Oda a la castaña, poesia de Pablo Neruda

És temps de castanyes i de poesia. De la mà de Pablo Neruda podem gaudir d'una esplèndida poesia dedicada a aquest fruit de la tardor: la castanya

Oda a una castaña en el suelo

(Pablo Neruda)

Del follaje erizado

caíste

completa

de madera pulida,

de lúcida caoba,

lista

como un violín que acaba

de nacer en la altura,

y cae

terminado en secreto

entre pájaros y hojas,

escuela de la forma,

linaje de leña y de la harina,

instrumento ovalado

que guarda en su estructura

delicia intacta y rosa comestible.

En lo alto abandonaste

el erizado erizo

que, entreabrió sus espinas

en la luz del castaño,

por esa partidura

viste el mundo,

pájaros

llenos de sílabas,

rocío

con estrellas,

y abajo

cabezas de muchachos y muchachas,

hierbas que tiemblan sin reposo,

humo que sube y sube.

Te decidiste,

castaña,

y saltaste a la tierra,

bruñida y preparada,

endurecida y suave

como un pequeño seno

de las islas de América.

Caíste

golpeando

el suelo

pero nada pasó,

la hierba

siguió temblando, el viejo

castaño susurró como las bocas

de toda una arboleda,

cayó una hoja del otoño rojo,

firme siguieron trabajando

las horas en la tierra.

Porque eres

sólo

una semilla,

castaño, otoño, tierra,

agua, altura, silencio

prepararon el germen,

la harinosa espesura,

los párpados maternos

que abrirán, enterrados,

de nuevo hacia la altura

la magnitud sencilla

de un follaje,

la oscura trama húmeda

de unas nuevas raíces,

las antiguas y nuevas dimensiones

de otro castaño en la tierra.

Zebra poetry Film Festival, en Berlín

Poesia i cinema de la mà. Des del dijous passat -9 d'0ctubre- està celebrant-se a Berlin el Zebra Poetry Film Festival, un certamen que es convoca cada dos anys, amb la singularitat de que les pel·lícules que participen estan basades en una obra poètica. Aquest festival està inclòs com una activitat més de les realitzades pel Poesiefestival de Berlín i està organitzat per l'associació Literaturwerkstatt de Berlín.

D'entre quasi mil curtmetratges rebuts de 53 països s'han seleccionat 30 per a la competició oficial. Els millors treballs de parla castellana entren dins la secció The Spanish-speaking World i destaquen: Aprop (Cerca), d'Aitor Echeverría; Bergeronnettes, d'Alicia van Assche; Azul hiel lúgubre néctar, del mexicà Luis Felipe Hernández; Poemario normal, de Rocío Huertas; Qué se ama cuando se ama, de Cristián Tàpies, Lucía, del xilé Cristóbal León Dooner, i Polillas, de Pedro Touceda.

Caldria organitzar un festival semblant per aquests indrets nostres.

Tot poesia 2008 i 8è Festival de Poesia a Sant Cugat

Tot poesia 2008 és una iniciativa que per huitena vegada està portant-se endavant en Sant Cugat -Barcelona-. Tot Poesia és una activitat adreçada als centres educatius i a la població en general que s’ofereix en col·laboració amb el Tot Sant Cugat i sota la mirada poètica de Lluís Calvo, amb l’objectiu de fer-vos gaudir amb la creació de poemes propis sobre el tema que més us interessi.

Us animem a participar. Podeu enviar els vostres poemes, en castellà o català, de màxim 14 versos, fins al 14 d'octubre. Els poemes els enviu a teatre-auditori@santcugat.cat. Tots els poemes enviats deuen anar acompanyats de: nom, edat, adreça, telèfon i e-mail.

Setmanalment es fa una selecció de poemes. Els poemes triats seran publicats a l’apartat TOT PO-e-SI-@ del Tot Sant Cugat i en el blog al que podeu accedir a través del web del Festival.

Cada autor seleccionat rebrà dues invitacions per a l'espectacle "Teatre i Poesia", dirigit per Oriol Broggi, al Teatre-Auditori (dissabte 18 d'octubre, a les 22 h).

De la selecció de poemes que s'està realitzant, hem copiat la poesia Biblioteca, de Carme Cabús.

Biblioteca

(Carme Cabús)

Vols venir a triar un llibre

de fulls blancs del meu prestatge

amb humils lletres petites

que et pot cabre a la butxaca?

Vols conèixer la saviesa

que s’amaga entre les tapes,

tot l’univers que gravita

dins les pàgines tancades?

Vols obrir aquells móns possibles

que dins teu ja fan estada

i per l’art i encant d’un llibre

t’endinsen en carn humana?

Aprofitem per a informar-vos de la celebració del 8è Festival de Poesia de Sant Cugat, que es celebrarà del 15 al 19 d'octubre -programa- on estem tots invitats. Gaudir de la poesia a la tardor és... encisador! Un aplaudiment per a l'Ajuntament de Sant Cugat i la seua iniciativa poètica.
La il·lustració és de Derrick Chow.

Leer escuchando: arxius de poesia en mp3

A la web Leer Escuchando.com podem escoltar relats, contes i poesia en mp3, a més, podem descarregar els arxius en mp3 i escoltar-los per tot arreu i quan ens vinga en gana. Podem també pujar els nostres audiollibres, o ser narradors de poemes d'altres.

Doneu-li una ullada i ho comprovareu.

Us fiquem un exemple: de Gaviota Romero Blandino i del seu poemari Prosas al viento, escoltem el poema Me lo dijo el viento.

