Pàgines

18.1.18

El melic es queixa: poesia de Mar Pavón



Els/les lectors/es del blog ja sabeu que hi ha poemes de tot tipus, incloent poemes del cos i de les seues parts. Quan diem de totes és que s'inclou, com no, el melic. Mireu que divertit és aquest poemeta.

El melic es queixa

El melic es queixa,
es queixa el melic,
- No tinc cap germà,
no tinc cap amic...
El melic es queixa,
es queixa el melic:
-Són dues les mans,
com dos són els pits.
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Els dits formen grups,
d’allò més units.
El melic es queixa
es queixa el melic:
- I jo, que sóc un,
tan solet que estic...!
El melic es queixa,
es queixa el melic:
- Vull al meu costat,
un altre melic!
I el nas i la boca,
de ses queixes tips,
es queixen alhora:
- Ai, calla, melic,
que tampoc nosaltres
fórem ben servits!

La il·lustració és de Genichiro Yagyu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada