Pàgines

31.7.12

Mudanza, poesía de Sergio Astorga


Mudanza
Todo es mudanza,
las uñas, los cabellos:
el limpio ámbito del sueño.
Es de la danza
el teatro, los luceros:
el silencio quebrado de los muertos.
Es de la casa
la raíz, la silla:
es el pan que se come la costumbre.
Es del camino
la duda, los espantos:
simulacro tenaz de los retornos.
No hay mejor tierra
que el viento, los delirios:
los siglos nocturnos que te nombran.
Todas las puertas
son espejos, son muros:
trampas de la flor y sus perfumes.
Robar la luz
del tiempo, las bodegas:
fábrica del giro de los días.
Dejar las alas,
las plumas en adioses:
lápida de la voz y de la sangre.
Todo es mudanza,
los murmullos, la piel,
siempre en la tarde que navega.

La il·lustració és de Juan F. Leguizamon.

30.7.12

Las compras de la bruja: poesía brujeril de Luciano Saracino



Las compras de la bruja

Una brujita le pidió a mi abuelo
plumas de sapo, sueños de jilguero
frascos chiquitos repletos de chascos
gotitas de alba mojadas de llantos.

Un cofrecito con sueños en vela
y un universo en frasco de canela.
Dos mil palabras que no digan nada
¡y hasta secretos para su almohada!

Cestos con ojos que puedan ver cosas
ramos de rosas pero hechos sin rosas.
Un arcoiris lleno de colores
y algún recuerdo repleto de flores.

Todas las cosas, aunque suene raro,
entran contentas dentro de su mano.
Ahí va mi abuelo, véanlo sin prisa
pues de regalo, lleva una sonrisa.

La ilustración, de Sebastian Barreiro, està realitzada per aquest poema.

27.7.12

Bombers, poesia en homenatge a tots els bombers



Vaja aquest poema, de Josep Miquel Servià, de xicotet homenatge poètic a tots els bomberes i bomberes que aquest estiu són els nostres herois en la lluita contra els incendis, arriscant la seua vida per salvar a les persones y als nostres boscos.


Bomber
(Josep Miquel Servià)

No es plany per l'hora ni el lloc

si és per lluitar contra el foc,

i, en canvi, du el cor encès.

Anònim, valent, desprès,

mig arcàngel, mig guerrer…

Què admirables i envejables

les idees de bomber!

La il·lustració és de Kerry Laster

26.7.12

Venem paraules per a fer versos / Vendemos palabras para hacer versos


Les paraules són vehicles de comunicació, oral i/o escrita. És important tenir un bon bagatge (quan més llegim més omplim el nostre cistell de paraules). 

De paraules hi ha de molts tipus: absurdes, boniques, sentides, tendres, captivadores, equivocades, traïdores, rares, indomables, fredes, tòpiques, buides, dolçes, brillants, soses, dures, incomprensives, xafarderes, utòpiques, eixelebrades, caritatives, bastes... Paraules de tot tipus, moltes i diferents... paraules per cosir els versos en xicotetes o grans puntades.

Hui venem paraules, com Gianni Rodari! Barates, venem paraules! Compreu-ne! Sense elles no hi ha poesia.

Las palabras
(Gianni Rodari)

Tenemos palabras para vender,
palabras para comprar,
palabras para hacer palabras.
¡Busquemos juntos palabras para pensar!
Tenemos palabras para fingir,
palabras para lastimar,
palabras para hacer cosquillas.
¡Busquemos juntos palabras para amar!
Tenemos palabras para llorar,
palabras para callar,
palabras para hacer ruido.
¡Busquemos juntos palabras para hablar! 

La il·lustració és d'Alberto Ruggieri.

24.7.12

Los sueños de mi gato: poesia de Luciano Saracino



Los sueños de mi gato

Mi gato tiene sueños de colores
y me los cuenta siempre en un papel.
Mueve la cola mientras pinta soles
y ronronea cuando ve un pincel.

Cometas rojos, verdes primaveras,
cielo amarillo y globos con cordel.
Mi gato sueña sueños de acuarelas
y hasta me invita a soñar con él.

La il·lustració, de Sebastián Barreiro, està feta especialment per al poema. 