Boomp3.com

62 poemes per a Ovidi, llibre de poesia

L'editorial Brosquil acaba d'editar el llibre 62 poemes a Ovidi, obra amb la que celebren el 50 números de la seua col·lecció Brosquil Poesia. passats 13 anys de la mort d'Ovidi Montllor, el llibre preten reconèixer l'obra del nostre poeta i cantant. Seixanta-dos poetes rendeixen aquest homenatge.

Ens diu l'editorial:

Els seixanta-dos poetes representats en el present recull conformen una mostra bastant generosa del que és la pràctica poètica a casa nostra, tan eclèctica com ho ha permès l'absència de filtres i manies, i amb els noms dels antologats ordenats en sofert ordre alfabètic. Coordinada per Manel Rodríguez-Castelló (que signa un dels pròlegs; l'altre és obra d'Antoni Gómez), ací té el lector una bona oportunitat –després d'innombrables avatars i contratemps– per recórrer un bon tros del frondós paisatge que és la poesia d'ara en la nostra llengua, eixa dama que de nou demostra tenir una mala, crònica i ancestral, salut de ferro, en molt bona part per culpa d'Ovidi, de l'Ovidi Montllor.

Sopa de lletres poètica: generador de sopa de lletres

Cal tenir a la mà una sèrie de recursos per anar jugant amb la poesia. Hui us proposem crear una sopa de lletres, com la que hem creat nosaltres, sobre qualsevol tema al vontant de la poesia: paraules al voltant d'un poeta, un poema desglossat, recursos estilístics, etc.

Ho podem fer d'una forma molt fàcil amb el generador de sopes de lletres -un altre dels poemaquinaris que ens poden ajudar a jugar digitalemnt amb la poesia-. Podem introduïr fins 15 paraules diferents i el programa ens genera la sopa de lletres en format pdf., que podem imprimir. A més, podem crear-les en diferents llengües.

Per exemple, hem agafat unes estrofes del poema Otoño i hem creat aquesta sopa de lletres poètica. Als alumnes podem donar-los la sopa de lletres, amb les paraules barrejades i desprès de localitzar-les a la sopa de lletres jugar a armar els poemes (com en el joc del poema retallat).

Poesia visual contra la violència de gènere

La violència de gènere és una lacra social, un problema que ens afecta a tots. Ens agrada la iniciativa que ha tingut Taller del Sol/ BOEK861 amb una convocatòria de poesia visual sota el tema Contra la violencia de género. Us animem a participar!

BASES

1.- TEMA: “CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO”abierta a tod@s l@s artistas que lo deseen.

2.- Podrán incluir tantos poemas visuales como quieran.

3.- El tamaño del archivo en jpg será de 1MG max. para cada obra.

4.- El plazo de presentación finalizará el 20 de noviembre de 2008.
5.- Los autores deben enviar las obras el buzón electrónico: equipovisual @ gmail.com(Equipo visual del Taller del Sol y BOEK861).

6.- Deberán indicar en el asunto del mensaje el tema: “CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO”.

7.-Indicarán nombre, apellidos, nacionalidad y buzón de correo electrónico (con el fin de facilitar documentación del desarrollo de la convocatoria).

8.-Utilizarán un mensaje de correo electrónico para cada poema visual.

9.- Se publicarán las obras recibidas en la web del BOEK861 en pdf.

10.-Posteriormente podrían editarse los trabajos en forma de libro impreso y/o revista virtual dependiendo del resultado de la convocatoria.

11.- Los trabajos recibidos no tendrán una finalidad comercial y sólo se emplearán para los fines señalados.

12.- Una selección de las obras se remitirán a diferentes organismos internacionales relacionados con los derechos de la mujer.

El blog de Javier Naya: poemes i reflexions d'un mataroní

Ens agrada el blog de Javier Naya, poeta mataroní i moltes més professions realacionades en temes ben llunyans a la poesia, on poc a poc va penjant les seues creacions poètiques, a més d'altres reflexions. Us recomanem que li doneu una ullada.

Copiem un dels poemes de Javier Naya, Los poetas.

Los poetas

(Javier Naya)

Los poetas abren libros

y leen palabras al azar,

inventan sueños

y acarician despacio

en noches de soledad,

tienen mil pesares

y conflictos absurdos,

se sumergen en lagunas

de aguas profundas

sin saber nadar.

Los poetas se revuelven,

se pierden con certeza,

defienden la alegría

perdiendo la cabeza,

y caminan despacio

contemplando el mar,

ellos se detienen a destiempo

esperando el momento

que casi siempre,

siempre está por llegar.

Los poetas miran al cielo

cuándo todo está oscuro,

hablan en silencio

con quién les quiera escuchar,

y si se trata de cadenas

por el amor de una mujer

sin dudarlo se encadenan

y sufren sin miedo

y lloran de pena,

porque se enamoran de verdad.

la il·lustració és de Chris Ferrantello.

Poesia al voltant dels bolets i dels boletaires, amb cistella virtual per recollir bolets

Amb totes aquestes pluges del mes passat ben segur que aquest serà un any de bolets. La cistella ben agafada i un poema que ens acompanye. Poesia per a boletaires matiners i per als que encara busquem nanets i gnoms als seu voltant.

COLLIR BOLETS

(Josep Maria Poblet)

Berrugues del sòl boscà,

emergents com una piga,

són els bolets, fruita antiga

que a la tardor sol brotar

i que amb cura ens cal buscar.

