ja finalitzant el curs escolar i ben cert que tots i totes les mestres insistiran que a l'estiu cal llegir, cal passar-ho bé amb la lectura, sols i amb companyia. És important acompanyar aquesta recomanació amb un llistat de llibres que orienten als pares i als alumnes en la seua tria lectora estiuenca. En aquesta guia de lectura devem incloure algun llibre de poesia infantil, obrint camins literaris, per tal d'ampliar la seua visió lectora i que la narrativa no siga l'únic camí. Llegir poesia, escoltar-ne, jugar amb el ritme dels versos, inventar-se poemes... és molt plaent i és en estiu quan tenim més temps per fer-ho.

Al blog trobareu un bon grapat de llibres de poesia infantil, saborosa i intel·ligent, per a totes les edats. A més, hui us volem recomanar un llibre que està acabat d'editar i que és un regal preciós per acabar el curs i començar les vacances amb bon ritme lector.


Pequeño buzo somnoliento és un llibre de poemes d'Álex Nogués Otero, que està il·lustrat per un grapat d'artistes -Silvia Cabestany, Jacqueline Molnár, Esther Gómez, Delphine Labedan, Ana Yael i Carmen Queralt- que s'acompanya d'un CD amb música de Daniel Nogués Otero i els poemes recitats excel·lentment per Laura Monedero. Versos, il·lustracions, música, recitació... ho té tot per a gaudir de la poesia des de menuts. Un llibre molt molt molt recomanable, editat per Porkepik, un nou segell editorial que comença la seua singladura amb aquest llibre.

Poemes que ens inviten a somiar i descobrir nous mons. Us fiquem un tastet: 


En el vientre de la ballena
(Álex Nogués Otero)

En el vientre de la ballena hay flores.
Una mesa, un flexo y un sillón con orejones.
En el vientre de la ballena, colores.
Una hoguera, una manta y una pila de almohadones.
En el vientre de la ballena vive un marinero,
su esposa, una tortuga y un perrito faldero.
En el vientre de la ballena un mundo entero.
Las estrellas, senderos y el amor verdadero.


Pequeño buzo somnoliento
(Álex Nogués Otero)
Si el mar besa la noche
y aún no vence el sueño.
Saltad, saltad cachalotes
y pasead al pequeño.

Ponte la escafandra.
Calza pies de plomo.
Anda despacito anda
y abre bien los ojos-

Pues verás...

Sardinas, almejas, crustáceos.
Caracoles, medusas, cetáceos.
Un tiburón reluciente
y un hipocampo de frente.

Verás...
Doradas, esponjas, moluscos.
Anémonas, plancton y pulpos.
Estrellas de mar luminosas.
Y erizos de púas hermosas.

-Buenas noches - dicen las merluzas
convirtiendo agua en burbujas.
-A dormir - susurra el calamar
palabras de tinta al mar.

Danzan las rayas y las mantas.
Y con profundas gargantas
cantan las ballenas
y a coro, de lejos, las sirenas.

Es la hora de dormir
sueños de agua mansa.
Profundos. Salados. Mil.
Cierra los ojitos, descansa...

Reposa en tu trono
de algas rojas.
Suelta los plomos
y flota con ellas, flota...


26.5.14

La utopía, poesía de Eduardo Galeano



Sempre és temps d'jmaginar, de tenir al nostre present la utopia com a referents; perquè sense somnis, sense esperança, sense la utopia... tot és gris i vulgar, també la poesia.

La utopía
 
Qué tal si deliramos por un ratito
qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia
para  adivinar otro mundo posible

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga
de los miedos humanos y de las humanas pasiones

En las calles los automóviles serán aplastados por los perros
la gente no sera manejada por el automóvil
ni será programada por el ordenador
ni será comprada por el supermercado
ni será tampoco mirada por el televisor

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia
y será tratado como la plancha o el lavarropas

Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez
que cometen quienes viven por tener o por ganar
en vez de vivir por vivir no más
como canta el pájaro sin saber que canta
y como juega el niño sin saber que juega

En ningún país irán presos los muchachos
que se nieguen a cumplir el servicio
sino los que quieran cumplirlo
Nadie vivirá para trabajar
pero todos trabajermos para vivir
Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo
ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas
Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas
Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos
Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas

La solemnidad se dejará de creer que es una virtud
y nadie nadie
tomará en serio a nadie
que no sea capaz
de tomarse el pelo


La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes
y ni por defunción ni por fortuna
se convertirá el canalla en virtuoso caballero

La comida no será una mercancía
ni la comunicación un negocio
porque la comida y la comunicación son derechos humanos

Nadie morirá de hambre
porque nadie morirá de indigestion

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura
porque no habrá niños de la calle
Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero
porque no habrá niños ricos
La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla
y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla

La justicia y la libertd, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas
volverán a juntarse bien pegaditas espalda contra espalda

En Argentina las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental
porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria

La santa madre iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés
y el 6to mandamiento ordenará festejar el cuerpo

La iglesia dictará tambien otro mandamiento que se le había olvidado a Dios:
amarás a la naturaleza de la que formas parte

Serán reforestados los desiertos del mundo
y los desiertos del alma
Los desesperados serán esperados
y los perdidos serán encontrados
porque ellos se desesperaron de tanto esperar
y ellos se perdieron por tanto buscar

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan
voluntad de belleza y voluntad de justicia
hayan nacido cuando hayan nacido
y hayan vivido donde hayan vivido
sin que importen ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo

Seremos imperfectos
Porque la perfección seguirá siendo
el aburrido privilegio de los dioses
pero en este mundo
en este mundo chambón y jodido
seremos capaces de vivir cada día
como si fuera el primero
y cada noche
como si fuera la última.


