Hui és el Dia Internacional del Llibre Infantil, 2014 / Día Internacional del Libro Infantil, 2014 i com anys enrere un país ha estat seleccionat per l'IBBY per a fer el cartell i el missatge. Aquest any és Irlanda el país encarregat: Niamh Sharkey, autor del cartell i l'escriptora
Siobhán Parkinson l'autora del text. Hui és un dia magnífic, excel·lent, ideal, fantàstic, bonic, adient, recomanable, especial... per a regalar llibres als xiquets i xiquetes i per a compartir la lectura amb ells.
Carta als nens del món.
Els lectors sovint els pregunten als escriptors com escriuen les
seves històries: «D’on surten les idees?» «Provenen de la meva
imaginació», respon l’escriptor. «Ah, és clar», sol contestar el lector.
«Però on és la teva imaginació, de què està feta? I és veritat que
tothom en té una?»
«Bé», respon l’escriptor. «És dins el meu cap, és clar, i està
formada d’imatges i paraules i records i rastres d’altres històries i
paraules i fragments de coses i melodies i pensaments i rostres i
monstres i formes i paraules i moviments i paraules i ones i arabescos i
paisatges i paraules i perfums i sentiments i colors i rimes i petits
espetecs i xiulets i gustos i explosions d’energia i endevinalles i
brises i paraules. Tot plegat gira allí dins i canta i es comporta com
un calidoscopi i flota i s’asseu i pensa i es grata el cap.»
Evidentment que tothom té imaginació: sense, no seríem capaços
de somniar. No obstant això, no tota imaginació té les mateixes coses a
dins. Probablement, la imaginació dels cuiners conté una majoria de
gustos, de la mateixa manera que la imaginació dels artistes conté
sobretot colors i formes. La imaginació dels escriptors està plena,
principalment, de paraules.
Per als lectors i oients d’històries, les seves imaginacions
també es nodreixen de paraules. La imaginació d’un escriptor treballa i
dóna voltes i dóna formes a les idees, als sons, a les veus, als
personatges i als esdeveniments fins a convertir-los en una història;
aquesta història no està formada d’altra cosa que no siguin paraules,
batallons de gargots que desfilen per les pàgines. Aleshores passa que,
de cop i volta, arriba un lector i aquests gargots cobren vida.
Segueixen sent a la pàgina, segueixen semblant gargots, però també
saltironen en la imaginació del lector, i aquest dóna forma a les
paraules i les fila perquè la història ara tingui lloc al seu cap, com
ha tingut lloc en el cap de l’escriptor.
Aquest és el motiu pel qual el lector és tan important per a una
història com l’escriptor. Només hi ha un escriptor per a cadascuna,
però hi ha centenars o milers o fins i tot, a vegades, milions de
lectors d’històries, que llegeixen en el mateix idioma que el de
l’escriptor o que potser fins i tot llegeixen traduccions en molts
altres idiomes diferents. Sense l’escriptor, el conte no neix; sense
tots els milers de lectors arreu del món, el conte mai no arribarà a
viure totes les vides que pot viure.
Tot lector d’una història té alguna cosa en comú amb els altres
lectors d’aquesta mateixa història. Separadament, tot i que també
d’alguna manera junts, ells han recreat la història en la seva pròpia
imaginació, una acció que és tant privada com pública, individual com
comuna, íntima com internacional.
És, possiblement, el que els humans fan millor.
Seguiu llegint!
Siobhán Parkinson (Autora, editora, traductora i guanyadora del Premi na nÓg)
Traducció: Jordi Ferré i Ybarz
------
Carta a los niños del mundo
Los lectores a menudo le preguntan a los escritores cómo escriben sus
historias - ¿de dónde salen las ideas? Provienen de mi imaginación,
contesta el escritor. Ah, claro, suele contestar el lector. Pero, ¿dónde
está tu imaginación, de qué está hecha y es cierto que todo el mundo
tiene una?
Bueno, responde el escritor, está en mi cabeza, por
supuesto, y está compuesta de imágenes y palabras y recuerdos y rastros
de otras historias y palabras y fragmentos de cosas y melodías y
pensamientos y rostros y monstruos y formas y palabras y movimientos y
palabras y olas y arabescos y paisajes y palabras y perfumes y
sentimientos y colores y rimas y pequeños chasquidos y silbidos y
sabores y explosiones de energía y acertijos y brisas y palabras. Todo
ello girando ahí dentro y cantando y comportándose como un caleidoscopio
y flotando y sentándose y pensando y rascándose la cabeza.
Por supuesto que todo el mundo tiene imaginación:
sin ella, no seríamos capaces de soñar. No obstante, no toda imaginación
tiene las mismas cosas dentro de ella. Probablemente, la imaginación de
los cocineros contenga en su mayoría sabores, de la misma manera que la
imaginación de los artistas contendrá sobre todo colores y formas. La
imaginación de los escritores está principalmente llena de palabras.
Para los lectores y oyentes de historias, sus
imaginaciones también se nutren de palabras. La imaginación de un
escritor trabaja y da vueltas y da forma a las ideas, a los sonidos, a
las voces, a los personajes y a los acontecimientos hasta convertirlos
en una historia; esta historia no está compuesta de otra cosa que no
sean palabras, batallones de garabatos desfilando por las páginas.
Entonces ocurre que, de pronto, llega un lector y esos garabatos cobran
vida. Siguen estando en la página, siguen pareciendo garabatos pero
también están retozando en la imaginación del lector, y éste da forma e
hila las palabras para que la historia ahora tenga lugar en su cabeza,
como tuvo lugar en la cabeza del escritor.
Este es el motivo por el cual el lector es tan
importante para una historia como lo es el escritor. Solo hay un
escritor para cada de ellas, pero hay cientos o miles o incluso a veces
millones de lectores de historias, que leen en el mismo idioma que el
del escritor o que quizás hasta lean traducciones en muchos otros
idiomas diferentes. Sin el escritor, no nace el cuento; sin todos los
miles de lectores alrededor del mundo, el cuento no llegará nunca a
vivir todas las vidas que puede vivir.
Todo lector de una historia tiene algo en común con
los otros lectores de esa misma historia. Separadamente, aunque también
de alguna manera juntos, ellos han recreado la historia en su propia
imaginación: una acción que es tanto privada como pública, individual
como común, íntima como internacional.
Es posiblemente lo que los humanos hacen mejor.
¡Seguid leyendo!
Siobhán Parkinson (Autora, editora, traductora y ganadora del premio Premio na nÓg)
Traducción: Paula Sanz
