Centenari del naixement de Montserrat Abelló: tres poemes i un dibuixat

Avui Montserat Abelló hauria complit cent anys (1 de febrer de 1918, Tarragona) i volem rendir-li un xicotet homenatge a aquesta gran dona, gran traductora, gran poetessa. Què millor que aprofitar el centenari del seu naixement per a llegir els seus poemes? Fem-ne un tastet, apa!

Cadascú ha de tenir

                                   "A Virginia Woolf"

(Montserrat Abelló)

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.
I el somriure
que s'ha perdut
i ja no es recupera.
Suau serà, però,
l'ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.



*

Pensar el cercle

(Montserrat Abelló)

Pensar el cercle,
el punt, la coma,
on cal aturar-se.
On prosseguir.
Quedar-se quieta,
no moure’s.
Retenir la paraula.

*

I aprenc a dir que No

(Montserrat Abelló)

I aprenc a dir que No.
Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que No.
Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que No.