Endevinalles d'animals per a l'estiu: les nostres endevinalles

Us proposem, aquesta vegada, crear les vostres endevinalles partint de les magnífiques il·lustracions corporals, il·lustratiumans, de Kansara. Us animeu? Doncs, som-hi!

Poesia i futbol

De vegades hi ha situcions, circumstàncies, conceptes... que pareixen irreconciliables. Però no, la realitat ens demostra dia a dia que es poden compaginar -mireu el poema de Benedetti Windows 98-. Fiquem l'exemple del futbol i la poesia. Què tenen a veure? Doncs hi ha poetes que són autèntics forofos del futbol, altres que hi fan poesies sobre el futbol, altres que els agrada la poesia i també el futbol però ni juguen ni escriuen, altres que tan sols els agrada el futbol i necessitarien un poc de poesia... de tot hi ha un poc barrejat.

Us invitem a llegir aquests dos poemes sobre el fútbol: el primer és de la poeta peruana Blanca Varela, el segon del poeta argentí Daniel Adrián Madeiro.

Fútbol
Juega con la tierra
como con una pelota.
Báilala,
estréllala,
reviéntala.
No es sino eso la tierra
Tú en el jardín
Mi guardavallas,
Mi espantapájaros,
Mi Atila, mi niño
La tierra entre tus pies
Gira como nunca
Prodigiosamente bella

Fútbol
En una cancha inmensa, de pastos siempre verdes,
veintidós se preparan para la competencia
y tiñen de colores el monótono césped
con sus vivas casacas. La pelota está quieta

Un juez serio, de negro, en el centro del campo,
mira a los jugadores y a sus dos asistentes,
sincroniza relojes, pita fuerte el silbato.
En las tribunas cantan. La pelota se mueve.

Del medio campo parte un pase al área chica,
recibe el delantero que queda frente al arco,
sus nervios lo traicionan; el arco se le achica;
patea y la pelota va sobre el travesaño.

Las hinchadas disputan la primacía en cantos.
En la cancha se suda, se corre y gambetea;
los rivales se esfuerzan por conquistar un tanto;
un cuatro traba a un nueve. La pelota va afuera.

Mas tras la tensa espera la algarabía explota,
el balón cayó exacto sobre el virtuoso pie
que hace gritar el gol, porque ya la pelota
evadió los tres palos y se estrelló en la red.

La il·lustració és de Alicia Toscano.

Poema gegantí a Mèxic: 220 metres de poesia

Una curiosa iniciativa poètica serà portada endavant demà, 5 de juliol, a la plaça del Zócalo de la capital mexicana. El poeta espanyol Miguel Ángel Arenas -1978, Villarrobledo, Albacete- pensa realitzar un Poema Gigante, de al menys 220 metres. Arenas començarà amb un versos seus i després donarà pas a tota aquella persona que hi vullga continuar, formant-se un gegant poema col·lectiu.

Comenta Arenas que La idea es que la gente se sienta capaz de expresarse libremente y vea en la poesía una herramienta próxima para esa expresión, acercándose con ello al mundo de la literatura. Aquesta experiència pensa portar-la endavant, també, a Nova York -tercera setmana de juliol-, Madrid, Oslo i Tunísia. Ens pareix molt bona iniciativa per a fomentar la poesia dins del transcórrer quotidià de la gent.

Miguel Ángel Arenas ha publicat, entre altres, Poeta quien lo lea (2002, edició de l'autor), Políticamente incorrecto (editat a Mèxic).

Poética

Miguel Ángel Arenas

La poesía es una forma de vida,
una forma de ver la vida,
una forma de estar vivo.
La poesía es una actitud,
una compostura,
no hace falta que esté escrita;
es más que un género literario,
es más que lo que escriben los poetas.
La poesía es una forma de sentir;
no es necesaria la tinta para escribirla,
solamente un momento
y un corazón, o una herida.
Aunque no se lea este libro,
aunque no se lea poesía,
todos estamos vivos,
todos somos poetas,
aunque no lo sepamos,
aunque no lo queramos,
aunque sólo sea una vez en la vida.

Subhasten una carta de García Lorca per 28.400 euros

La poesia cotitza a l'alça, com qualseol de les arts. Una carta de Federico García Lorca adreçada a Melchor Fernández Almagro, també granadí, fou adjudicada per 19.200 lliures -uns 28.400 euros- en una en una subhasta de Christie's de Londres. A la carta parla de la seua missió poètica, Quiero ser un Poeta por los cuatro costados, amanecido de poesía y muerto de poesía. Empiezo a ver claro. Una alta conciencia de mi obra futura se apodera de mí y un sentimiento casi dramático de mi responsabilidad me embarga.

Lorca també parla de les seues impressions del Mediterrani, Allí está el Mediterráneo, el espíritu, la aventura, el alto sueño de amor perfecto. Hay palmeras, gentes de todos los países, anuncios comerciales sorprendentes, torres góticas y un rico pleamar urbano hecho por máquinas de escribir. Qué a gusto me encuentro allí con aquel aire y aquella pasión!

Probablement la carta, de la que ha desaparegut el seu final, ha estat sostreta del llegat de Mechor Almagro. Figures de la commedia dell'arte, en especial Pierrot, il·lustren les paraules del poeta. Es desconeix qui és el comprador de la carta, però no és la Fundació García Loca.

La il·lustració del poeta granadí és de Aguijarro.

