3.9.13

Boda alada de la mariposa: festa al bosc de la poesia


Esteu tots i totes invitats a assistir a les noces de la papallona... una autèntica festa alada al bosc. Jo le penso regalar un mocadoret de seda per a que dins guarde aquest boniquet poema que ens ha regalat la nostra amiga, mestra i gran poetessa Maria Rosa Serdio. I vosaltres, que li regalareu?

Boda alada

Hoy la novia mariposa
se ha encargado un traje largo.
Con pétalos de un cerezo
el mirlo se lo ha cortado.
Se lo ha cosido con lluvia
y lo ha tenido colgado
del hilo luz de una tela
que la araña le ha prestado.
Hoy por la tarde es la boda
¡Vuelen los recién casados!

La il·lustració és de Mila Marquis.

2.9.13

VI Premio de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela



La Concejalía de Educación del Ayuntamiento de Orihuela (Alacant) i Faktoría K, un segell editorial de Kalandraka, convoquen el VI Premio de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela, un certamen d'àmbit internacional amb una dotació de 5.000 euros. Animeu-se a participar!

El plazo de presentación de los trabajos acabará el 19 de septiembre de 2013 a las 12:00 horas y el fallo del jurado se dará a conocer en torno al 30 de octubre, fecha que coincide con el aniversario del nacimiento del poeta oriolano Miguel Hernández. 

Podrán participar autores mayores de edad que presenten un libro inédito en castellano, de poesía infantil, no premiado anteriormente en ninguna otra convocatoria literaria; la obra -que tendrá una extensión mínima de 300 versos y máxima de 500- se presentará bajo lema o seudónimo y por quintuplicado, mecanografiada a doble espacio y escrita por una sola cara. 

Los datos personales de los participantes se adjuntarán en el interior de un sobre cerrado en cuyo exterior se anote el título de la obra y su lema o seudónimo. Los trabajos se enviarán o entregarán en el Registro General del Excmo. Ayuntamiento de Orihuela (c/ Marqués de Arneva, nº 1. 03300 Orihuela).
Faktoría K editará la obra que designe el jurado, formado por profesionales de reconocido prestigio. La publicación, prevista para el 21 de marzo de 2014, coincidirá con el Día Mundial de la Poesía. 

Desde su creación, el "Premio Internacional de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela" suma ya cinco poemarios: "El secreto del oso hormiguero", de Beatriz Osés, que fue ilustrado por Miguel Ángel Díez; "Ciudad laberinto", de Pedro Mañas, con las ilustraciones de Silvina Socolovsky; "Los versos del libro tonto", de Beatriz Giménez de Ory, con la propuesta estética de Paloma Valdivia; "Palabras para armar tu canto", de Ramón Suárez Caamal, que ilustró Cecilia Rébora; y "El idioma secreto", de María José Ferrada, ilustrado por Zuzanna Celej. 

La il·lustració és de Merel Eyckerman.

1.9.13

Amics fidels, el gossos: tres poemes / Amigos fieles, los perros: tres poemas

Un gran amic: el gos -il. Aitana Carrasco-
Els gossos són els animals de companyia per excel·lència. Gossos grans o menuts, peluts o pelats, amb llarga cua o sense, protectors o ferotges,.. Animals que acaben formant part d'un més de la família, dels que hem de tenir curar i no abandonar mai.

Hui volem compartir amb vosaltres tres poemes de gossos que estem segures us agradaran i us faran reflexionar sobre la seua vida.


Un perro

Éste es un perro.
Una criatura que se ignora.
No sabe
que pertenece a una clase
-de cosa o bestia-, ignora
que la palabra perro
no lo designa a él en especial:
cree que se llama perro,
cree que se llama hombre,
cree que se llama 'ven',
cree que se llama 'muerde'.

Companys de joc: els gossos -il. Rudi Hurzlmeier-
El gos

Fórem de primer ferotges,
parents del llop i el xacal;
i ara, amics de gent humana,
defensen l'home i la llar.

Una mirada sempre amiga: el gos -il. Will Bullas-
Un perro negro

Un perro. Un prado.
Un perro negro sobre un gran prado verde.

¿Es posible que en un país como éste aún exista un perro
negro sobre un gran prado verde?

Un perro negro ni grande ni pequeño ni peludo ni pelado
ni manso ni feroz.

Un perro negro común y corriente sobre un prado ordinario.
Un perro. Un prado.

En este país un perro negro sobre un gran prado verde
Es cosa de maravilla y de rencor.

30.8.13

Los portadores de sueños: poema de Gioconda Belli


Los portadores de sueños

En todas las profecías
está escrita la destrucción del mundo.
Todas las profecías cuentan
que el hombre creará su propia destrucción.

Pero los siglos y la vida
que siempre se renueva
engendraron también una generación
de amadores y soñadores;
hombres y mujeres que no soñaron
con la destrucción del mundo,
sino con la construcción del mundo
de las mariposas y los ruiseñores.

Desde pequeños venían marcados por el amor.
detrás de su apariencia cotidiana
guardaban la ternura y el sol de medianoche.
Las madres los encontraban llorando
por un pájaro muerto
y más tarde también los encontraron a muchos
muertos como pájaros.
Estos seres cohabitaron con mujeres traslúcidas
y las dejaron preñadas de miel y de hijos verdecidos
por un invierno de caricias.
Así fue como proliferaron en el mundo los portadores sueños,
atacados ferozmente por los portadores de profecías
habladoras de catástrofes.
Los llamaron ilusos, románticos, pensadores de utopías
dijeron que sus palabras eran viejas
y, en efecto, lo eran porque la memoria del paraíso
es antigua al corazón del hombre.
Los acumuladores de riquezas les temían
lanzaban sus ejércitos contra ellos,
pero los portadores de sueños todas las noches
hacían el amor
y seguía brotando su semilla del vientre de ellas
que no sólo portaban sueños sino que los
multiplicaban y los hacían correr y hablar.
De esta forma el mundo engendró de nuevo su vida
como también había engendrado
a los que inventaron la manera
de apagar el sol.

Los portadores de sueños sobrevivieron a los
climas gélidos pero en los climas cálidos casi parecían brotar por
generación espontánea.
Quizá las palmeras, los cielos azules, las lluvias
torrenciales tuvieron algo que ver con esto,
la verdad es que como laboriosas hormiguitas
estos especimenes no dejaban de soñar y de construir
hermosos mundos,
mundos de hermanos, de hombres y mujeres que se
llamaban compañeros,
que se enseñaban unos a otros a leer, se consolaban
en las muertes,
se curaban y cuidaban entre ellos, se querían, se
ayudaban en el
arte de querer y en la defensa de la felicidad.

Eran felices en su mundo de azúcar y de viento,
de todas partes venían a impregnarse de su aliento,
de sus claras miradas,
hacia todas partes salían los que habían conocido
portando sueños soñando con profecías nuevas
que hablaban de tiempos de mariposas y ruiseñores
y de que el mundo no tendría que terminar en la
hecatombe.
Por el contrario, los científicos diseñarían
puentes, jardines, juguetes sorprendentes
para hacer más gozosa la felicidad del hombre.


Son peligrosos - imprimían las grandes rotativas
Son peligrosos - decían los presidentes en sus discursos
Son peligrosos - murmuraban los artífices de la guerra.
Hay que destruirlos - imprimían las grandes rotativas
Hay que destruirlos - decían los presidentes en sus discursos
Hay que destruirlos - murmuraban los artífices de la guerra.

Los portadores de sueños conocían su poder
por eso no se extrañaban
también sabían que la vida los había engendrado
para protegerse de la muerte que anuncian las
profecías y por eso defendían su vida aun con la muerte.
Por eso cultivaban jardines de sueños
y los exportaban con grandes lazos de colores.
Los profetas de la oscuridad se pasaban noches y días enteros
vigilando los pasajes y los caminos
buscando estos peligrosos cargamentos
que nunca lograban atrapar
porque el que no tiene ojos para soñar
no ve los sueños ni de día, ni de noche.

Y en el mundo se ha desatado un gran tráfico de
sueños que no pueden detener los traficantes de la muerte;
por doquier hay paquetes con grandes lazos
que sólo esta nueva raza de hombres puede ver
la semilla de estos sueños no se puede detectar
porque va envuelta en rojos corazones
en amplios vestidos de maternidad
donde piesecitos soñadores alborotan los vientres
que los albergan.

Dicen que la tierra después de parirlos
desencadenó un cielo de arcoiris
y sopló de fecundidad las raíces de los árboles.
Nosotros sólo sabemos que los hemos visto
sabemos que la vida los engendró
para protegerse de la muerte que anuncian las
profecías.

29.8.13

Aquí hay un árbol, aquí hay un poema

 

De la fulla de l'arbre a la fulla del paper, del cant melodiós del vent entre les branques al cant poètic entre les paraules escrites del poeta, de la natura a la cultura. Els arbres són font de vida que sacrifiquem per al nostre ús quotidià. No malbaratem aquest sacrifici arborícola, el propi poeta ho sofreix. Respectem la natura, respectem als arbres.


Aquí hay un árbol
(Maria Wine / Francisco Uriz, trad.)

Aquí hay un árbol:
el viento canta poemas sin palabras
en su amplia copa.

que el destino del árbol es convertirse en papel:
un papel con ansias de palabras.

de una palabra con ansias de plasmarse en el papel
de una palabra con ansias de empezar un poema.

de un poema no escrito que ansía su primera palabra
de un poema que ansía su poeta.
Pero sé también
que el poeta sufre
cuando se tala el árbol para hacerlo papel.

La il·lustració és de Mohammad Ali Khalaji.

28.8.13

Verano: versos amb color d'estiu, de Manuel Machado

 

La paleta de colors de l'estiu és sorprenent. brillant, càlida, variada. Els colors estiuencs ens fan veure la vida d'una altra manera, ens influeixen en el nostre comportament. Roig intens, groc brillant, blau intens, verd mar... pinzellades en les flors al camp. Un estiu per omplir-se la mirada de vivències i de poesia.

Verano

Frutales
cargados.
Dorados
trigales…

Cristales
ahumados.
Quemados
jarales…

Umbría
sequía,
solano…

Paleta
completa:
verano.

La il·lustració és de Constanze von Kitzing.

27.8.13

Ser ratolí, difícil vivència: poesia de Joan Josep Roca


No és fàcil ni senzilla la vida del ratolí, sempre sota la vigilància dels gats, aguaitant, com en aquest poema:

Ser ratolí

Ser ratolí
implica:
Estimar el formatge,
tenir cua fina,
reconèixer un gat!
Ser ratolí
demana:
Saber-se amagar,
córrer i no parar,
tenir el nas ben fi!
Ser ratolí
comporta:
Viure sense sort,
el trobar la mort,
darrere una porta!
Ser ratolí
vol dir:
Tenir grans bigotis,
treballar amb els socis,
rosegar a la nit!
Ser ratolí
obliga:
A ser molt actiu,
a sentir el caliu
quan l'hivern el crida!

La il·lustració és de Emilie Boon

24.8.13

Agua de cuentos, poesía de Coleman Barks

Els contes alimenten la imaginació, il·lustració de Kristina Digman

Agua de cuentos
(Coleman Barks)

Un cuento es como el agua
que te calientas para el baño.

Transmite los mensajes entre el fuego
y tu piel. ¡Permite que se conozcan
y te limpia!

Son muy pocos los capaces de sentarse
en medio del fuego
eomo una salamandra o como Abraham.
necesitamos de intermediarios.

Se producen sensaciones de plenitud
pero suelen necesitar de algo de pan
para que aparezcan.

Estamos rodeados de belleza,
pero es frecuente que tengamos que estar paseando
por un jardín para darnos cuenta.

El cuerpo, en sí mismo, es un pantalla
para proteger y, en parte, revelar
la luz que resplandece
en el interior de tu presencia.

Agua, cuentos, el cuerpo,
todas las cosas que hacemos son medios
para ocultar y mostrar lo que está oculto. Estúdialos
y disfruta de este baño
de secretos que, a veces, conocemos
y, a veces, no.

