Pàgines

31.8.11

Soneto a Violante, poema d'amor de Gerardo Diego


Soneto a Violante
(Gerardo Diego)

Yo no sé hacer sonetos más que amando.
Brotan en mí, me nacen sin licencia,
los hago o ellos me hacen. Inocencia
de amor que se descubre. Tú esperando,
tú, mi Violante, un sueño acariciando
¿cómo quieres que yo no arda en vehemencia
y por catorce llamas de impaciencia
no exhale el alma que te está cantando?
Si yo he amado volcán, árbol y torre,
si te abraza y te abrasa y te recorre
hiedra envolvente y sangre surtidora,
si eres musa y mujer, pena y secreto,
te he de entregar celoso mi alfabeto
que de ti y de tus labios se enamora.

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre 100 poemas, de Gerardo Diego, en Ediciones de la Torre, un llibre fantàstic per endinsar-se el joves en la seua poesia.

La il·lustració és de Masha Kurbatova.

29.8.11

Caro albero meraviglioso / Estimat arbre meravellós: poesia de sesibilització als arbres


Ja està dient-nos adéu el mes d'agost i un any més els incendis han protagonitzat gran part d'aquest estiu i, com quasi sempre, provocats sota alguns interesos. Per què? Quina poca vergonya! El arbres són els nostres pulmons de la natura i tenir cura d'ells és fonamental. Aquest poema de Vivian Lamarque, en defensa dels arbres i contra la porqueria que de vegades deixem al seu voltant, ens ajuda a sensibilitzar-nos sobre la importància de la protecció als arbres. Un preciós poema!

Caro albero meraviglioso
(Vivian Lamarque)


Caro albero meraviglioso

che dal treno qualcuno

ti ha tirato un sacchetto

di plastica viola

che te lo tieni lì

stupito

sulla mano del ramo

come per dire«cos'è questo fiore strano

speriamo che il ventolo porti lontano»,

ci vediamo

al prossimo viaggio

ricorderò il numero

del filare, il tuo

indirizzo, ho contato

i chilometri dopo lo scalo-merci

arrivederci


Estimat arbre meravellós
(Vivian Lamarque, traduc. Pere Galceran-Uyà)

Estimat arbre meravellós
que des del tren algú
t'ha llançat una bossa
de plàstic de color lila
que la tens allà
tot sorprès
damunt la mà de la branca
com si diguessis
«què és aquesta flor estranya
tant de bo el vent
se l'endugui lluny»,
ens veurem
el proper viatge
recordaré el número
de la filera, la teva
adreça, he compta
tels quilòmetres des de l'estació de mercaderies
a reveure


Les il·lustracions són de Toni Demuro.

28.8.11

Epitafi entre ocells i violins: poesia de Juan Gelman



Epitafio

Un pájaro vivía en mí.
Una flor viajaba en mi sangre.
Mi corazón era un violín.

Quise o no quise. Pero a veces
me quisieron. También a mí
me alegraban: la primavera,
las manos juntas, lo feliz.

¡Digo que el hombre debe serlo!

Aquí yace un pájaro.
Una flor.
Un violín.

La il·lustració és de Boris Indrikov.

26.8.11

Boa noite, poesia infantil del portuguès Sidónio Muralha






Bona nit, buenas noches, boa noite... és hora d'anar a dormir, els xiquets i les zebres (que ja tenen el pijama ficat).


Boa Noite

A zebra quis
ir passear
mas a infeliz
foi para a cama

— teve que se deitar
porque estava de pijama.

*
La cebra quiso
ir a pasear
mas la infeliz
fue para la cama

- tuvo que acostarse
porque estaba en pijama

Il·lustració de Dale Keys.