Convocatòria VI Premi Poesia Experimental -Badajoz-

El Departament de publicacions de la Diputació de Badajoz ha convocat el VI Premio de Poesia Experimental, i es poden presentar els treballs fins el dia 27 de setembre de 2007. La nota de premsa que ha editat la Diputació ens diu que...

podrán participar creadores de cualquier país, sólo se presentará una sola obra inédita por autor, y la técnica utilizada es libre. El original no debe superar el formato A-4 y puede presentarse en tres dimensiones sobre soporte plano.Se ha establecido un primer premio de 2.000 euros más dos accésit de 600 euros cada uno, y las obras seleccionadas por el jurado serán expuestas en la Sala de Exposiciones de la Diputación de Badajoz.Los originales deben enviarse a la siguiente dirección: "VI Premio de Poesía Experimental. Diputación de Badajoz, calle Felipe Checa, nº 23. 06001 - Badajoz", y el fallo del Jurado se hará público el día 26 de octubre de 2007.

Aprofiteu l'estiu per experimentar amb els vostres poemes i animeu-se a presentar-se.

La il·lustració és de Meikl Optik.

Poesia a les presons de Cuba: Silvio Rodriguez

El parlament de Cuba ha aprovat una proposta del catautor i poeta de Cuba Silvio Rodriguez per a portar l'art a les presons cubanes. Silvio diu que està convencido de que la cultura es un factor determinante en la rehabilitación de los reclusos. Pensem que la poesia deu trasbalsar els murs de la presó, introduïr-se per tots els corredors i les cel·les, però no estem tan segures de que rehabilite, per què depen de què s'han de rehabilitar. Ja sabeu, com diu Gabriel Celaya, que la poesia és un arma carregada de futur.

Ja sé que molts i moltes coneixereu l'obra poètica de Silvio Rodríguez, però a mi m'agrada molt el seu poema El unicornio azul, doncs trobo que és un cant a la imaginació i a l'amistat.

UNICORNIO AZUL

Mi Unicornio azul ayer se me perdió,

pastando lo dejé y desapareció.

Cualquier información la voy bien a pagar,

las flores que dejó, no me han querido hablar.

Mi Unicornio azul ayer se me perdió,

no sé si se me fue, no sé si se extravió.

Y yo no tengo más que un Unicornio azul.

Si alguien sabe de él, le ruego información,

cien mil o un millón yo pagaré.

Mi Unicornio azul se me ha perdido ayer,

se fue...
Mi Unicornio y yo hicimos amistad,

un poco con amor, un poco con verdad.

Con su cuerno de añil pescaba una canción,

saberla compartir era su vocación.

Mi Unicornio azul ayer se me perdió,

y puede parecer acaso una obsesión,

pero no tengo más que un Unicornio azul

y aunque tuviera dos, yo solo quiero aquel.

Cualquier información la pagaré.

Mi Unicornio azul se me ha perdido ayer,

se fue...

Juliol, poema infantil de Júlia Costa

Un dels poemes que ens envià Júlia Costa, poeta i amiga, és aquest, Juliol. Us invitem a llegir-lo. Una molt bona i poètica descripció d'aquest mes estival.

JULIOL
Les ones, rodones,
dibuixen vaixells.
Bastirem castells
per passar l’estona.

Castells a l’arena,
fets de lluna plena
de nit de juliol.
Passa la gavina
amb bec de petxina
i ulleres de sol.
Estrelles de mar,
cristalls a la sorra,
el castell s’esborra
quan es va fent tard.

La il·lustració és de Shaun Wallace.

Windows 98, poema de Mario Benedetti

La poesia aplega, fins i tot, al programari dels ordinadors. Què no s'ho creeu? Mireu, doncs, l'humorístic poema que Mario Benedetti, el gran poeta uruguaià, va fer del Windows 98 (el que es quedava penjat a tota hora).

Windows 98

Antes del fax, del módem y del e-mail
la vergüenza era sólo artesanal,
la mecha se encendía con un fósforo
y uno escribía cartas como bulas.

Antes los besos iban a tu boca,
hoy obedecen a una tecla Send.
Mi corazón se acurruca en su software
y el mouse sale a buscar el disparate.

Cuando me enamoraba de una Venus
mis sentimientos no eran informáticos,
pero ahora debo pedir permiso
hasta para escribir con el news gothic.

Te urjo amor que cambies de formato.
Prefiero recibirte en times new roman
más nada es comparable a aquel desnudo
que era tu signo en tiempos de la Remington.

La il·lustració, Habitación de escritor con computer, és de Luís Rejano.

Quan comencen les vacances: una proposta de poema col·lectiu estiuenc

Us volem fer una invitació: Isabel Barriel ens ha enviat un preciós poema amb un tema interessant i molt actual, Quan comencen les vacances. Us proposem anar continuant el poema al llarg de l'estiu i així aconseguirem fer un poema col·lectiu partint del poema d'Isabel. Esteu d'acord? Si! Doncs comencem pel poema original:

Quan comencen les vacances

Quan comencen les vacances

i la llum fa el dia llarg

s’estiren les hores calmes

entre el beure i tenir set.

Quan ens crida una gran ombra

per fruir de la fresca mòbil

i el sol crema l’aire del voltant.

Quan els camps groguencs

ballen fent onades

més enllà del ametllers.

Quan els mots reclamen tinta

i la sípia l’ha perdut de viu en viu,

és que ha arribat l’estiu.

I mengem un arròs negre

i escrivim postals arreu

i dormim la migdiada

i esperem que els xàfecs d’agost

reguin generosos el bosc

perquè esclati la florida primera de rovellons.

Quan comencen les vacances i la llum fa el dia llarg...

Fixeu-se en la il·lustració, fins i tot els més clàssics van de vacances quan comença l'estiu.

Garbes, poema de Ramón Xirau

Un poema que reflexa molt bé el temps d'estiu és aquest, de Ramón Xirau, poeta i filòsof català exiliat a Mèxic.

Garbes

Nuem la llum. Brillen les garbes, el cistell

s'omple de fruites saboroses.

I passa el riu i el temps ens passa

de la collita. Passen vents

volen tendres les aus vermelles

en l'esqueix de la tarda.

Naveguen lentament els animals del cel.

Verda la nit

La llum

els joncs, les fruites

a prop sí, molt a prop, les garbes.

La il·lustració és de Mario Romero Escobar, Vendedores de frutas (1989).

Posia, molts poemes per a l'estiu

Aquests mesos de calor sofocant volem refredar-se, sota l'ombra d'un bon arbre o reben la brisa a la vora del mar, llegint i jugant amb la poesia. Així que anem a penjar en aquest blog poemes, endevinalles, embarbussaments, llibres, cançons, poemes visuals, webs... al voltant del tema "estiu".

Esperem que us enviu els vostres poemes i les vostres recomanacions per a poder gaudir d'un llarg periode estival ple de versos ballant al ritme del sol.

Als que esteu de vacances us desitgem que les gaudiu "a tope" i als que no, com jo, que continueu connectant-se al fil de la poesia.

La magnífica il·lustració és de Marjorie Ann.

Veinte mares y apuntes para un atardecer, de Fernando R. Ortega

Les noves tecnologies aplicades a l'edició ja estan en marxa, poc a poc. Avui tenim la possibilitat de poder llegir molt llibres digitals, actuals i clàssics. L'editorial Publica tus libros oferta aquesta possibillitat. Així podem llegir l'últim llibre de Fernando R. Ortega, poeta jienense, Veinte mares y apuntes para un atardecer. Tota l'obra la podem llegir, en format pdf., i així gaudir de bona poesia. Felicitem a l'editorial per aquesta iniciativa que ens facilita la lectura poètica.

Segons ens diu el propi autor el llibre és un homenatge a Pablo Neruda i la seua obra Veinte poemas de amor y una canción desesperada: En esas veintiuna composiciones hallé la máxima expresión poética que un ser humano puede dejar impresa en papel.

Tots els poemes tenen el mar per epicentre, però la temàtica que l'envolta és molt diferent. De fet, aquests poemes estan escrits en diferents llocs d'Europa i en diferents etapes personals i creatives de l'autor.

El poema número 13 és un dels que més ens han agradat:

Cuando el mar me tenga

(Fernando R. Ortega)
Cuando el mar me tenga, seré espuma.
Cuando el mar me abrace, seré agua.
Cuando el mar me bese, seré viento.
Cuando el mar me cobije, seré pájaro
Cuando el mar me moje, seré hembra.
Cuando el mar me tape, seré hombre.
Cuando el mar me ame, seré libre.
Y si algún día tú me tienes, abrazas, besas, cobijas, mojas, tapas y amas
el mar, otra vez, nos fundirá.

Us recomanem llegir tot el poemari, a la fresca d'una bona ombra, o a la vorera del mar per assaborir millor els seus poemes.

Cerrito del amanecer, de Bethoven Medina

Es significatiu que els països centre i sud americans editen molta més poesia infantil i juvenil que nosaltres. Ara acaba d'editar-se un llibre de Bethoven Medina, Cerrito del amanecer, en l'editorial Katequil (Perú).

És un poemari infantil i juvenil d'un gran poeta peruà que revisa la visió del món amb ulls de nen. Aquest és el seu primer llibre de poesia infantil i juvenil (desitgem que no siga l'últim). L'obra està dividida en tres parts: cerro de Sierra, cerro de Costa, cerro de Selva. Medina utilitza la paraula turó -cerro-, com a símbol del desenvolupament humà.

Por él debemos ascender;

por más curvos que sean sus caminos,

siempre nos guían a la cúspide.

----

Los cerros se unen formando nudos en la cordillera

porque se aman,

y el hombre cansado de subir bebe el azul,

y, eufórico, escucha el trueno que despierta su alma.

----

Y el hombre,

despierta, vive y duerme,

entre cerros,

ya empinados, ya extendidos

celebrando la existencia.

-----

La quebrada constituye una herida

de nuestro amigo cerro,

hasta ahí bajan a dialogar los luceros.

Poesia intimista, reflexiva, interessant, al marge del didactisme i la pedagogia intencionada.

Poema del hijo, de Dolores Castro

Mientras más se lee mejor se observa la realidad, assegura Dolores Castro, poeta mexicana. Fem nostra aquesta frase d'una gran poeta. Podem llegir molts dels seus poemes a la web de Mundo Poesia. De entre tants poemes hem triat, per a compartir amb vosaltres, Poema del hijo.

POEMA DEL HIJO
Se me remoza el mundo de mis padres:
nace la luz de leve pisada,
viene la lluvia bienvenida
y desde el centro de la tierra
rompe su almendra mi alegría.

Me levanto a soñar
sueño en tierras verdes,
de aguas conmovidas.

Un sueño de cordura
con su cría.

Este es mi corazón
queriendo a saltos;
éste, mi hijo,
y éstos sus dos ojos,
donde la noche empieza
y sale el día.