Més d’un se’n cansa i fa figa

i els compra en una botiga

per poder – ne, així, menjar.

De petit, a trenc d’albada

vaig tenir uns grans desenganys

al bosc, tot buscant bolets,

a més d’una esgarrinxada

vaig trobar uns bolets estranys:

quatre gripaus i dos serps...

A la brasa o a la llauna,

què bons els bolets!...

paraula...

I també us proposem recollir bolets virtualment, un joc ben difertit que està a la web de Tocats del bolet. Molta observació i paciència, com un autèntic passeig pel bosc, per recollir els bolets amb l'ajuda d'una lupa. Si es vol continuar amb el joc cal donar-li als nuvols per a que torni a ploure i que surten els rovellons i altres bolets. Un sorollet d'ocells acompanya tota la recollida. Es convertirem en boletaires virtuals.

La il·lustració de l'avi boletaire és de Gemmilus.

Crear poemes en diferents llengües utilitzant les noves tecnologies

Al racó de Petites històries podem crear xicotetes històries basant-se en unes vinyetes. Tenim uns temes per triar i diferents bandes de vinyetes: 3, 6 i 9. A més, podem triar fer-ho en diferents llengües: català, occità,castellà, anglès i francès.

Podem utilitzar aquest mateix recurs per a crear auques a l'aula, o xicotets poemes -per exemple rodolins-, a les classes de castellà, català, anglès i francès. Cal traure profit d'aquests recursos didàctics que gratuïtament podem accedir en la web.

Proveu-ho i ho comprovareu.

Podem aprofitar-ho per a escriure poemes.

M'agrada la tardor, cançó infantil per als més menudets

A ritme d'una música ben marxosa, els xiquets més menudets poden gaudir de la tardor cantant i ballant aquesta cançó infantil (incloem la partitura, però podem cantar-la amb altres ritmes que s'inventem i ballant-la picant de mans, de peus, menjant el culet... queda a la vostra imaginació).

M'agrada la tardor

M’agrada la tardor

perquè els arbres es despullen

m’agrada la tardor

virondeta virondó

groc groc groc

groc groc groc

grogues i seques són les fulles

groc groc groc

groc groc groc

grogues ,vermelles i marrons

La il·lustració és de Javier González Burgos.

Contes i poesia: poema de León Felipe

Contes i poesia van de la mà en aquest poema del gran poeta León Felipe. Un cant a la imaginació, a la literatura i la seua importància en la vida dels xiquets i dels adults.

YO NO SÉ TODOS LOS CUENTOS

(León Felipe)
Yo no sé todos los cuentos
muchas cosas, es verdad.
Digo tan sólo que he visto
y he visto
que la cuna del hombre la mecen con cuentos.
Que el llanto del hombre lo taponan con cuentos,
que los huesos del hombre los entierran con cuentos,
y que el medio del hombre ha inventado todos los cuentos,
yo se muy pocas cosas, es verdad,
pero me han dormido con todos los cuentos, y sé todos los cuentos.

La il·lustració és d'Antiheroe.

Convocatòria Premi de Poesia per a Joves Escriptors "Joan Duch"

L'Ajuntament de Juneda convoca el X Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. Animeu-se a presentar-se!

Bases:
En aquest premi poden participar-hi escriptors d'edats compreses entre 18 i 30 anys amb obres de poesia inèdites de tema lliure.

Les obres no han d'haver estat guardonades en altres certàmens literaris ni s'han d'haver presentat a cap altre concurs pendent d'adjudicació. Tampoc no han d'estar compromeses o en tràmits de publicació en cap editorial.

Extensió mínima: 350 versos, en format DIN-A4 amb cos de lletra 12, espai senzill i per una sola cara.

Els originals s'han de presentar per septuplicat, juntament amb el suport informàtic, encapçalats amb un títol i un pseudònim. S'acompanyaran d'un sobre tancat que contindrà la identificació (mitjançant fotocòpia del DNI), l'adreça, el telèfon i l'adreça electrònica de l'autor, així com una nota biobibliogràfica breu.

Els treballs s'han de lliurar dins d'un sobre amb la indicació "Per al Premi de poesia Joan Duch", a la següent adreça:

Ajuntament de Juneda

C. Major, 1325430

Juneda (Garrigues)

Tel. 973 150014

El termini de presentació de treballs és el 20 d'octubre de 2008

El jurat està format per Miquel M. Gibert, Jordi Pàmias, Pere Bellmunt, Hermínia Mas, Jordi Quer, Roser Guasch i Joan Cornudella, que actuarà de secretari.

El veredicte del jurat es farà públic durant un acte acadèmic, el 30 de novembre de 2008, al Teatre Municipal Foment de Juneda.

Dotació:
Primer premi: 1.500 euros.

Segon premi: 750 euros.

Tercer premi: 300 euros.

Les obres seleccionades seran publicades per l'Editorial Fonoll dins la col·lecció de poesia "Joan Duch".

La il·lustració és de Lee Anne.

M'encanta llegir: cançó infantil en audiovisual

Al lloc del Club Super3 hem trobat un video que ens ha agradat: M'encanta llegir. Doneu-li una ullada.

Pepe Frank, canciones infantiles: cancons infantils amb lletra i mp3

Ens agraden les cançons infantils de Pepe Frank. Volem compartir-les fàcilment amb tots vosaltres, doncs Pepe té una web on podem veure la seua discografia juntament amb les lletres de les cançonetes que, a més a més, podem escoltar i descarregar-se en mp3.