Recorda'm, allà on vagis, allà on estigues: poema d'amor de Besay Worli


Allà on estigues, on vagis... sempre, recorda'm - il·lustració és de Sharon Sprung.-

Recorda'm

Si plores, recorda que hi haurà persones
que t’abraçaran.
Si rius, recorda que hi haurà persones
que riuran amb tu.
Si estas sol, recorda que jo sempre et vindré a buscar!
Recorda que jo sempre estaré a prop teu.
Recorda aquelles nits que vam passar
parlant fins sortir el Sol.
Recorda que t’estimo com si fossis al meu costat
i estàs tan lluny.
Recorda aquells matins que et vas quedar
que ploraves per no marxar
i que vam acabar rient de tu i jo.
Recorda, Recorda això:
RECORDA’M

La il·lustració és de Sharon Sprung.

25.8.11

M'agraden els números i les paraules, les matemàtiques i la poesia

PoemeS i NúmeroS -il·lustració de Marína Marcolin-

Los números
(Mary Cornish) 

Me gusta la generosidad de los números.
La disponibilidad, por ejemplo,
que demuestran para contar
personas o cosas:
dos pepinillos, una puerta de habitación,
ocho bailarinas engalanadas como cisnes.

Me gusta la docilidad de la suma
-añadir dos tazas de leche y batir-,
su sentido de la abundancia: seis ciruelas
en el suelo, tres más
cayendo del árbol.

Y la tabla de multiplicar
peces por peces,
su lomos plateados reproduciéndose
bajo la sombra
de un barco.

Ni siquiera la resta representa una pérdida,
sino incorporación a alguna otra parte:
de cinco gorriones echaron a volar dos,
los dos están ahora
en otro jardín.

Hay una amplitud en la división,
cuando abres la comida china
cajita a cajita,
y dentro de cada galleta de la suerte
aguarda una nueva fortuna.

Y nunca dejaré de sorprenderme
por el regalo del resto,
liberado al final:
cuarenta y siete dividido entre once es igual a cuatro,
y quedan tres.

Tres niños a los que llaman sus madres,
dos italianos haciéndose a la mar,
un calcetín que no está dondequiera que busques. 

*

Numbers
(Mary Cornish)

I like the generosity of numbers.
The way, for example,
they are willing to count
anything or anyone:
two pickles, one door to the room,
eight dancers dressed as swans.


I like the domesticity of addition
-add two cups of milk and stir-
the sense of plenty: six plums
on the ground, three more
falling from the tree.


And multiplication's school
of fish times fish,
whose silver bodies breed
beneath the shadow
of a boat.


Even subtraction is never loss,
just addition somewhere else:
five sparrows take away two,
the two in someone else's
garden now.


There's an amplitude to long division,
as it opens Chinese take-out
box by paper box,
inside every folded cookie
a new fortune.


And I never fail to be surprised
by the gift of an odd remainder,
footloose at the end:
forty-seven divided by eleven equals four,
with three remaining.


Three boys beyond their mothers' call,
two Italians off to the sea,
one sock that isn't anywhere you look.

24.8.11

Secreto, poesia de José Agustín Goytisolo ......shhhhh!


Secreto

Antes yo no sabía
por qué debemos todos
—día tras día—

seguir siempre adelante
hasta como se dice
que el cuerpo aguante.

Ahora lo sé.
Si te vienes conmigo
te lo diré.

la il·lustració és d'Annie Owens.

23.8.11

Niña, poesia de Javier Villegas

L'amic i poeta Javier Villegas Fernández, des de Perú, ens ha regalat aquest preciós poema que volem compartir amb tots vosaltres. Moltes Gràcies, Javier.

Niña
(Javier Villegas Fernández)

Eres tan frágil,
eres tan leve
niña de nieve.

Eres genuina
como ninguna
niña de luna.

Llevas vestido
de transparencia
niña inocencia.

Tienes el alma
con su contento
niña de viento.

Llevas un bolso
llevas sombrilla
niña sencilla.

Te vas airosa
con tu donaire
niña del aire.

Por los caminos
llevas empeño
niña de sueño

La il·lustració és de Constanze von Kitzing.