La fotografia és de Michele Ehlers.

La poesia de Michael Houellebecq editada en Espanya

Ara podem conèixer la vessant poètica de Michael Houellebecq. El famós i pol·lèmic escriptor francès acaba de publicar en Espanya Supervivencia, editat per Acuarela & Antonio Machado, i que reuneix els poemes, inèdits ací, dels seus llibres Seguir viu, El sentit de la lluita i La recerca de la felicitat.

En edició bilingüe i traduït per Altair Diez, Supervivencia mostra la mirada implacable i desolada de l'autor en texts, alguns més propers a la prosa poètica, carregats d'odi, de necessitat, de por a la solitud, al silenci o al buit interior.

Podem llegir el seu poema, So long, del seu poemari El sentit de la lluita -Le sens du combat, IV), traduït per Carlos Cámara i Miguel Ángel Frontán.

So long
Hay siempre una ciudad, con huellas de poetas

Que entre sus muros han cruzado sus destinos

Agua por todos lados, la memoria murmura

Nombres de gente, nombres de ciudades, olvidos.

Y siempre recomienza la misma vieja historia,
Horizontes deshechos y salas de masaje
Soledad asumida, vecindad respetuosa,
Hay allí, sin embargo, gente que existe y baila.

Son gente de otra especie, personas de otra raza,
Bailamos exaltados una danza cruel
Y, con pocos amigos, poseemos el cielo,
Y la solicitud sin fin de los espacios;

El tiempo, el viejo tiempo, que urde su venganza,
El incierto rumor de la vida que pasa
El silbido del viento, el goteo del agua
Y el cuarto amarillento en que la muerte avanza.

La il·lustració és de Divya Srinivasan.

Invocacions per a la Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

Aquesta nit és màgica,
plena de gent i fogueres.
Invocarem les estrelles
per ornar el firmament.

S’agafarem de la ma
i tots junts ballarem.
Invocarem la música
Per moure’s rítmicament .

Repetirem l’encanteri
d’altres anys anteriors.
Invocarem les fórmules
per ressonar màgicament.

Recollirem les herbes
i nuets es banyarem.
Invocarem les ones
per bressolar els sentiments.

Lágrimas sentimentales, jove poesia premiada

David Méndez ha estat guardonat en el IV premi de Poesia Juvenil de Villafranca del Bierzo (León). El poema, Lágrimas sentimentales, és el que li ha donat el premi. Un poema trist, dur.

Lágrimas sentimentales

Siento que me deslizo

"¿qué me ocurre?", ¿que me pasa?"

Esta estrechez me ahoga, cual nudo corredizo me abrasa.

Desde estas paredes transparentes

observo tu rostro, tu semblante, tu mirada.

Todo es tristeza a mi lado,

siento desgana, más nunca lloro,

lo intento, aunque no logre nada.

Los ojos de esa mujer la delatan,

algo se desmorona en su interior,

pero los galenos no pueden ayudarla.

Las azadas del tiempo se abren paso,

no perdonan a esta dama.

¿Qué culpa tiene su familia, sus amigos,

su todo y su nada?

Un niño y su padre se preguntan sin mirarse a la cara

por qué su madre y su esposa ahora no les acompaña,

por qué la vida se complica minuto a minuto,

de hora en hora,

jornada tras jornada.

Dos ancianos las manos no desatan,

lloran por su niña,

ésta se equivocó, la vida manda.

Allá en la cárcel no hay paz,

no hay luz, ni perdon, no hay nada.

...

Podem continuar llegint el poema a El Bierzo Digital.

Els haikus del Botànic a València

Em sap greu no haver donat abans aquesta notícia, però encara estic a temps. Al Jardí Botànic de València es pot visitar una exposició d'Haikus, fins el dia 30 de juny. L'entrada és lliure i l'horari és de dimarts a diumenge de 10 a 21 hores.

Molt bona idea mesclar les passetjades per entre la famosa i refrescant botànica que té el Jardí amb la lectura d'haikus. La idea parteix de l’Associació Valenciana de Haiku creada l’any 2006, integrada per un grup de persones interessades pel món del Haiku, poesies originàries del Japó que contenen tres versos on predominen els substantius, no es necessari que hi haja rima, i es prescindeix dels signes de puntuació. Els poemes solen tractar la natura i tenen un marcat caràcter estacional.

Es tracta, com en el cas del Jardí Botànic, de que t’inspiren elements del paisatge com l’aigua, la vegetació o la llum, per després plasmar el sentiment a la poesia. El Jardí acull una exposició a l’exterior, distribuïda pels diferents racons del Botànic, amb pedres que contenen Haikus inspirats i creats per al Jardí Botànic.
Un membre de l’Associació dedicava el següent Haiku al Jardí Botànic:

Jardí Botànic
entorn universal
de primaveres

Espai de poesia: Racó de poesia a la biblioteca

Es llig poca poesia a les biblioteques, més entre els xiquets i joves que entre la gent adulta. Per què? Cal aplaudir tot tipus d'iniciatives que vagen encaminades a difondre la poesia entre totes les edats. Les biblioteques públiques podem jugar un paper molt important en aquesta difusió, però també ens consta moure'ns.

Tot el contrari passa a la biblioteca pública Ginardó-Mercé Rodoreda, de Barcelona. Tenen un espai especial, molt interessant, per a difondre la poesia. En Espai de Poesia podem trobar llibres, activitats que es realitzen a la biblioteca, informació d'un Club de lectura poètic, el Versódromo i molta informació interessant i ben seleccionada.