23.7.12

Poesia infantil contemporânea - dimensão linguística e imaginário infantil: article sobre poesia infantil

Fomentem la lectura i l'escriptura poètica -il. Niwa Kozue-
El temps d'estiu i de vacances és ideal per a relaxar-se, desconnectar i carregar-se d'energia. Tenim també més temps per a recrear-se en la lectura. Així, hui us volem recomenar la lectura d'un article sobre la poesia infantil, Poesia infantil contemporânea - dimensão linguística e imaginário infantil, de Maurício Silva, que trobem molt interessant. Està en portuguès, però és molt fàcil d'entendre. Doneu-li una llegida i ho comprovareu. L'article l'hem descobert gràcies a la recomanació de Eloí Bocheco (aprofitem per a que li doneu una ullada al seu blog Sala de Ferramentas, on trobem més articles i qüestions poètiques aplicats als xiquets). Gràcies Eloí.

D'aquest article hem copiat el poema de Vinicius de Moraes, O relógio

Passa, tempo, tic-tac
Tic-tac, passa, hora
Chega logo, tic-tac
Tic-tac, e vai-te embora
Passa, tempo
Bem depressa
Não atrasa
Não demora
Que já estou
Muito cansado
Já perdi
Toda a alegria
De fazer
Meu tic-tac
Dia e noite
Noite e dia
Tic-tac
Tic-tac
Dia e noite
Noite e dia





22.7.12

¿Qué pasa si al ratón Pérez se le cae un diente?, poesía de Beatriz Berrocal


Ja sabem que les dentetes que els cauen als xiquets i xiquetes se les emporta un ratolí molt especial, el ratolinet Pérez. Menut, simpàtic, bondadós,... Però, què passa si és a ell al que se li cau una dent? Voleu saber-ho? Doncs us invitem a llegir el poema de Beatriz Berrocal per tal de descobrir-ho:


¿Qué pasa si al ratón Pérez se le cae un diente?

Estaba Pérez contento
comiendo turrón del duro
cuando observó muy atento
que estaba en un buen apuro.

Se le había caído un diente
al legendario ratón
¿cómo pasó por su mente
ponerse a comer turrón?

Fue corriendo hacia el espejo
y abrió asustado la boca
¡¡Parecía un ratón viejo!!
¿Qué iba a hacer Pérez ahora?

Los niños no le querrían
se burlarían de él
después de toda la vida
haciendo el mismo papel:

Cambiando dientes caídos
por monedas y regalos
alegrando así a los niños
que quedaban desdentados.

Tan triste y cansado estaba
que se quedó muy dormido
y cuando ya amanecía
se despertó sorprendido.

Bajo la almohada de Pérez
asomaba un paquetito
con monedas relucientes
y con letras, un escrito:

“Los niños de todo el mundo
te queremos un montón,
y aunque te falte algún diente
eres el mejor ratón”

Nuestro amigo, dando brincos
quiere seguir trabajando,
tienes millones de amigos
que ya le están esperando.

La il·lustració és de Mariano Martín.

20.7.12

Naixement d'un poema / Nacimiento de un poema, por Isabel Barriel


Isabel Barriel té un molt bon bagatge poètic. Sent, llig, escriu i viu la poesia. En aquests dos poemes (en castellà i català) ens descriu el procés vital de la creació poètica. El vers naix des de dins i mirant el voltant o des de fora arrelant-se ben dintre. Aquesta visió és la que cal transmetre al petits poetes per tal que desenvolupen la seua creativitat pels camins de la poesia. naiximent

Nace el poema
en el hechizo de una estrella,
en el pozo de una mina,
en la huída de un gato,
en el aroma mucho tiempo anclado,
en la lluvia repentina,
en el dintel ya oxidado,
nace en el sueño
y en cada despertar,
nace pequeño
y rápido crece, ávido de ser
ente a punto para leer.

*

És un cercle concèntric,
és un foc sideral,
és un vidre de sal,
és un vers psicodèlic
és un poema que neix.

I els mots són ja flama
o fum quan s'apaga.
És la poesia que un dia ens atrapa.

La il·lustració es de Jo, An-na.