Una poesia per a un bebé, de Ko Un

Somriures, carinyets, jocs, poesia... molt d'amor per als bebés -il·lustració d'Anna Koroleva-

Bebé
(Ko Un)

Antes de tu nacimiento
           antes que tu padre
           antes que tu madre
tu balbuceo ya estaba ahí

22.8.11

100 anys de Valor: centenari d'un gran folklorista valencià


Hui fa cent anys del naixement d'un gran escriptor valencià i un gran folklorista: Enric Valor. Des d'aquest raconet poètic volem unir-se al homenatge que està fent-se a la xarxa, a iniciativa del grup 1entretants (Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià) doncs ens sembla una genial idea que s'aprofite la xarxa d'internet per donar reconeixement a Enric Valor.

Pensant i repensant quin post fer, tot relacionant-ho amb la poesia i les seues diferents vessants, sobretot folklòriques, hem pensat que res millor que personalitzar-ho amb una de les seues rondalles, L'albarder de Cocentaina, on tota l'acció transcorre al nostre poble, Cocentaina.


El personatge central de la rondalla és l'albarder, però el més important és el de la dona, una forana del poble que acaba sent una bruixa. I la pista per a fer aquest xicotet homenatge ens la dona un dels refranys que apareixen al principi de la rondalla:  "Ell era d’aqueixos que creuen que el sant de més lluny fa més miracles". Doncs de bruixes i refranys anem a xerrar. En la cultura popular valenciana hi ha un grapat de llegendes i rondalles que parlen de les bruixes, moltes d'elles semblants a altres que trobem a tota Europa. En l'imaginari popular, la bruixa és una dona que ha fet un pacte amb el dimoni per aconseguir poders sobrenaturals que utilitza amb benefici propi o amb finalitats malèfiques. Aquestes supersticions populars foren recolzades i fomentades per l'Església Catòlica i les "suposades bruixes" varen acabant sent cap de turc de totes les calamitats que succeïen. En realitat, totes aquestes dones, bruixes, eren persones que no encaixaven en l'ordre social establert i a les que rebutjaven per la seua diferència.

Hui en dia el personatge de "la bruixa" ha perdut protagonisme i es mira com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils o en festes populars. Les reconeixem per la seua vestiment, lletjor, els animals que les acompanyen -gat negre, símbol de mala sort; mussol, símbol de saviesa-, i, sobretot, pel seu vehicle de transport: la granera voladora.

El refranyer ens ha deixat testimoni d'aquest personatges. Al igual que les llegendes i les rondalles, els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Doncs... de bruixes i refranys, del nostre ric folklore que tan magníficament va arreplegar Enric Valor, anem a xerrar:


Dites populars i refranys de bruixes

La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot
Divendres i dimarts, dies de bruixes i de males arts
Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer
Any de pluges, fora bruixes
Any de vi, any de bruixes
Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra
L'òliba viu amb les bruixes i els bruixots
Bruixes i mals surten dels hostals
Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa
Lesa bruixes van a missa només els dilluns
El divendres és fill d'una bruixa, per això arruixa
No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt
Les bruixes són a l'ampolla
Bruixa o bruixot, del celler a l'hostalot 
Bruixots i curanderos, papadinerus
Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot
Qui creu en bruixes, no creu en Déu
El ric tornar pobre, o metge, o bruixot, o alcavot
Bruixes i jocs de mans, patranyes de xarlatans
Qui es vesteix al revés, no el toquen les bruixes 

En aquest blog ja hem fet altres referències a Enric Valor, però hui és un dia especial, un aniversari que cal celebrar tots junts, sobretot amb els xiquetes i xiquets, per anar passant el testimoni de la nostra memòria, de la nostra cultura, que gràcies a persones com Enric Valor es manté viva. Quede el post com a xicotet testimoni del nostre reconeixement públic a la persona i obra d'Enric Valor. 

20.8.11

La poesia i l'escultura, creació i art




Les mans creen -il. de Beatriz Martín-Vidal-

A Rodin
(Laura Vázquez)

Alguien dijo,
la escultura ya está en la piedra
yo simplemente le quito
las partes sobrantes
así, exactamente así, así
nace cada poema

Podeu llegir més poemes de Laura Vázquez al seu llibre, Poemas ilustrados, en Galore Editora (aquí baix)

19.8.11

Elegia poètica als gats, de Nelson Ascher


Pequeña elegía
(Nelson Ascher)
In memoriam Nikita (gata d'Inés)

Los gatos no mueren de verdad:
simplemente se reincorporan
al ronroneo de la eternidad.