Cal, doncs, reconèixer tota aquesta tasca de difusió poética, una llavor que dia a dia aconsegueix assolir la lectura de poesia, per tal que altres biblioteques preguen nota i es dinamitzen a bon ritme. Felicitacions pel projecte i per la tasca que estan realitzant.

La il·lustració és de Caroline Margel.

Elogi a les vacances, poema d'Isabel Barriel

Per a molts i moltes -quina sort que teneiu!- les vacances ja estan ací; per a altres faltaran unes setmanes -per a mi encara em resta esperar més d'un mes-. Les VACANCES, quin plaer! El poema d'Isabel Barriel, publicat en un dels seus blocs de poesia, Ibeeme, em pareix molt adient per a celebrar aquests dies de deixar correr el temps, sense mirar el rellotge.

Elogi a les vacances

Isabel Barriel

Quan saber quin dia és perd rellevància.

Quan diumenge i dilluns es dilueixen al pou de la indiferència.

Quan la nit no et posa límits.

Quan el temps no cobra peatge

i pots mirar el cel aixecant el cap sencer.

Quan la vida pren dels sentits els cops d’ingeni

i li treu drama a l’absència de neguit.

Quan t’és igual la serenata dels galls a l’albada

i el despertador es transforma en paradigma del inútil.

Quan a tres quarts ignores ja l’hora

i pots contemplar la lluna que navega.

Quan el voltant es torna nítid

i els ocells canten a prop.

Quan l’endemà no és font de pressa

i l’ahir pot prescindir de la creu al calendari.

Quan avui el sol tanca la tarda

i floten entre els núvols els capricis de l’atzar.

Aquest repòs sideral,

aquest afable del vital,

aquest sentir que gires amb el món,

que el ritme intern ve carregat d’univers

que la llum t’omple la cambra dels somnis

que el sol fa néixer ombres

que el vent fa moure els arbres

que la ràdio sempre canta

que el mar sempre balla

que el mirall ara et contesta generós

quan li preguntes el perquè d’estar contenta...

Aquest estat sensacional

té per nom vacances

i el defecte de ser provisional!

Us desitge que s'ho passeu molt bé, allà on aneu i que... llegiu molt!

La il·lustració és de S.G. Brooks, La platja -jo la titole Home sense vacances-

Mañana habrá calabaza asada, poema-cançó amb l"A"

I navegant, navegant, per l'espai cibernètic amb un coet d'il·usió hem trobat aquest poema-cançó, de Mariana Baggio (la mateixa cantant argentina que ha ficat música i veu al poema de Nicolás Guillén del post anterior), al seu disc Barcos y mariposas, en que curiosament sols utilitza la vocal "A" en tot el poema. Comproveu-ho amb la seua lectura, a més d'enriquir-nos amb el lèxic de la seua terra.

Aquest poema-cançó, Mañana habrá calabaza asada, ve a la clau per a fomentar la poesia infantil entre els xiquets i xiquetes que estan aprenent les vocals.

A més, és una cançó amb un increïble ritme per a ballar-la a casa, a classe, al pati, a la platja... a tot arreu. Una animació poètica per a pasar-ho d'allò més bé.

Mañana habrá calabaza asada
(Escoltar: 32 kbps )

Mañana habrá calabaza asada,
mañana habrá calabaza.

Para agrandar la panza
a la vaca Clara,
habrá papa, batata,
habrá albahaca barata.

Para la cabra habrá
tantas castañas,
nada la va a parar
hasta acabarlas.

Avanzará hasta la casa
cansada la bataraza,
masas, pasas manyará
nada más, pasar la tranca.

Nadará la rana
hasta alcanzar la parranda,
hará gárgaras saladas
para sanar la garganta.

Lletra i música: Mariana Baggio

Poesia infantil digital de Nicolás Guillén

És un autèntic "xollo" tenir als grans poetes a la butxaca en versió digital (el que no exclou comprar llibres, són dos suports que perfectament poden i deuen coexistir). A la web de Poesi.as podem trobar un bon grapat de poemes de Nicolás Guillén (cal fer la recerca per Guillén, Nicolás).

De entre els seus poemes hi trobem alguns que els lectors infantils han fet propis. Recordo que entre els pocs llibres infantil que hi havia a la biblioteca de Cocentaina, ara fa 20 anys, hi era un poemari de Nicolás Guillén titolat Por el mar de las Antillas anda un barco de papel, editat per Lóguez (Salamanca, 1984) i il·lustrat per Horacio Elena. Era i és un llibre que entusiasmava als lectors infantils. Al poemari hi ha un poema, Un son para niños antillanos, que comença amb els dos primers versos que donen títol al llibre. Un poema que volem compartir amb vosaltres.

UN SON PARA NIÑOS ANTILLANOS

Nicolás Guillén (Cuba, 1902-1989)

Escoltar: 32 kbps

Por el Mar de las Antillas

anda un barco de papel:

Anda y anda el barco barco,

sin timonel.

*
De La Habana a Portobelo,

de Jamaica a Trinidad,

anda y anda el barco

barco sin capitán.

*
Una negra va en la popa,

va en la proa un español:

Anda y anda el barco

barco, con ellos dos.

*
Pasan islas, islas, islas,

muchas islas, siempre más;

anda y anda el barco

barco, sin descansar.

*
Un cañón de chocolate

contra el barco disparó,

y un cañón de azúcar, zucar,

le contestó.

*

¡Ay, mi barco marinero,

con su casco de papel!

¡Ay, mi barco negro y blanco

sin timonel!

*
Allá va la negra negra,

junto junto al español;

anda y anda el barco

barco con ellos dos.

A la web de la cantant argentina Mariana Baggio, podem llegir i escoltar el poema cantat, poema que s'inclou dins del disc Barcos y mariposas. La il·lustració és de Xavier Clares.

Solstici d'estiu 3, jove poesia de les Illes Balears

Per tot arreu la jove poesia va brollant. Us vull recomanar un llibre d'Òscar Bagur, jove poeta menorquí, Solstici d'estiu 3, edició conjunta de la Fundació ACA (Búger, Mallorca, 2000), amb Encarnació Quetglas (Mallorca) i Rafel Serra (Eivissa).

La seua poesia em pareix encisadora, fresca, interessant. Us invito a llegir un dels poemes d'aquest llibre, que a més a més, podem escoltar en mp3.

Estava escrivint i el darrer vers

m’ha caigut a la mar.

Des del penyal puc veure

on l’horitzó comença

i on acaba la vorera

de la platja petita

de sorra torrada

on el tronc d’un arbre descansa,

sense arrels, sens aigua.

(Òscar Bagur)

La il·lustració és de Yoko Shimizu.

Juny, un poema de Júlia Costa

Júlia Costa, amiga bloquera i poeta, en ha enviat un preciós poema dedicat al mes de juny. Aquest i altres poemes sobre els mesos de l'any estan publicats al llibre Llegeixo, de l'editorial Onda. El poema ve "a la clau" en aquests dies pre-estiuencs on el camp pareix que haja fet un esclafit de colors i olors.

Li volem agrair a Júlia el que haja compartit amb nosaltres els seu poema.

JUNY
Totes les flors de la muntanya
han arribat al meu carrer.
Ginesta d’or rosa boscana
i papallona de paer.
-Oreneta, mallerenga,
què porteu al vostre bec?
-Una branqueta d’orenga
collida vora del rec.
Espígol i sajolida,
romaní i menta florida.
Herbes del juny,
per Sant Joan,
fan créixer molt
i fer-se gran.

Júlia, a més, té dos blocs on hi podem trobar més poemes seus: La bibliotecària blogantera, La panxa del bou.

La il·lustració, Flors del bosc, és de Rafael Gallardo.

El bosc, poema infantil contra la desertificació

Una ombra d'esperança, amb "v" de victòria. Toni Bra

Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Què horrible que hi hagin tantes causes per a defendre que falten dies a l'any per a dedicar-les.

Les cremades del bosc estan a l'ordre del dia. Fa poc vaig fer una passejada preciosa per un xicotet bosc que voretja el riu Serpis i que algú s'ha empenyat en cremar-lo -dues vegades en pocs dies-. Quin fàstic! Quina poca consciència ecològica i social! Desitge que aquest estiu no siga recordat, com altres, pels incendis.

El bosc

(Sàlvia del Berri)

No hi ha bosc.

S'ha cremat,

s'ha secat!

Els animals han fugit.

S'han perdut,

han desaparegut!

El sòl està cadavèric.

S'ha secat,

s'ha descarnat!

Per on anirà la Caputxeta,

el llop i els tres porquets,

Rinxols d'Or i els tres óssos,

Blancaneus i el set nanets?

Vendo nubes de colores... Rafael Alberti

Un poema visual, a títol de pregó estiuenc, per aquest cap de setmana.

Pregón

¡Vendo nubes de colores:

las redondas, coloradas,

para endulzar los calores!

*

¡Vendo los cirros morados

y rosas, las alboradas,

los crepúsculos dorados!

*

¡El amarillo lucero,

cogido a la verde rama

del celeste duraznero!

*

¡Vendo la nieve, la llama

y el canto del pregonero!

Clicleu al damunt del títol del poema i el podreu veure visualment, també es pot llegir. Bon cap de setmana a tots els nuvolaires d'aquest bloc.

Palabras Amigas, web escolar de poesia infantil

Palabras Amigas és una web infantil molt interessant. Està realitzada pel col·legi "Jesús María" de Burgos. Els autors d'aquesta web es presenten com:

Somos un grupo de docentes que desarrollamos nuestra labor educativa en el Colegio Jesús María en Burgos.Un objetivo muy importante para nosotr@s es fomentar en nuestr@s alumn@s el gusto por la lectura y la creación literaria.Leyendo y experimentando con las palabras podemos llegar a...Formar personas creativas y con confianza en sus posibilidades, ...Interpretar la realidad con iniciativa y crítica constructiva, ...Disfrutar de un mundo lleno de aventuras, ...Descubrir que con las palabras se expresan nuestras ideas, sentimientos, fantasías... y son la base para la convivencia y la tolerancia.

La web, en castellà, té diferents apartats:
-Aprendemos: amb endevinalles, poesies, refranys i embarbussaments
-Talleres: de contes i de poesia
-Rincón del artista
-Libros: de poesia
-Juegos
-Enlaces

Un lloc amb molta poesia infantil. Felicitacions a tots els mestres implicats en aquest projecte, que a més utitlitza les TICs per a difrondre'l. Us fiquem un poema d'un grup de xiquetes i xiquets (Sara S., Cristina C., Carmen, Ignacio y Alejandro A.). Un poema que cal arreplegar, ficar-lo dins la capseta de recursos i aprofitar-lo per a l'entrada del nou curs escolar:

EMPIEZA EL COLE
Empieza el cole,
suena la campana,
tenemos que ir a clase
volvemos a empezar.
*
Vamos al recreo,
jugamos sin parar
soltamos carcajadas:
¡ja, ja, ja!
*

Volvemos a clase,
empezamos a ordenar,
nos vamos a casa
a descansar.
*

Mañana volveremos
muy bien lo pasaremos.
Otra vez empezaremos,
¡a trabajar de nuevo!

Llegir en valencià. Els nostres clàssics

Un any després dels bons resultats de la primera campanya «Llegir en valencià», s'ha posat en marxa «Llegir en valencià. Els nostres clàssics». Es tracta d’una nova iniciativa per a seguir animant a llegir en valencià i, alhora, donar a conéixer els grans autors valencians d’una forma divulgadora, atractiva i senzilla.

Així, del 17 de juny al 29 de juliol, a través de Levante-EMV i El Mundo, es posarà a l’abast del gran públic una col·lecció de 13 llibres amb obres d’Enric Valor, Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster, entre altres. En definitiva, una selecció que esdevé una oportunitat excepcional de descobrir o de retrobar els nostres grans clàssics. A més, formen part de la campanya 24 fitxes sobre la història de la nostra literatura, receptes d’animació a la lectura i altres articles per a donar a conéixer els clàssics.

La iniciativa de la Fundació Bromera, que té el suport de nombroses entitats, és una oportunitat excepcional per a iniciar-se en la lectura de les obres dels grans autors de la nostra literatura. Entre els llibres que s'editen podem trobar tres obres de poesia:

-Tres poetes valencians del Segle d'Or. Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Rois de Corella.

-Poemes, de Vicent Andrés Estellés.

-La barraca i altres poemes, de Teodor Llorente

Ens pareix molt oportuna i necessària aquesta iniciativa, doncs al domini de la nostra llengua no s'aplega sols per la parla (quan es parla !, doncs en algunes poblacions valencianes i en determinats grups socials, en els mitjans de comunicació públics i privats, en les Corts Valencianes, en el foment lector, en la difusió de la bibliografia escrita en la nostra llengua, en... pareix que el valencià siga una llengua morta), s'aplega per la lectura, per l'ampliació del nostre ric léxic mitjançant el coneixement de les obres dels escriptors, clàssics i actuals, per la informació rebuda escrita, audiovisual i digital en la nostra llengua.

Professionalment em sorprèn que alguns dels usuaris d'aquesta biblioteca municipal de Cocentaina, immigrants de diferents països i continents, s'incriuen als cursos de valencià que organitza la FEPA Beniassent de Cocentaina, que poc a poc comencen a llegir en valencià i que s'esforcen en comunicar-se en la nostra llengua per a aprendre millor i més ràpid; mentre que alguns autòctons - socarrats valencià-parlants - a l'hora de llegir en valencià hi fiquen tot tipus de dificultats. Sortosament ací els xiquets i joves no hi tenen cap tipus de problema en llegir i escriure en un biblingüisme al cent per cent.

Cal dir que a la nostra biblioteca és llig prou en valencià i açò s'ha aconseguit poc a poc, amb un bon fons bibliogràfic en valencià -per a xiquets, joves i majors-, realitzant en valencià totes les campanyes d'animació lectora, facilitant i no imposant, aclarint dubtes i no embolicant idees, amb tolerància i facilitant molta informació, ampliant horitzons i no fent "cultureta". I així, poquet a poquet, consolidem el nostre patrimoni lingüístic, que a la fi és la nostra cultura.

Us confesso que quan vaig escomençar a escriure aquest bloc tenia dues coses molt clares: escriure'l en valencià, com a seny d'identitat de la meua cultura; i que les recomanacions de llibres, enllaços, webs, etc. inclogueren una selecció d'arreu del món en les seues llengües, per a que les llengües ens uniren i ens ajudaren a comunicar-se, no a excloure i fer "cultureta". Ho he aconseguit? Poc a poc fem camíns, entre tots, trobant punts d'unió, enriquint-se culturalment.

La paraula és nostra, bloc de poetes juvenils

...I la poesia va corrent per la sang nova dels poetes. A l'IES "Clot del Moro", de Sagunt, venen realitzant un bloc plé de poesia, sota el títol La paraula és nostra. Escriuen i lligen molta poesia, versos dels que s'apropien en una simbiosi que va més enllà de l'àmbit purament acadèmic, versos que s'interioritzen i que els acompanyaran al llarg de la seua vida.

Un bloc que ve publicant-se des de 2004 i que a l'actualitat té, al seu apartat de poesia, 135 entrades. Poemes selectes, poetes consagrats i nous poetes, tota una barreja força interessant. Tija jove a l'arbre de la poesia.

Hi de mostra aquest poema d'Àlex, un dels poetes blocaires:

Ara, el començament

Vull parlar-te’n

a partir de la llengua oblidada.

La llengua que em donares,

i ara, més m’agrada.

*

Tant per agrair-te

i res per regalar-te:

només una rialla,

un bes a la matinada.

*

Encara queda lluita.

El més gros passà, i arribarà.

No hi ha cap corda fluixa,

i la meva ànima despertarà.

*

Gràcies, des d’una posició modesta,

d’aquesta manera sé que a ningú molesta.

Agafe ara, el meu torn per al joc,

aconseguir alguna coseta,

amb el foc del meu cos.

La il·lustració és de Vito Acconci, Ciutat de paraules (1999).