Pepe Frank és un catautor mexicà amb un llarg currículum (fa més de 25 anys que està dedicant-se a la cançó i al món infantil). Amb la sua música i les seues cançons aconsegueix recuperar el poder i la bellesa de la paraula, amb una gran sensibilitat i una gran capacitat comunicativa i molta, molta imaginació.

I de mostra un botó, la cançó El aluxe

El aluxe
(Pepe Frank)

En la uña del dedo gordo

de tu pie derecho

vive un enanito

viejo y contrahecho.
Cuando te bañas

se moja

cuando te secas

se enoja

cuando sudas

estornuda

y su nariz

se le arruga.
Cuando saltas

se levanta

cuando corres

pues se espanta

y si gritas

se ataranta

y le duele la garganta.

La il·lustració és de Sara Edward-Corbett.


Boomp3.com

El dubte, poema d'amor de Remei Margarit

EL DUBTE

(Remei Margarit)

El dubte i el desig
empenyent-me cap a tu.
Fràgil desig incert.
La teva presència,
la fugida
i l'esperança
del que no diu
si sento a la pell.
Véns i te'n vas
com el llenguatge
de les ones.


La il·lustració és de Meloniski Da Villacidro.

Cançó dels colors. juguem amb la poesia, la música i els colors

Cançó dels colors

Verd, verd, verd
és el vestit que porto.
Verd, verd, verd
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el verd de les fulles
el meu amic és un jardiner.

Blau, blau, blau
és el vestit que porto
Blau, blau, blau
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el blau de les onades
el meu amic és un mariner.

Blanc, blanc, blanc
és el vestit que porto
Blanc, blanc, blanc
és tot el que jo tinc
Perquè m'agrada el blanc de la farina
el meu amic és un forner.

Roig, roig, roig
és el vestit que porto.
Roig, roig, roig
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el roig de les flames
el meu amic és un bomber.

Groc, groc, groc
és el vestit que porto
Groc, groc, groc
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el groc de la truita
el meu amic és un cuiner.

La il·lustració és de Saige Roberts

Joc poètic: Descobrim el poema amagat / Juego Poético: Poemas escondidos

Un recurs que ens pot ajudar a difondre la poesia és aquest que us presentem. Es tracta d'escriure un poema i amagar-lo utilitzant POQbum. És molt senzill d'utilitzar i en podem crear molts, tants com alumnes hi ha a classe. Els rodolins i els haikus presten molt a aquest joc poètic.

Què hem escrit? Us invitem a descobrir-ho.

Create Your Custom Message

Cançó dels bolets: poesia dels bolets per als dies de la tardor

Il·lustració d'Elsa Mora


Cançó dels bolets
(Emília Civit de Font i Quer)

Quina boletada!
I quin goig que fa!
Anar a muntanya,
Bolets a cercar
És plaer inefable,
No el puc explicar!

Semblen les joguines
d’algun altre món,
escampats per terra
els bells barretons
de formes diverses,
de diferents tons.



Uns són comestibles,
De nocius n’hi ha;
Cal anar amb compte,
Saber-los triar,
Perquè el que intoxica,
Ho fa de veritat!

Dubteu dels que tenen
collaret subtil,
que la mort amaguen
dins del seu teixit,
com negres moretes
del roldor enganyís.

Mireu, com s’oculten
en la molsa humil,
aquestes joietes
de somni infantil,
que el cor ens exalten
amb joia pueril

Pinetells perfectes,
Rovellons tacats,
fent erols fantàstics
Alguns n’he trobat,
i amb la llur sang roja
m’han ben senyalat.


Il·lustració de Theodoru

Cama-secs esquàlids,
camperols torrats,
bolets de l’anís,
blaus i perfumats,
pebrassos coents,
reigs ataronjats.

Rossinyols i cualbres,
pobres fredolics,
carlets sofocats,
ciurenys fornits,
que semblen la bústia
de follets gentils.

Trompetes de mort,
totes endolades,
manetes de bombo
i llengües de vaca,
els becs de perdiu
i els peuets de rata.


Tòfona ennegrida,
porto un bon gosset
que amb el seu olfacte
em dirà allà on ets;
la flaire que exhales
prou te descobreix.



Il·lustració de Danielle.

Alzinois simpàtics
ben acostadets
un voreta a l’altre
com bon germanets
formant una "flota"
centúria innocent.

Pipes de pastor
brillants coriàcies,
escassos bolets
d’espècies molt rares
mireu que els micòlegs
us van a la caça.

Llanegues viscoses
mucílag de mel
féu, cantors bucòlics
pels nostres bolets,
cançonetes tendres
que escamparà el vent...!

És a Catalunya
on són tan volguts,
capollets d’octubre
en el bosc perduts,
emmotllats en cera
d’un ignorat rusc.


La nostra cistella
curulla n’està.
Quines coloraines
de més bon mirar!
Jo poc em pensava
de trobar-ne tants!

Pleguem de la feina
que ja estem cansats
d’apartar la brossa
i d’esgratinyar.
Mes, un altrer dia
Ja hi voldrem tornar.

Oh!, gràcils ombrel·les
de contes de fades
caigudes del cel
en la humida obaga,
com més us conec,
més enamorada.

Suau bes del sol,
amorós i dolç,
matí de tardor...
Servem-ne el record!

Il·lustració de Nuria Aymà

Aquesta cançoneta l'hem copiada de la web de Jordi Mañà.

Pasen y vean. Canciones del circo: llibre de cançons infantils del circ

Des de l'editorial argentina Atlántida ens ve aquest llibre que ens pareix ecantador i sobre un tema que als xiquets els agrada molt i del que és dífícil trobar poemes i cançons: el circ.

Pasen y vean. Canciones del circo, és un llibre de Silvia Schujer, escriptora i poeta argentina, amb una gran sensibilitat per el món infantil.

El llibre presenta el circ com un gran joc, el joc de la vida, un joc en el que cadascú té el seu paper, però que necessitem jugar amb el col·lectiu. Comença amb una invitació per a descobrir que és el circ i que hi ha al seu dintre i finalitza involucrant-nos totalment en el seu espectacle.

Tot barrejat amb el joc que el propi llenguatge ens oferta, a través de divertides poesies infantils i cançonetes inspirades en el món del circ. Es juga amb els aspectes fònics i semàntics de versos i estrofes, i poc a poc s'endisem en la màgia del circ i els seus protagonistes: micos, mags, pallassos, orquestes...

El llibre inclou un CD d'audio per a poder escoltar les cançons (Lletra: Silvia Schujer. Música: Julieta Szewach. Arrengaments i direcció: Mariano Fernández. Veu i piano: Julieta Szewach. Músics: Pedro Furió, Matías Furió, Javier Acevedo, Matías Vardé. Locució: Aldo Boetto). ) i es complementa amb unes super-xules i divertides il·lustracions, de Roberto Cubillas, que ens inviten a seguir la lectura.

Així que... passeu, passeu i gaudiu de la funció:

Pasen y vean

Los que no crean.

Pasen y vean:

Hay una leona

Muy fanfarrona...

Que usa abanico

Con pluma y pico...

Diecisiete vacas

En dos hamacas...

Y un mono artista.

Dites populars i refranys de la pluja i la tardor

Ha arribat la tardor i la pluja ja està ací. Sembla que la tardor i la pluja vagen de la mà (i si no mala senyal). Hem fet una selecció de dites i refranys sobre la pluja. Si us interessen les dites i refranys de la tardor, punxeu ací. I si el que us interessen són les dites populars del mes d'octubre cal que punxeu ací. Si voleu ampliar el tema fent referència a l'aigua podeu llegir més dites populars i refranys sobre l'aigua o sobre refranys del mar.

Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós

Aigua agostenca, l'oliva tendra

Aigua bombollada, aigua de durada

Aigua cau? Senyal de pluja

Aigua de març, governa tot l'any

Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil

Aigua de primavera, estiu en sequera

Aigua de trons, ací no res i allí tampoc

Aigua en febrer, l'ordí al graner

Aigua en gener, tot l'any va bé

Aigua per la Verge d'Agost, any de most

Aigua per maig, a omplir el graner vaig

Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam

A l'abril, cada gota en val mil

Al juny, la pluja és lluny; i si plou, cada gota és com el puny

Any de pluja, any gloriós

Arc de Sant Marí al migdia, pluja tot el dia, arc de Sant

Bon dia és el que plou, si no apedrega

Cada gota de pluja fa el seu fang

Cel de panja de burra, pluja segura

Cel rogent, pluja o vent

Després dels trons, ve la pluja

De Tots Sants a sant Andreu, vent o pluja, fred o neu

El cant del mussol assenyala pluja

El cel fa brometes, la pluja a bassetes

El qui quan plou no s'alegra és que no té terra

En l'estiu plourà, mes primer tronarà

Figa badada, pluja sobrada

Gelada dura, pluja segura

Gelada sense sol, pluja mou

Junta d'ocells, pluja a gibrells

Juny plujós, graner polsós

L'aigua és bona quan hi ha eixut; si n'hi ha massa, tururut

La pluja de Nadal, per a tot val

La pluja del gener omple la bóta i el graner

La pluja és el marit de la terra

Llampec gros, pluja o xafogors

Lluna tapada, boira o ruixada

Lo que plou, el vent ho eixuga

Mai no plou al gust de tothom

Mai plou de tant bona gana, com quan plou de tramuntana

Mar blanca, pluja o manta

Març de pluges carregat, any desgraciat

Març ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós

Marinada forta, pluja a la porta

Martí a la tarda, la pluja ja està acabada

Matinet de reixiu en primavera, pluja certera

No diguis mai que plou fins que no troni

Només plou quan Déu vol

Nuvols a la muntanya, pluja segura

Ocells de pas, pluja segura

O no plou, o plou fora de mesura

Plou i fa sol, aigua de caragol

Plovent fort, no hi ha paraigües que valga

Pluja de Cap d'Any, mal any

Pluja al pla, neu a la muntanya

Pluja d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor

Pluja de garbí, prepara el bací

Pluja d'hivern, dia d'infern

Pluja de diumenge, ni fa ni deixa fer

Pluja de juliol, omple el cosiol

Pluja de llevant no deixa res davant

Pluja de maig, collita segura

Pluja menuda a la terra ajuda

Pluja de ruixada, pluja de durada

Pluja de tardor, pluja de saó

Pluja forta, no dura

Pluja menuda, cap gota perduda

Pluja menuda, la terra ajuda

Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada

Quan canta molt el gall, senyal de pluja

Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara

Quan es veuen tres sols, abans de tres dies plou

Quan fa banyes el sol, pluja segura

Quan la boira pastura, aigua segura

Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja

Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons

Quan no plou, a tots cou

Quan plou de calent, a tot arreu s'hi fan esclatassangs

Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou

Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra

Quan plou, plou per a tots

Quan un pensa que plourà, pot ser farà un sol que bade

Que ploga i que no ploga, blat a Oriola

Qui mal canta, pluja crida

Sempre plou on hi ha més fang

Sempre plou quan no hi ha escola

Sempre plou sobre banyat

Si beu el gall després de cantar, aviat plourà

Si després d'un hivern sec plou per Santa Bibiana, en nou setmanes la pluja no para