Los gatos nunca mueren del todo:
sus almas salen de puntillas
a perseguir el alma de algún roedor.

Los gatos no mueren: su ficticio
fallecimiento no es más que una forma
de pereza más refinada.

Los gatos no mueren: ponen rumbo
a las alturas y, rama a rama,
suben por un árbol invisible.

Los gatos no mueren: es más preciso
asegurar –en resumen- que
se han ido a arañar los sofás del paraíso

y allí, después de siete vidas
bien vividas, dormirán
sus siete merecidos sueños.

La versió al castellà del poema és de Jesús Jiménez Domínguez. La il·lustració és d'Audrey Jeanne.

18.8.11

Árbol fauno, poesia de Níger Madrigal


Árbol fauno
(Níger Madrigal)

I
El árbol es un animal boca arriba;
hojas como lenguas que mojan las sílabas del día.

Un zarpazo de árbol y llora la luna llena.

En sus extremidades nidos
y la trashumante constelación de una luciérnaga

II
Roja piel de la corteza,
inmenso palo mulato que bifurca su braza contra el cielo.

La verde flama de su fronda prende a los demás árboles
y un incendio impecable, corre, crepita
y va que vuela dentro de un verderío por la selva.

III 
Cuando estuve de nuevo en aquel lugar, sentí vértigo.

Sólo encontré un altísimo vacío desgajándose,
un enorme hueco de luz
dejó la sombra del árbol que alguna vez estuvo allí.



Les il·lustracions són de James Browne.

17.8.11

Nana de la luna: poema nocturn i màgic


Nana de la luna
(Raúl Héctor de Robles)

Si cierra los ojos la luna
viajera,
se duermen contentas las calles
de tierra. 


Si empieza su sueño la luna
de lirio,
se entornan los ojos detrás
de los vidrios. 


Si tiende su sábana la luna
nochera,
se tapan los gatos que viven
en vela. 


Si en sus buenas noches la luna
bosteza,
el pueblo la imita cerrando
las puertas. 


Si sobre las tejas la luna
se acuesta,
la gente desteje sus dulces
quimeras. 

La il·lustració és de Pavel Tatarnikov.

16.8.11

Cançó del viure clar: un poema per a embaraçades


Cançó del viure clar

Una vida, dues vides,
quantes vides teniu Vós?
Vós teniu la meva vida
i la vida de tots dos.

Vós teniu la vida xica
d'un infant que ve de lluny;
flor d'amor, fruita bonica,
com les cireres pel juny.

Vós sou la branca que es torça
en senyal de plenitud.
Vós teniu tota la força
de la meva joventut.

Vós porteu en la mirada
tot el goig del viure clar
i en la falda curullada
la collita de demà.

L'amor que ens omple de joia
s'ha tornat prometedor.
Un infant com una toia
amb els ulls plens de claror...

Una vida, dues vides,
quantes vides teniu Vós?
Vós teniu la meva vida
i la vida de tots dos.

La il·lustració és de Joanie Schwarz.                        

15.8.11

El nombre de mi vida: poesia de Kepa Murua


El nombre de mi vida

Lo que más me gusta de este mundo
es cómo la vida me llama
por mi nombre. Como si me buscara
o no supiera dónde encontrarme.

Mira que la vida se ríe del mundo.
Mira que el mundo no se fía de la vida.
Mira que es difícil que se lleven bien
la fría vida con el áspero mundo.

Pero lo que más me gusta es cómo
pese a todo pronuncia mi nombre.
Como si me preguntase sin preguntarme.
Como si me buscase como poeta y como hombre.

Así es el nombre de mi existencia.
Para algunos tierno, para otros con hambre.
Todos lo pronuncian diferente.
Pero ella es la única que me responde.

La il·lustració és de Michael Marsicano.