Se eu fosse um padre, poema de Mário Quintana

Us suggerim la lectura d'aquest poema de Mário Quintana, del seu llibre Nova Antologia Poética (1998), editat per Globo - São Paulo, Brasil-. A la web de Releituras podem llegir la seua bibografia i un altre poema, també molt poèticament suggerent, Eu queria trazer-te uns versos muito lindos.

Se eu fosse un padre

Se eu fosse um padre, eu, nos meus sermões,

não falaria em Deus nem no Pecado

— muito menos no Anjo Rebelado

e os encantos das suas seduções,

não citaria santos e profetas:

nada das suas celestiais promessas

ou das suas terríveis maldições...

Se eu fosse um padre eu citaria os poetas,

rezaria seus versos, os mais belos,

desses que desde a infância me embalaram

e quem me dera que alguns fossem meus!

Porque a poesia purifica a alma...

e um belo poema — ainda que de Deus se aparte —

um belo poema sempre leva a Deus!

La il·lustració és de Üzeyir Çaici.

Noctàmbuls enamorats: poema visual infantil

Aprofitant les magnífiques il·lustracions de Marianne Roosa, hem creat un poema visual. Us agrada? Podeu agafar les il·lustracions, barrejar l'ordre al vostre gust i crear un altre poema. Proveu a fer-ho amb els xiquets i xiquetes i ben segur que la història poètica resultant us deixa bocabadats, meravellats. Aquesta activitat la podem realitzar amb altres il·lustracions que trobem a la web o, millor encara, dels llibres il·lustrats.

Endevinalles per a jugar a l'estiu

Podem jugar de moltes maneres amb les endevinalles. A l'Escola Municipal Casas (Barcelona) ho han fet amb capses i després les han penjades a la web. Capses d'endevinalles és un recurs molt original on, a més, s'aprofita les NTs.

Les endevinalles i els seu muntatge i disseny han estat realitzades pels xiquets de 5è de Primària. Aquest curs acadèmic han realitzat un nou treball sobre les endevinalles, en aquest cas al vontant dels animals, Adivina, qué animal és? -de 2n. de Primària, en castellà-.

Un lloc molt web molt ben treballat i amb un disseny atractiu per a la gent menuda.

I per anar estrenant el bon temps ací teniu unes endevinalles sobre l'estiu:

Rodó, botó,

penjat al cel,

pilota de foc

amb raig de mel.

De la nit fuig

i de dia surt.

Què és?

És un temps de calor,

d'oci i migdiada,

de platja i muntanya

i nit estrellada.

Què és?

A la llengua,

molt xuclat

i sempre gelat,

un sol pal ha restat.

Què és? o Què era?

Un paraigües d'estiu

que fuig de la pluja.

Què és?

Al mig de l'any estic

i envoltat d'onze germans

encete un estiu bonic.

Què és?

S'accepten solucions a aquests embolics. Us recordem que a la dreta d'aquest bloc, dins l'apartat Juguem amb la Poesia, hi teniu també un grapat de llocs on hi trobareu més endevinalles.

Les cançons infantils i la funció lúdica del llenguatge

Hem trobat força interessant l'article de Mª Ángeles Santiago y Miras, La función lúdica del lenguaje en las canciones populares infantiles, publicat en la revista Espéculo -revista d'Estudis Literaris que edita la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM-.

Poc a poc van perdent-se aquestes cançons, substituint-se per melodies publicitàries o cançons d'adults que el públic infantil s'apropia. Ens diu l'autora, al inici del seu article, que la pèrdua d'aquestes cançons comporta:

1º.- La pérdida del rico folklore que posee nuestro país.
2º.- Poner de manifiesto la influencia, a veces nociva, que, sobre las mentes infantiles, poseen los medios de comunicación de masas.
3º.- La falta de imaginación para inventar juegos y canciones, y la consiguiente pérdida de originalidad y de expresión de nuestros infantes (lo que se observa de manera acentuada en nuestros centros docentes).
4º.- El poco empeño que se pone en nuestras escuelas para intentar conservar al máximo este patrimonio cultural heredado de nuestros antepasados.
5º.- El empobrecimiento progresivo de nuestra lengua que ello lleva aparejado.

Recuperem i cantem aquestes cançons. Encara més, aprofitem per a conèixer el ric folklore infantil i les seues cançons d'arreu del món i donem-lo a conèixer als xiquets i xiquetes, cantant i compartint.

Agustín Calvo i la poesia actual

Agustín Calvo Galán, poeta i amic, ens ha enviat una informació que volem compartir amb vosaltres. El proper dia 14 de juny presenta a Barcelona el seu llibre Poemas para el entreacto, del que ja varem parlar en aquest blog. Els interessats (i que pugau acudir, doncs jo estic molt lluny i m'ho perdré) podeu acudir a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonés, al carrer Canuda, n.6, 5è pis. La presentació està a càrrec d'Eduardo Moga. Serà interessant, com originals, sincrètics i profunds són els seus poemes.

També podeu visitar l'exposició "Ventanas", un projecte on es mira el món per cadascuna de les finestres que els artistes han volgut obrir per a donar pas al text. L'exposició tindra lloc al Centre Cívic Barceloneta (C/ Conreria, 1-9, Barcelona) del 7 al 29 de juny de 2007. S'inaugura 7 de junio a les 19:30 h. amb un espectacle de narració oral.

La imatge correspon a un poema visual de César Reglero, Des-inauguración.