Si la cendra s'apaga i cau la sutja, prompte tindrem pluja

Si llampega de tramuntana al cap de tres dies haurà plogut

Si no plou, plourà

Si per la Candelera plou i no ha gelat, hivern tombat

Si per Santa Àgueda plou, quaranta dies més d'hivern

Si plou a migdia, ja plou tot el dia

Si plou, coquetes en ou

Si plou, la deixarem caure

Si plou per Sant Antoni, pluja del dimoni

Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu

Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara

Si plovent, boira apareix, la ploguda va i decreix

Sutge per la xemeneia, pluja a terra

Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera

Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny

Trons enfora, aigua prop

Vent de llevant, pluja a l'instant

Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang

Al blog de Víctor Pàmies, Refranyer temàtic, podreu trobar una selecció moltíssim més amplia sobre la pluja.

La il·lustració és de Yoh Nagao

Octubre, poesia per encetar el mes

Octubre

(Néstor Martínez)

Retozas sobre las hojas
estremeces las ramas
te deslizas por el árbol
juguetón, veloz, inquieto,
de arriba hacia abajo
de abajo hacia arriba
viento del Norte
saltas de árbol en árbol
envuelves al bosque
te escabulles presuroso
tras de ti, estela de hojas,
brazos agitados,te despiden
hasta el próximo verano.

La il·lustració és de Courtney Pippin Mathut.

La poesia de la A a la Z: blog de poesia per a totes les edats

De blogs hi ha molts i de tot tipus de temes, però cal esbrinar on podem trobar allò que ens interessa. Així, per a que ho guardeu al vostre apartat de favorits, i com sempre parlant de poesia, us recomanem un blog on podem trobar molta i bona poesia.

Sota el títol Todos los poetas. La poesia de la A a la Z i el pseudònim de Batania, ens diu el seu autor que anira penjant al blog tots els poemes que li agraden dels Dos mil poemarios que contemplan los anaqueles de la madrileña Biblioteca del Retiro. Una tasca recopilatòria important que ens pot ajudar a llegir als poetes clàssics i descobrir-ne de nous.

Ens alegra també saber que aquest llibres que estan a les prestatgeries de la Biblioteca madrilenya de El Retiro no s'ompliguen de pols -cosa que passa en altres biblioteques-, i que els seus lectors no sols gaudeixen de la bona poesia, a més a més, la difonen.

Aplaudim la iniciativa del blog!

Aprofitem també per a recomanar-vos un altre blog de Batania, Anecdotario de poetas, un altre lloc que ben be ens pot servir per a xafardejar sobre els poetes, amb nombroses anècdotes que donaran gust a crítics literaris i a professors -partint d'una bona anècdota podem passar a aprofundir sobre un poeta i la seua obra.

La il·lustració és de Catia Chien

Poemaria: web de poesia

Poemaria és una molt interessant web de poesia que acabem de descobrir. Un lloc on podem trobar llibres de poesia, articles, poemes, notícies, tallers de poesia... tot en diferents apartats (us recomanem que aneu escorcollant i descobrint el seu contingut):

-Poemápolis

-Poemalia

-Poemania

-Poemalogia

Poemapolis es la ciudad virtual donde se ubica la Escuela de los y las aprendices de ruiseñor, ese paraíso en el que pululan poetas y poetisas a su libre albedrío. Unos y otras se esfuerzan en templar sus voces poéticas para deleitarnos con sus bellos trinos. No quieren permanecer silenciosos, y anhelan ser los altavoces de la realidad inefable, en contra de quien dijo que de lo que no se puede hablar, mejor es callarse, y que sólo puede hablarse de la realidad objetiva, que no es otra cosa que la totalidad de los hechos. Hechos, que son el modo en que acontecen las cosas.

Aquesta escola de rossinyols rapsodes, on volen i canten els poetes, té un himne que fa de senyera:

Himno de la escuela de ruiseñores

Dolor silente del alma desnuda.

Relámpago en la noche oscura.

Bálsamo de amor en la agonía.

Dime, ¿qué eres tú poesía?.

Gorgeo trémulo de ave muda.

Siniestro apego a la aventura.

Luz de linterna a pleno mediodía.

Aún no sé qué eres, poesía.

Torrente de esperanza en la duda.

Latido de libertad sin mesura.

Arpegio sutil en toda melodía.

Dime, ¿qué eres tú, poesía?.

Vigilia de mujer viuda.

Vino rancio de la desventura.

Cadáver nacido de la ironía.

Aún no sé qué eres, poesía.

La il·lustració és de JennyAnn Wheeler.

Canción del estornudo: poesia de Maria Elena Walsh

En aquesta tardor i amb aquest temps és fàcil refredrar-se... ATTTTXÍS!!! Millor tenir mocadors a mà i una bona poesia, com la Canción del estornudo, on el pobre Mambrú agafa tal refredat que tota la guerra s'atura (millor mocs que bales).

Canción del Estornudo
(Maria Elena Walsh)
En la guerra le caía

mucha nieve en la nariz,

y Mambrú se entristecía.

Atchís.Como estaba tan resfriado

disparaba su arcabuz

y salían estornudos.