23.8.13

Viajeros de vacaciones... con la maleta llena de poesía / Viatgers de vacances... poètiques



Viajeros de vacaciones
(autor desconocido)
 
Cuando se sale de viaje
no se debe uno olvidar
de llevar en la maleta
lo que va a necesitar.

Medio kilo de alegría
mil sonrisas para dar,
tres bolsitas de entusiasmo
y de nostalgia, una pizca.

Pensamientos bien bonitos,
muchas ganas de jugar,
dos cajitas de te quiero,
seis besitos y ¡Uno más!

La il·lustració és de Chichi Huang

12.8.13

El poeta y el mar: àlbum poètic il·lustrat de María Wernicke


Hui us volem recomanar un preciós i original àlbum poètic il·lustrat de María Wernicke, El poeta y el mar, editat per Kalandraka. El títol en si ja es molt sugerent i el seu contingut, textual i gràfic, encara ho és més. 

Ens conta como un poeta inicia un viatge per a conèixer el mar i saber com és. Descobreix un paisatge meravellós, immens, grandiós que té les seues avantatges i perills.  A la tornada del seu viatge empren un nou viatge, aquesta vegada per a trobar les paraules precises, concretes, per expressar allò que ha vist i ha sentit. Aquest nou viatge és difícil de realitzar, està sòl en el seu escriptori davant del paper en blanc.

Un preciós llibre ple de metàfores, que s'expressa plàsticament de forma molt original mitjançant collage de papers tenyits. Un llibre molt recomanable per als més menudets que els farà imaginar i pensar, descobrir com és de difícil i bonic el procés de creació literària que ells també emprendran en algun moment de la seua vida.


Kalil preguntó: ¿Cómo es el mar?
Ondulante.
Inmenso.
Avasallador...

9.8.13

La piedrecita en la arena se limpia con las olas... de la poesía


La piedrecita en la arena

La piedrecita en la arena
tenía la cara sucia;
vino el agua y la cubrió
con sombrerito de espuma.

¡A la una,
a las dos
que se esfuma
el sombrerito de espuma!
Pero esta vez la carita
bien lavadita asomó
la piedrecita en la arena.

¡A la una,
a las dos,
a las tres
que te lo diré otra vez!

Vino el agua y la cubrió
con sombrerito de espuma
y la carita de nuevo
bien lavadita de nuevo asomó,
limpia, soleada y risueña,
la piedrecita en la arena.

8.8.13

El Sol desperta entre poesia / El Sol despierta entre poesía


El Sol
(Marisol Perales / il. Jan Kudláček)

El sol se despierta
entre la montañas,
abre bien los ojos,
se lava la cara
y alumbra los campos
con su luz tan blanca.

La cigarra canta,
Despierta el cuclillo,
y se oye a lo lejos
el cri cri del grillo.

Y los cuernecillos saca el caracol
todo es más bonito
cuando sale el sol.

7.8.13

Juguem amb les paraules i la poesia... s'enredem amb el versos



Estem de vacances i ens agrada jugar, així que hui anem a jugar amb les paraules i la poesia. Rafel Alberti té un poema molt graciós que sembla un embarbussament. Proveu de llegir-lo a pressa i en veu alta... segur que la llengua se us enreda. Qui de tota la família ho ha recitat millor, sense equivocar-se?

Bailecito de bodas
(Rafael Alberti)

Por el totoral,
bailan las totoras
del ceremonial.
Al tuturuleo
que las totorea,
baila el benteveo
con su bentevea.
¿Quién vio al picofeo
tan pavo real,
entre las totoras,
por el totoral?
Clavel ni alhelí
nunca al rondaflor
vieron tan señor
como el benteví.
Cola color sí,
color no, al ojal,
entre las totoras,
por el totoral.
Benteveo bien
al tuturulú,
chicoleas tú
con tu ten con ten.
¿Quién picará a quién,
al punto final,
entre las totoras,
por el totoral?
Por el totoral,
bailan las totoras
del matrimonial.

La il·lustració de Kasia Bajerowicz.