Les il·lustracions són de Csil Cb.

25.5.14

En Pere gat miola versos al terrat


Tinc un gat dalt del terrat, li diuen Pere i sempre camina atrafegat. Voleu conèixer'l? Us el presente, molt gustosament, amb aquest poema.

En Pere gat

Al terrat de casa meva
passejava sempre un gat,
els ulls grossos com taronges
i els bigotis estirats.

Miau, miau, el gat cantava
Miau, miau, dalt del terrat.

No ho creureu: es deia Pere
i parlava el català;
recitava poesies
amb accent de l´Empordà.

Miau, miau...

Coneixia moltes rates,
però a cap no feia mal;
preferia les patates
amb vinagre,oli i sal.

Miau,miau,el gat cantava;
Miau, miau, dalt del terrat.

Il·lustració de Steven Kenny.

22.5.14

Deporte, creatividad y poesía / Esport, creativitat i poesia



Deportes
(Natalia Méndez)  

A veces creo
que en una carrera de obstáculos
debería ganar
no el que llega primero
volando por encima de todo,
si no el que con cuidado
desarma cada valla
y atraviesa la pista
y se encuentra la meta
muy tarde
pero con las manos llenas
de varillas y tornillos
y con las ganas
de construir algo con todo eso
aunque ya no haya medallas.

Parece una lección barata de libro de autoayuda,
lo sé, pero no intenta serlo.
Quizás es más bien que descubro
que me gusta ir despacio,
que no me gusta saltarme nada,
y esta extraña afición
a las cajas de herramientas. 

Il·lustració d'Iv Orlov.

20.5.14

Convocatoria del VII Premio Internacional de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela»



Ja ha sortit la nova convocatòria del Premio Internacional de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela», un dels més prestigiosos premis de poesia infantil. Com sempre, us animem a participar! Doneu-li una ullada a les bases.

Bases
La concejalía de Educación del Ayuntamiento de Orihuela, en colaboración con el sello editorial Faktoría K de Libros, convoca el VII Premio Internacional de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela» de acuerdo a las siguientes bases:


1. Podrá optar al VII Premio de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela» cualquier persona mayor de edad con un libro inédito, en castellano, no premiado anteriormente en ningún otro certamen, y dedicado a poesía infantil. Quedan excluidos los ganadores de las anteriores ediciones y los empleados del sello editorial Faktoría K.


2. Las obras se presentarán por quintuplicado, mecanografiadas a doble espacio, y escritas por una sola cara. Tendrán un mínimo de 300 versos y un máximo de 500.


3. En las obras presentadas no podrá aparecer en ningún caso el nombre del autor o autora; en su lugar deberá figurar un lema o seudónimo. Los datos personales de los participantes se adjuntarán en un sobre cerrado, en cuyo exterior se anotará el título de la obra y el lema o seudónimo; en su interior constarán el nombre completo, dirección, teléfono de contacto, correo electrónico y se incluirá el número del DNI o pasaporte, así como una breve reseña biográfica.


4. Las obras serán enviadas o entregadas en el Registro General del Excelentísimo Ayuntamiento de Orihuela, C/Marqués de Arneva nº 1, 03300 Orihuela, especificando en el sobre Para el IV Premio de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela». En los envíos que se entreguen a través de agencias de transportes, no podrá figurar el nombre del autor o autora.


5. El plazo de presentación de originales se inicia con la publicación de estas bases, el 21 de marzo de 2014, y finaliza el 19 de septiembre de 2014, a las 12:00 horas. El fallo del jurado se hará público el 30 de octubre de 2014, coincidiendo con el aniversario del nacimiento de Miguel Hernández.


6. El jurado del premio estará compuesto por personas de reconocido prestigio en el área de la literatura para niños. Actuará de secretario o secretaria una persona que designen las entidades organizadoras. El premio podrá declararse desierto y el fallo del jurado será inapelable.


7. Se establece un único premio, dotado de 5.000 euros en concepto de adelanto por los derechos de autor. La obra premiada se publicará por la editorial Faktoría K en torno al 21 de marzo de 2015, Día de la Poesía y, a tal efecto, se firmarán los correspondientes contratos de edición. Asimismo, la editora tendrá prioridad en la publicación de aquellos originales que hayan recibido mención especial del jurado. Este derecho tendrá vigencia durante un año, pasado el cual, los autores podrán disponer libremente de sus obras.


8. Los originales que no sean premiados no se devolverán a sus autores y se destruirán una vez comunicado el fallo del jurado.


9. Si en estas bases quedase alguna cuestión sin precisar, le corresponderá al jurado establecerla y, si no fuera así, a los organizadores del certamen. La participación en este premio implica el conocimiento y la aceptación íntegra de las presentes bases.

19.5.14

Els cos: poesia del cos i versos per jugar amb les seues parts



Som un tot, però tenim varies parts. El nostre cos està format per moltes parts i la següent poesia ens les descriu. Descobrim el cos amb els versos.

El cos
(poema popular)

Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.

Els dit són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar;
la boca, per parlar.

La llengua, per tastar;
les dents, per mastegar.
Orelles per sentir...
T’ho torno a repetir!

Il·lustració de Teresa Alberini.

18.5.14

Ilustropoema: poemes il·lustrats per Adriana Moragues


Ens ha encantat la proposta que Adriana Moragues fa al seu blog "13 razones para creer en la poesía". Amb micropoemes crea il·lustracions d'escriptors coneguts -ilustropoema-; però, a més, podem enviar-li una frase o un micropoema per encàrrec. És una proposta de regal preciosa, original i molt poètica. Què us sembla? Doneu-li una ullada al blog.