Atchús.
Los soldados se sentaron

a la sombra de un fusil

a jugar a las barajas.

Atchís.Mientras hasta la farmacia

galopando iba Mambrú,

y el caballo estornudaba.

Atchús.Le pusieron cataplasma

de lechuga y aserrín,

y el termómetro en la oreja.

Atchís.
Se volcó en el uniforme

el jarabe de orozuz,

cuando el boticario dijo:

Atchús.
Le escribió muy afligido

una carta al rey Pepín,

con las últimas noticias.

Atchís.Cuando el Rey abrió la carta

la miró bien al trasluz,

y se contagió en seguida.

Atchús.
“¡Que suspendan esta guerra!”

ordenaba el rey Pepín.

Y la Reina interrumpía:

Atchís.Se pusieron muy contentos

los soldados de Mambrú,

y también los enemigos.

Atchús.
A encontrarse con su esposa

don Mambrú volvió a París.

Le dio un beso y ella dijo:

Atchís.
Es mejor la paz resfriada

que la guerra con salud.

Los dos bailan la gavota.

Atchús.

La il·lustració és de Çlaü (Claudia Degliuomini).

La cascada, poemes d'aigua i personatges de contes

La cascada
(Óscar Alfaro)
¡Oh qué figuras
de luz y plata
bordan la tela de la mañana!...

Desde el gran arco
de la cascada,
brincan gritando
enanos de agua.

Y Blanca Nieves,
magos y magas
y Cenicientas
de espuma blanca
y los mil héroes
de un cuento de hadas,
saltan y ríen,
vuelan y cantan
bajo el gran toldo
de la cascada.

La il·lustració és d'Irena Roman.

El otoño se acerca, poesia d'Ángel González

El otoño se acerca

(Ángel González)

El otoño se acerca con muy poco ruido:

apagadas cigarras, unos grillos apenas,

defienden el reducto

de un verano obstinado en perpetuarse,

cuya suntuosa cola aún brilla hacia el oeste.
Se diría que aquí no pasa nada,

pero un silencio súbito ilumina el prodigio:

ha pasado

un ángel

que se llamaba luz, o fuego, o vida.
Y lo perdimos para siempre.

La i·lustració és de Jesienne Dziwnosci.

El bosque del deseo: interessant article de poesia infantil

Hem llegit un article molt interessant que volem compartir amb tots vosaltres. L'article apareix a La Opinión de Murcia, sota el títol El bosque del deseo l'escriptor i poeta murcià Pedro José García Gambín ens parla de la poesia infantil, de la seua relació amb els xiquets i la poesia, de la necessitat d'enlairar els versos entre els xiquets i joves.

Un article que ens porta a reflexionar sobre la necessitat d'introduir la poesia des de ben menudets i no abandonar-la mai. Us invite a llegir-lo, doncs hem copiat l'article sencer:

El bosque del deseo (Pedro José García Gambín)

A los libros se va como a los bosques", leo hace poco un verso de Sebastián Mondéjar. Tras sus palabras, me adentro entre los árboles, como si tirase del hilo de Ariadna para perderme, o para encontrarme, en el laberinto profundo y espeso de los secretos bien guardados, y bien escritos.

Soy un apasionado lector de poesía. Desde hace algunos años, tengo la enorme suerte de poder compartir mis lecturas con las de otras personas muy especiales, los niños. A través de clubs, foros, talleres, recitales, las palabras se leen, se cantan, se sienten, se gritan, se pintan o se rechazan. La literatura y la vida están hechas para ser compartidas. En mis encuentros con los niños los poemas se desgranan en olores, sabores, sonidos e imágenes, sensaciones de donde nacen nuevas palabras, y eso tal vez, es lo más auténtico que podemos ofrecerle a los demás, nuestra propia palabra.

Compartir una lectura es compartir ideas y sentimientos. Hablamos de confrontación, de emociones, de apertura, de conciencia crítica. Compartir un ovillo con cuyo huso se va tejiendo la sociedad en que vivimos.

Solo desde la libertad del deseo hacía una lectura determinada, los libros pueden hacernos disfrutar, y en el ejercicio de ese deseo, acompañarnos en la comprensión de nosotros mismos y de los demás. La fantasía, aunque a veces sea compleja, casi nunca es irreal. A veces, funciona como un espejo, y a veces, contiene claves que nos permiten entrar a lugares prohibidos.

Hace poco, un amigo poeta me escribía una carta en la que me hablaba de la importancia de la poesía en el mundo infantil, concluía exclamando ¡Ni un niño sin poesía! Me contaba que las personas que nos acercamos a los niños a través de la literatura, tenemos la obligación de ofrecerles la posibilidad de acceder al lenguaje poético. "Es una opción que muchas personas de nuestra generación no tuvimos, y los niños nos lo agradecerán con el paso del tiempo", decía. Otro autor de reconocido prestigio, Emili Teixidor, dice en su libro 'La lectura y la vida', que los libros menos vendidos y los más necesarios son los de poesía, y que a veces, se confunde lectura con novela, distracción, formación ... sin pensar en lo que es en primer lugar la literatura: lenguaje.

Según mi propia experiencia a los niños les gusta la poesía, para ellos es como un juego, y en realidad lo es, un juego del lenguaje. La sonoridad de las palabras, su ritmo, su juego de significados, la no existencia de reglas, son también elementos comunes en el mundo de los juegos infantiles. Envueltos en la música del verso, la libertad de interpretación del texto exige, por otro lado, una interacción del lector, y en esa interacción, según el autor antes citado, se produce "una asociación con nuevas palabras, que son el material con que el lector ordenará su vida".

En el poema danzan las palabras y los silencios, la mirada y el intelecto. Pero hay personas maravillosas e inteligentes a las que no les atrae la poesía. Vivimos en una sociedad que se mueve de forma global, y como tal se representa en el arte, en la literatura. El verbo leer, cuando no lleva implícito en su significado otros vocablos como deseo o búsqueda, está vacío, es una palabra sin alma. Existen muchas maneras diferentes de sentir y de entregarse a los sentimientos, así como formas de dejarse seducir.

Como dijo Heidegger, "quien quiera respuestas que guarde silencio, quien busque preguntas que lea poesía".

La lectura debe realizarse como elección personal y voluntaria. Es un aspecto más del proceso libre e individual de la formación de la persona, desde su más amplía intimidad.

Compartir la intimidad es un acto de deseo, de libertad. Se trata de una conversación, un diálogo paralelo a la experiencia, a la vida.

Al intentar sistematizar o institucionalizar la enseñanza de la lectura, si es que ésta, entendida desde un modo literario, no técnico, puede ser susceptible de ello, hay que andarse con cautela, pues puede llevar a la obstaculización de la libertad del lector, al aglutinamiento de palabras vacías, y no al diálogo.

Volvamos al verso de Sebastián Mondéjar. Volvamos al bosque primigenio de la vida, a la palabra certera, al canto antiguo de la luz al amanecer en la garganta.

Encuentra tus palabras para descubrir tus propias preguntas, estarán hechas para ti, te harán viajar y crecer, adentrarte en tu propio abismo y conocerte, para después conocer el mundo, o viceversa. Así pues, sé libre leyendo frases, cuentos, versos, lo que te nazca: búscate.

Sé, por ti mismo, créate: adéntrate sin miedo en el bosque del deseo.

La il·lustració és de Quentin Blake.

Generador de romances gitanos de García Lorca: poemaquinari lúdic

Ja hem comentat, en altres post, aquests maquinaris poètics que generen versos. De generadors de versos hi ha de ben diferents, alguns accepten diferents llengües i altres no, alguns són molt interessants i altres no, alguns estan adreçats a un públic infantil i altres no.

Ara hem conegut, gràcies a l'interessant blog No solo libros, un altre Poemaquinari -nom que ens hem inventat per a designar aquests tipus de programes que generen versos-, especial i monogràficament dedicat als Romances Gitanos de García Lorca.

Sota el títol de Lorqviana podem generar tot un nou romanç basant-se en una sèrie de paraules clau que ens indiquen, o bé punxant directament a "generar romance" i tot ho fa el propi programa. Dependrà del gust poètic de cadascú que ens pot donar un tipus de romanç o altre. Curiosament aquest poemaquinari està hostejat a la web de El Plagio, al seu apartat de Plagioteca Creativa i el seu creador és Óscar García Marchena.

Deixant ben clar que no té res a veure la creativitat artística i literària del poeta amb els poemaquinaris, si que ens poden resultar interessant la seua aplicació a l'aula, emprant les noves tecnologies. Fiquem un exemple: poden generar un romanç basant-se en la lluna i desprès llegir l'autèntic romanç de García Lorca. O a l'invers, llegir el poema, memoritzar-lo i després crear-ne un de nou al poemaquinari. O... moltes possibilitats. Cal aprofitar la part lúdica d'aquests generadors de versos per difondre la poesia entre els xiquets i joves. Proveu-ho.

Nosaltres hem creat aquest romanç, que hem titolat:

Sueños de Luna Blanca
La luna vino a la fragua

en las alcobas cerradas,

su noche llena de peces

herían la madrugada.

El silencio sin estrellas

soñando en la mar amarga.

Por las calles empinadas

le brota de la garganta.

Apaga tus verdes luces

con sus ojos llenos de alas.

La noche llama temblando,

pájaros en su garganta.

I aquest és el romanç de García Lorca:

Romance de la luna, luna
(A Conchita, García Lorca)

La luna vino a la fragua

con su polisón de nardos.

El niño la mira, mira.

El niño la está mirando.

*

En el aire conmovido

mueve la luna sus brazos

y enseña, lúbrica y pura,

sus senos de duro estaño.

*

Huye luna, luna, luna.

Si vinieran los gitanos,

harían con tu corazón

collares y anillos blancos.

*

Niño, déjame que baile.

Cuando vengan los gitanos,

te encontrarán sobre el yunque

con los ojillos cerrados.

*

Huye luna, luna, luna,

que ya siento sus caballos.

*

Niño, déjame, no pises

mi blancor almidonado.

*

El jinete se acercaba

tocando el tambor del llano.

Dentro de la fragua el niño,

tiene los ojos cerrados.

*

Por el olivar venían,

bronce y sueño, los gitanos.

Las cabezas levantadas

y los ojos entornados.

Cómo canta la zumaya,

¡ay, cómo canta en el árbol!

Por el cielo va la luna

con un niño de la mano.

*

Dentro de la fragua lloran,

dando gritos, los gitanos.

El aire la vela, vela.

El aire la está velando.

Fantàstic poema! Res a veure amb el creat pel poemaquinari, però us asseguro que és un joc poètic digital que poder tenir com a recurs a l'hora de fomentar la lectura de Federico García Lorca entre els joves.
La primera il·lustració és de Gavin Bishop i la segona de DAVMAN.