19.7.12

Vivo en el país llamado Más o Menos: poesía de Yevgeny Yevtushenko



En el país llamado Más o Menos

Vivo en el país llamado Más o Menos,
donde,
muy extrañamente,
no hay ningún partido oficial llamado “Masomenosista”…
donde ellos
leen a nuestros escritores clásicos… más o menos.

Por supuesto, todos estamos por la paz…
un tanto más, un tanto menos..
Por supuesto, tenemos algunas pequeñitas,
pero más o menos
desagradables guerras.

En nuestras cortes de justicia tenemos
más o menos incorruptibles jueces,
en nuestros centros de investigación
hay pensadores, más o menos insobornables.

Una más o menos bella mujer me susurró:
“Estoy más o menos enamorada de Ud.
Más o menos para siempre…”

Me gustaría...
No estar más o menos feliz
En esta más o menos vida…
En esta más o menos libertad.


Les il·lustracions són d'Ana María Méndez Salgado.

18.7.12

David contra global: poesia d'Antonio Orihuela



David contra global
(Antonio Orihuela)

Tienen todas las bombas,
todos los tanques,
todas las pistolas,
todas las porras,
pero es a nosotros a quienes llaman radicales.

Tienen todas las multinacionales,
todos los bancos,
toda las pasta,
todos los políticos,
todas las universidades,
y sin embargo
es a nosotros a quienes llaman radicales.

Tienen a todas las radios,
todas las televisiones,
todas las imágenes,
todas las informaciones,
todos los periódicos,
todas las voluntades,

y

sin embargo

para ellos

nosotros somos los radicales.

Tienen una mentira que dice que todo es verdad
y aún dicen que somos nosotros
los que estamos de más,
los radicales.


La il·lustració és de Redredundance.

17.7.12

Si véns prest. poema de Maria del Mar Bonet


Si véns prest

Si véns prest
encara trobaràs festa al carrer
i un tros de sol ataronjat, un sol darrer;
si véns prest,
no em cridis pel meu nom, ja et sentiré,
la porta estarà oberta, el camí franc,
la casa és la darrera, arran del camp.

No em cridis pel meu nom, ja et sentiré,
t'espero amb el capvespre
dins el carrer.

Si véns tard
la festa del carrer s'haurà acabat,
si véns tard
amb la nit per company al teu costat,
si véns tard
quantes paraules no s'hauran dit,
quantes paraules no s'hauran dit,
si véns tard
pitjor per mi... 

Il·lustració de Kate Rumiantseva.

16.7.12

Quadern de poesia per a l'estiu / Cuaderno de poesía para el verano

Un quadern ple de poesia i emocions -il·lustració de Yoko Tanji)

L'estiu està ací instal·lat i la majoria de xiquets i joves tenen vacances: tot un llarg i meravellós dia per a gaudir del temps i, perquè no, també de la poesia. Us proposem que aquest estiu siga poètic i que les paraules queden testimoniades en el paper, a més de ben dintre nostre.

Us proposem crear-se un Quadern de Poesia. Cóm? Doncs ens pot servir qualsevol quadern o llibreta, se'l podem també confeccionar nosaltres. Seria ideal tenir un xicotet quadern, que nosaltres decorem les seues tapes i fiquem "Quadern de poesia de l'estiu / Cuaderno de poesía del verano".

Què ficarem en aquest quadern? Doncs els llibres de poesia que hem llegit o que tenim pendents de llegir, els poemes que més ens han agradat, els versos que ens han fet sentir, el poemes que nosaltres creem... Si poc a poc anem anotant i escrivint, quasi sense adonar-se'n, quan acabe l'estiu tindrem un bon testimoni poètic-emocional d'aquest estiu.

Un quadern de pàgines en blanc... tot esperant que s'ómpliguen de versos i sentiments.


La il·lustració per a fer aquest muntatge model és de Mercè López.

12.7.12

La granoteta verda no para de cantar



La granoteta verda

La granoteta verda
s’ha llençat al fons del llac.
Ha pres una guitarra
i ha cantat el seu rac-rac!
Com que es sent de lluny,
els ocells ha despertat,
i ara sonen junts:
el piu-piu i el rac-rac-rac!