6.8.13

Ama tu ritmo y ritma tus acciones... con poesia


A l'estiu tot es ralentitza, sembla que el dia avança a un ritme diferent. Però hem de ser conscients que el més important és el ritme nostre i som nosaltres els que l'hem de marcar.

Ama tu ritmo

Ama tu ritmo y ritma tus acciones
bajo su ley, así como tus versos;
eres un universo de universos
y tu alma una fuente de canciones.
La celeste unidad que presupones
hará brotar en ti mundos diversos,
y al resonar tus números dispersos
pitagoriza en tus constelaciones.
Escucha la retórica divina
del pájaro del aire y la nocturna
irradiación geométrica adivina;
mata la indiferencia taciturna
y engarza perla y perla cristalina
en donde la verdad vuelca su urna.

Il·lustració d'Andrea Calesi.

5.8.13

A nursery rhyme to the Sun: el Sol juga amb la poesia


Aquest matí volem donar-li protagonisme al rei de l'estiu: el Sol... en poesia i en anglès.

Sun, Sun, Sun,
Come let us have fun,
Come out down the lanes,
When summers begins.
In the sweet day,
So that we can play.

(anònim / Anna Silivonchik, il.)

4.8.13

Pinzellades de poesia i d'amor per a les nit d'estiu




Aviat serà fosc.
                                                        Semblen més lentes
les hores, i, en silenci,
faig altre cop el vell recorregut
de mi a mi mateix.
                                                    Que poc espai
necessitem per viure i per comprendre!
Ara tot és senzill,
i en l'aire de cristall dringuen els mots
i el seu ressò em fascina.
                                                                Per pensar-te
no tanco els ulls, contemplo la bellesa
harmoniosa i dolça dels geranis.

3.8.13

Centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pórcel


Hui 3 d'agost de 2013, va cent anys del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Ens encantaria poder-hi estar a Palma i escoltar la seua poesia al carrer. Els poetes llegeixen Bartomeu Rosselló-Pòrcel al carrer de Sant Llorenç, número 20 (lloc on va néixer fa cent anys), a les 11 hores: Angeles Cardona, Anna Gual, Biel Mesquida, Carles Saure, Elisenda Farré, Esteve Plantada, Glòria Julià, Jaume C. Pons Alorda, Joan Manresa, Maria Victòria Secall, Miquel Cardell, Pau Vadell i Sebastià Perelló.

Si esteu a Palma de vacances o viviu en aquesta paradisíaca illa... no s'oblideu d'assistir a aquesta lectura poètica, ventall en mà per airejar ben bé els versos d'aquest gran poeta.

Colors i versos al vent de l'estiu (il. Giulia Tomai)
El cel prepara secrets

murmuris de mandarina.

I les riberes del vent

esgarrien taronjades.

...

Us deixem testimoni d'un dels seus poemes més bonics i un auca sobre el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel :


2.8.13

La calma de la mar... onades de versos marins



Tenim un agost mariner, el mar de fons i el cel obert. Mar en respòs, mar en calma amb suaus onades plenes de poesia.

La calma de la mar
(poema-cançó de Nicolau Guanyabens i Giral)

Quan jo tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: - quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma!

Bufa ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
que anirem cap a llevant;
fins a la ratlla de França!

Ai, fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.

Bufa ventet de garbí…

La mar semblava un mirall;
la lluna plata semblava.
- Això serà el temporal
d’una nineta encantada.

Bufa ventet de garbí…

L’arbre n’és un tros de pi,
la barca una post corcada;
els rems en són afegits,
que d’un pam no fan a l’aigua.

Bufa ventet de garbí…

La il·lustració és de Charlotte Gastaut 

1.8.13

Espantapájaros: poesía de Pablo Cassi


Ja no solem veure espantaocells en els camps, però encara en queden: majestuosos, ben plantats, complint el seu objectiu i solitaris, molt solitaris. Tal vegada siga millor per a ell fer-se amic dels ocells, com en aquest preciós poema.

Espantapájaros

Suspendido
y en silencio
con un grillo en los bolsillos
medita
un solitario espantapájaros.
Los zorzales le oxidan los zapatos
con el rocío de la madrugada,
los tordos le estampan
en su camisa de invierno
una sonrisa burlesca.

El espantapájaros
Se ha dormido
para no interrumpir
el vuelo de los pájaros. 

La il·lustració és de Maika García Montava

30.7.13

Les 29 cançons infantils d'Apel·les Mestres: llibre de cançons infantils amb CD

Cantem, cantem i així s'alegrem (il. Clara Cheang)

Hui us volem recomanar Les 29 cançons infantils d'Apel·les Mestres, editat per Boileau. Un llibre que s'acompanya d'un CD on podem trobar moltes cançons infantils amb les seues partitures. Moltes de les cançonetes que apareixen al llibre són cantades per un grapat d'infants, que de vegades no saben qui és el seu autor.

Sabem que la música es fa -i també ens fa- universal i com bé diu la portada del llibre El que es canta de petit mai s'oblida. Per això volem difondre aquest llibre i el seu contingut. Les cançons estan dividides en tres apartats: Cançons per a Infants, Cançons festives per als Infants i Noves cançons d'Infants.

Aquestes cançons infantils formen part ja del nostre ric folklore, interessant i divertit, armònic i joganer. Mireu, per exemple aquesta cançoneta:

El ruc savi
(Apel·les Mestres)

Un dia al despertar el ruc va dir:
"Vull aprendre de llegir;
si els savis per ser savis fan això,
també vull ser savi jo"
I alçant-se se n'ha anat sens més raons
dret al mestre de minyons:
"Bon dia senyor mestre, ja em té aquí;
vull aprendre de llegir"

El mestre li digué: "Molt ben pensat;
aprendràs si ets aplicat"
I li ensenyà al davant un cartipàs
ple de lletres com el mar.
"Aquesta que aquí veus ja n'és talment
la teulada d'un convent,
és la primera lletra i es diu A.
Digues A per començar"

El ruc obrí una boca de tres pams
i engegà un parell de brams,
el mestre li digué: "Això bé va!
dius perfectament la "A"
El ruc inflat d'orgull, donant un bot,
exclamà "Doncs ja ho sé tot!"
i ruc com va en vingué se n´en tornà,
i de ruc mai més passà.

El ruc obrí una boca de tres pams...





25.7.13

Marcapàgines poètics: activitat poètica per fer este estiu / Marcapáginas poéticos: actividad poética para este verano


Com que ara tots els xiquets i xiquetes estan de vacances anem a proposar-vos fer manualitats, però poètiques, tal i com correspon a aquest blog. La idea se'ns ha acudit rellegint el llibre Com gat i gos. Hem creat dos tipus de marcapàgines, un per al gat i l'altre per al gos. És molt senzill com podeu comprovar mirant estes fotos: en una cartolina hem fet una silueta de gat i altra de gos, les hem retallades i després els hem tallat les orelletes. Es dobla la cartolina pel cap i es planten les orelles. Ja està!

Després hem triat uns versos del llibre i els hem escrit al seu interior (també ho podríem fer seguint la silueta del animal i restaria com si fos un cal·ligrama). Aleshores, ja tenim el nostre marcapàgines poètic, que podem regalar. 






Ficat dins de les pàgines del llibre queden genial i si tanquem el llibre sempre ens resten les orelletes a l'aire, el que facilita saber immediatament on ens hem quedat.







Podem fer marcapàgines poètics de pollets, ossos, pingüins, mussols, porquets, granotes... tots els animals que sens acudeixen. Sols cal canviar un poc la plantilla; això si, dins ficarem uns versos sobre l'animal que hem assiluetat. Podem triar-ne d'alguns llibres de poesia infantil sobre animals o crear els nostres propis rodolins -encara millor-. Un regal excel·lent per als bons i bones lectores. Segur que els encantaran. Ja ens conteu, val?

24.7.13

Un passeig pel bosc de la poesia / Un paseo por el bosque de la poesía

Visitar el bosc, anar d'excursió, gaudir de la frescor que l'entorn vegetal ens dona... això és tot un plaer en estiu. Aprofitem les vacances per conèixer el nostre entorn natural, més enllà de les platges. Passegem pel bosc... de la poesia, amb els versos de Mar Benegas.

el bosque
lenta mente
palpita

dice:
verdor/obsequio/cielo

su cabeza es azul
y un verano lo atraviesa

sus piernas son
un bostezo seco
de raíces y barro

Il·lustració de Tania Kugai.

23.7.13

Abanicándose con versos



Tu abanico es mariposa
que en tu mano se posó
porque en su vuelo otra rosa
más bonita no encontró.
(Álvarez Quintero / il. Joseph Lorusso)

19.7.13

L'estiu en poesia, amb els versos d'Isabel Barriel


Poemes d'estiu
(Isabel Barriel)

I
Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.

III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.

V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.

VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapada,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

La il·lustració és de Michael.

18.7.13

Poetry Translation Centre: web de poesia en diversos idiomes i traduïts a l'anglès



Hem descobert una web de poesia que segur us interessarà: Poetry translation Centre. Hi podem trobar un grapat de poetes i poemes, escrits en el seu idioma original i traduïts a l'anglès. El poema dona tres possibilitats de llegir-ho: la versió original, la versió traduïda literalment i la versió final de la traducció. Així, doncs, és un lloc que pedagògicament és molt interessant, sobretot des de la vessant poètica i de l'aprenentatge de llengües.

El Centre de Traducció de Poesia va ser creat per la poetessa Sarah Maguire al 2004 per traduir la poesia contemporània d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina a un nivell literari alt, viure i difondre la seua riquesa entre la comunitat anglesa -una tasca molt interessant-. La web té el recolzament d'Arts Council England i d'Esmée Fairbairn Foundation.

Podem fer la recerca per poetes, poemes, traductors, novetats, articles, etc. Però a més a més trobem molt de material poètic en audio -podcasts- que podem descarregar-se gratuïtament en iTunes. Us aconsellem que entreu a la web i aneu escorcollant.

Us fiquem un tastet del que podem trobar:

Chopos
(Pedro Serrano)
Alzados,
subiendo por sí mismos
talla verde en el azul,
arañando enredaderas de aire.
Cada uno su propia alzadura
cabellos al viento,
su propia plegaria.
Surgen de la masa más verde,
articulándose,
mechas de voluntad en el espacio.
Quietos, altivos,
concentrados en su apogeo
parpadeando de luz, inmateriales casi.
Tiemblan de miedo,
cada hoja, cada rama,
crines hirsutas, verticales.
Comendadores de dios, poetas
de la displicencia o el cansancio,
pinceles del azul, panteras verdes.
Recortados al agua, casi reflejos,
tótemes de cristal.


Black Poplars
(Pedro Serrano, trad. Sarah Maguire)
Towering,
green height on blue,
scraping, climbing the air.
Each one makes its own ascent,
hair to the wind,
its own prayer.
They emerge from the greenest mass,
articulating themselves,
wilful filaments in air.
Calm, proud,
centred on their crowns,
flickering, almost immaterial.
They tremble with fear,
each leaf, each branch
a silken mane, vertical.
God's legions, poets
of discipline or of exhaustion,
brushstrokes of blue, green jaguars,
Cut-outs of water, virtual reflections,
totems of glass.

Los versos de la madera
(Limam Boicha)
Cuando escuchaba la canción
de bellas palabras pretéritas,
se hacían bautizar en la fogata
los versos de la madera.

Un faro cálido envió su señal
a un barco solitario
y le orientó
en los contornos tropicales,
en el seno generoso
de la Caribeña.

Pero escuchaba la canción,
y en el humo de la fogata
restallaban
los versos de la madera.


 Lines on wood
(Limam Boicha / Sarah Maguire)
As I listened to that old and beautiful song
its fine words were baptised by the flames
igniting the bonfire of this poem

An incandescent lighthouse
lit up a solitary boat
guiding it
through the tropics
to the safe haven
of the Caribbean

But I listened to that song
and in the smoke of the bonfire
its poetry
sparked