La il·lustració és de Kasia Bajerowicz.

Les petites formiguetes, cançó infantil

Canten i ballen les formigues al bosc -il. de Barbara Spurll-

Tots coneixem la faula de la formiga, però com que estem en estiu anem a deixar que les formigues també canten i ballen, gaudeixen amb la resta d'insectes i passin una bona estona. Llegiu i escolteu aquesta cançoneta infantil i balleu-la... així seguim el ritme de les formigues.

Les petites formiguetes
Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
i van ben endreçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta del camí,
amb l'amiga s'han trobat,
a l'orella s'han parlat,
i s'han dit moltes cosetes fent així:
ps, ps, ps... ps, ps, ps...
i donant-se abraçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta poc a poc,
amb el seu granet de blat,
ai amiga, que és pesat!
el duré a les espatlletes, sembla un roc!
poc a poc, poc a poc (*),
fins se'm torcen les cametes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Anem totes plegadetes perquè es diu,
que allà baix hi ha un escarabat,
mort d'avui i encarcarat,
el durem amb les dentetes cap al niu,
fent l'ull viu, fent l'ull viu...
que és menjar de les festetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Ja estan plenes les cambretes per tot l'any;
tot aquell qui ha treballat,
la videta s'ha guanyat,
quan vindran les glaçadetes sense fang (o d'aquest any),
d'aquest guany, d'aquest guany,
en viurem ben tranquil·letes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

11.7.12

Tot es festa al fons del mar, amb poesia


Tot és festa al fons del mar perquè saben que estem en estiu i la gent  acudeix a visitar-los. Gaudim del mar, però tinguem cura d'ell, es patrimoni de tots i casa de molts animals.

En el mar
(Fanny Uzcátegui Baumeister)
 
En el mar
Los caballitos cabalgan
entre bosques de coral.
Las medusas suben raudas
como pompas de jabón.
Los calamares
con tinta escriben
cartas de amor.
En la grieta
mora el pulpo
y muy cerca
el camarón
que dormido
se la pasa
a merced
del tiburón.
Las langostas
sus antenas
van moviendo
al escuchar.
La canción
de las sirenas
y las olas
al pasar.

La il·lustració és de Kei Acedera.

Yo no sé nada.... y tú? Poema de Oliveiro Girondo

Yo no sé nada
Tú no sabes nada
Ud. no sabe nada
El no sabe nada
Ellos no saben nada
Ellas no saben nada
Uds. no saben nada
Nosotros no sabemos nada
La desorientación de mi generación tiene su expli-
cación en la dirección de nuestra educación,cuya
idealización de la acción, era - ¡sin discusión!-
una mistificación, en contradicción
con nuestra propensión a la me-
ditación, a la contemplación y
a la masturbación. (Gutural,
lo más guturalmente que
se pueda.) Creo que
creo en lo que creo
que no creo. Y creo
que no creo en lo
que creo que creo
«C a n t a r d e l a s r a n as»
¡Y     ¡Y      ¿A       ¿A     ¡Y       ¡Y
  su     ba       llí        llá      su       ba
   bo       jo          es           es        bo         jo
   las      las          tá?            tá?       las        las
     es        es          ¡A                 ¡A           es          es
      ca       ca            quí                    cá            ca          ca
       le        le            no                          no             le           le
         ras      ras          es                              es             ras        ras
         arri     aba         tá                                   tá            arri        aba
         ba!...    jo!...       !...                                       !...            ba!...     jo!...

8.7.12

Preposiciones: cosquillas con poesía / Preposicions: pessigolles amb poesia

Totes les preposicions dins d'un mateix poema, fet amb pessigolles, que produeix grans riallades. Bon diumenge amb pessigolles compartides.

Preposiciones

Tenemos cosquillas
verdes y amarillas
junto a las mejillas,
hacia las patillas,
bajo las barbillas,
entre las costillas,
por las paletillas,
sobre las rodillas,
de las espinillas
a las pantorrillas.

Con tantas cosquillas
saltas en las sillas
y te desternillas.

La il·lustració és de Fernando Vicente.

7.7.12

Poesia entre Caperucitas y lobos / Poesia entre Caputxetes i llops

Vigila, Caputxeta, que hi ha molts llops solts -il·lustració de Moony Khoa Le-

El llop té totes les de guanyar quan es troba a la Caputxeta Roja. I és que de vegades... la Caputxeta li aplana molt el camí. Hi ha molts llops solts, però també Caputxetes que s'han espavilat i ara no es deixen enlluernar per la seua astúcia. De llops i Caputxetes va el poema d'aquest dissabte estiuenc.


Caperucitas y lobos

Las caperucitas rojas
siempre van cogiendo flores
tan hermosas como ellas,
lindas flores.

Las caperucitas rojas
nunca siguen el sendero
derechitas derechitas,
el sendero.

Las caperucitas rojas,
se enamoran de los lobos
que les cuentan cuatro cosas
de los lobos.

Y los lobos que devoran
cuando pueden abuelitas
y se  visten y se atusan
de puntillas

y así engañan, esos lobos,
a rojas caperucitas
que visitan a abuelitas
enfermitas,

esos lobos engañosos,
guapos, listos, altos, ricos,
caperucitas se zampan
ricas, ricas.

Y los buenos cazadores
bien armados, bien armados,
nunca cazan a esos lobos
desarmados

pero listos, guapos, altos,
pero guapos, altos, listos,
pero listos, altos, guapos,
pero ricos. 
 

6.7.12

Mis pintores. Dos sonetos: pintura i art amb Sabina

Art: entre pintures i literatura -il. E. Hoper-
 Mis pintores
(Joaquín Sabina)
I]

De Velázquez monarcas y bufones,
de Goya el pedigrí de la canalla,
de Sorolla el añil a pie de playa,
de Bacon los Davinci con muñones.

De Hopper el desierto sin balcones,
de Juan Vida filetes de caballa,
de Tàpies palimpsesto en la muralla,
del Bosco Dorian Gray amb lamparones.

De Matisse odalisca entre cojines,
de Magritte trampantojos y bombines,
de Vermeer el matiz y el disimulo.

Del Greco la anorexia de Botero,
de Durero la muerte, el caballero,
de Picasso los labios en el culo.

II]

De Barceló el azogue de espejismo,
de Toulouse, de Lautrec, tataracuerdos,
de Van Gogh margaritas a los cerdos,
de Münch los calatravas del abismo.

De Rafael de Urbino el catecismo,
de Pollock tanto afanas, tanto pierdo,
de Basquiat los derechos del pie izquierdo,
de Pepe Hernández santo anacronismo.

De Renoir una vela en lontananza,
de Rubens la mujer de Sancho Panza,
de Rembrandt el chambergo y la linterna.

De Fra Angélico el nácar de madonna,
de Frida Kahlo Diego y su amazona,
de Freud el corazón de la entrepierna.

5.7.12

Verano, vacaciones y poesía: al menos.... un poema al día


També l'estiu ens invita a jugar amb la poesia. Les vacances són fantàstiques per a "POEMAR". Mireu quins poemetes més requetexulis han fet els xiquets a voltant del tema de l'estiu i les vacances. Ens encanta!

Verano
(Menchu Cuesta Pérez)

¡Ya está aquí el verano!
¡Ya está aquí el calor!
Se acabó el colegio,
la tripita al sol.

Y ahora, como patos,
a nadar un rato.
Y ahora, como peces,
flotando a veces.

Montaña o playa,
me gustan las dos
porque en el verano
todo es emoción.

Con mi nuevo bañador
me marcharé a la piscina,
un enorme flotador
y una toalla muy fina.

Cuántos días sin colegio
para jugar al balón,
comiendo enormes helados
con horchata de limón.

Las frutas, en el verano,
me las como sin sentir,
melón, sandía y ciruelas,
cerezas y muchas peras.

Todos los años lo mismo:
el coche hasta reventar,
mi papá, algo enfadado,
le hace reír mi mamá.

Y todos juntos, cantando,
llegaremos pronto al mar.
Se acabó ya la pereza,
un mes para disfrutar.
*

Vacaciones
( Nilda Zamataro )

Con estos primeros calores
el verano se hace anunciar,
guardemos los abrigos y empecemos a pensar
que las vacaciones se acercan
y este curso se acaba ya
y en septiembre volveremos
tras descansar y jugar.

En el parque jugaremos,
en la pisci o en el mar.
Las sierras y las montañas
tal vez nos verán llegar
con una mochila grandota
y ganas de disfrutar
estas vacaciones merecidas
que a punto están de empezar.
*

A jugar en verano

Una noticia os tengo que dar:
¡el caluroso verano acaba de llegar!
Vamos a la playa.

Tomamos un helado,
¡brilla el sol
en todos lados!
En la arena podemos jugar
y al aire libre, correr y saltar.

Con pala y rastrillo
construyo un castillo.
Dando saltos entre las olas,
busco y recojo las caracolas.

Vamos amigos, ¿nos damos la mano?
Os invito, vamos juntos,
¡disfrutemos del verano!


 La il·lustració és d'Oscar Ramos

4.7.12

La balada de Doña Rata, de Conrado Nalé Roxlo



La balada de Doña Rata

Doña Rata salió de paseo
por los prados que esmalta el estío;
son sus ojos tan viejos, tan viejos
que no puede encontrar el camino.

Demendóle a una flor de los campos:
-guíame hasta el lugar en que vivo.
Más la flor no podía guiarla
con los pies en la tierra cautivos.

Sola va por los campos, perdida;
ya la noche la envuelve en su frío,
ya se moja su traje de lana
con las gotas del fresco rocío.
A las ranas que halló en una charca
Doña Rata pregunta el camino,
mas las ranas no saben que exista
nada más que su canto y su limo.

A buscarla salieron los gnomos,
que los gnomos son buenos amigos.
En la mano luciérnagas llevan
para ver en la noche el camino.

Doña Rata regresa trotando
entre luces y barbas de lino.
¡Qué feliz dormirá cuando llegue
a las pajas doradas del nido!

La il·lustració és de Carter Goodrich.

3.7.12

Infancia: poema de Blanca Magdalena Ciocci



Infancia
(Blanca Magdalea Ciocci)
Hay una nube de sueños
en un cielo tan cerquita,
es un mundo de juguete,
que visito día a día.
Es envidiar cada mañana,
el saber que he crecido,
y no hay un mundo de juguete,
en el lugar donde vivo.
Esa pequeña infancia,
que de grande me despide,
querrás que nunca se pierda,
con los pequeños bailarines.
Y si alguna vez te escuchas,
en una pequeña oración,
piensa que siempre tu niño,
duerme en una sana canción.


Il·lustració de Gabriele Erno Palandri.

2.7.12

La muntanya, un paradís que cal protegir, també amb poesia

La bellesa del paisatge ens enriqueix (il. Jeff Hatfiel)

 Hem començat el mes de juliol i ara la natura està en tot el seu esplendor. Fer excursions en solitari o en família i amics (amb xiquets encara millor) és tot un plaer. Però aquest mes ha començat malament: incendis per tot arreu. Quin fàstic! Conservar el nostre entorn és deure de tots! Protegir i millorar la natura, gaudir-la sense fer mal bè, fomentar el respecte... Els adults som exemple per als menuts. Si nosaltres tirem deixalles per la muntanya, ells també ho faran; si nosaltres encenem foc estan prohibit, ells també ho faran; si embrutem l'aigua dels rius, ells també ho faran.

Tenim un tresor del que podem gaudir lliurement, gratuïtament, nosaltres i les generacions futures. Valorem-lo i respectem-lo.

Dalt de la muntanya
(Joan Armangué)

Aquí dalt de la muntanya
hi tinc un petit bressol:
de dia la lluna hi dansa,
de nit hi descansa el sol.

Aquí dalt de la muntanya
el tresor del cor hi tinc:
un cel ben ple d'orenetes,
però de pessetes... ni cinc!

Aquí dalt de la muntanya
els difunts no hi són esquius:
morts i mortes fan gatzara,
es moren de riure els vius.

Aquí dalt de la muntanya
l'alegria omple els rius:
s'eixuguen al sol les llàgrimes,
si et pica una abella, rius.

Aquí dalt de la muntanya
hi dic sempre allò que vull:
i qui es cansa d'escoltar-me...
pot girar quan vulgui el full.