14.8.11

Un cafè, dolç i suau, amb poesia de Kendra Grant Malone

Un cafè, dolç i suau... amb poesia i companyia -il. de Jean Bailly-

Dulce y suave
(Kendra Grant Malone)
Traducció de Laura de la Parra Fernández

¿te apetece ir a tomar un café conmigo?
¿te gusta el café?
apuesto a que sé cómo lo tomas
me mirarás y dirás
dulce y suave, dulce y suave,
me gusta poner un poco de azúcar a mi café con leche
y te pasaré el pequeño tarro de azúcar
ese que tenemos sobre la encimera de la cocina
porque a nosotros también nos gusta el azúcar
no estés tan nervioso, la verdad
es que no sé por qué te tiemblan las manos
si ya me has visto desnuda,
¿no?

13.8.11

Difondre la poesia infantil i juvenil: millor llegir-la o escoltar-la? Difundir la poesia infantil y juvenil: mejor leerla o escucharla?

  


La poesía oralizada tiene la capacidad de instalarse en las emociones, a diferencia de la que uno lee en silencio (Pura López Colomé, poeta mexicana)

Penseu que és així. És el mateix llegir la poesia en veu alta que en silenci? És més fàcil aplegar al oient o al lector? Què és millor per a difondre la poesia infantil, llegir-la en veu alta, fer recitals de poesia, o repartir bons poemes i deixar que apleguen en silenci? Penseu que caldria que a classe i a casa els xiquets i joves escoltaren poesia? Per què cada vegada es llig menys en veu alta? Per què un mateix poema sembla diferent quan l'escoltem que quan el llegim? Quin misteri té la veu que fa que les paraules entren més directament al sentiment? El silenci i la paraula van molt lligades en la poesia i tenen el seu propi pes, perquè no ho descobrim fins que es llig en veu alta? És la veu la clau que en obri la porta de la poesia?

Ens encantaria saber la vostra opinió i que deixareu els vostres comentaris.

La il·lustració és de Marco Cazzato.

12.8.11

Servicio meteorológico a la carta: poesia d'Alelí Manrique


Servicio metereológico
(Alelí Manrique)

Los imprevisibles meses de Primavera son culpables
del extravío de saquitos de hilo
y el cambio climático mundial
hace cantar en Julio a los grillos del Hemisferio Sur.
El día asesina y es asesinado por la noche
y cada vez que lo hacen
tiñen el horizonte de rojo en su batalla celeste.
La luna llena es figurita repetida,
y aunque no pare de moverse,
se la puede ver en muchas fotografías alrededor del Planeta.
En cambio la menguante
es una uñita recién cortada del gato Ulises,
suspendida entre las puntiagudas estrellas,
hasta que la claridad de la mañana las apaga.
Los rayos del Sol viajan miles de kilómetros
para encender las trenzas de las pelirrojas,
que brillan como rubíes en polvo.
Cuando está nublado,
la humedad transporta
el rumor de los motores de los aviones
que vuelan hacia tierras prometidas
y también los murmullos de la tarde de Montserrat.
Gracias al Cielo de vez en cuando llueve
y cada tanto es Navidad.

La il·lustració és de Artaksiniya.

11.8.11

La vida és un polsim d'instant... poesia de Gloria Fuertes


Ens agraden el poemes de Gloria Fuertes, els infantils i els d'adults, ben diferents uns d'altres, però ambdós amb garra. Els poemes adreçats als adults són durs, crus, copegen directes. Tenim un exemple concret en aquest poema.

La vida es una hora,
apenas te da tiempo a amarlo todo,
a verlo todo.
La vida sabe a musgo,
sabe a poco la vida si no tienes
más manos en las manos que te dieron.
Al final escogemos un lugar peligroso,
un pretil, una vía,
la punta de un puñal donde pasar la noche.

La il·lustració és de Carole Perret.

10.8.11

Adivinanzas para aprender los números / Endevinalles per aprendre el números

Un, dos, tres... adivínalo otra vez (il. Toshiyuki Fukuda)

Ja hem xerrat al blog diverses vegades de la unió, res inversemblant, de la poesia i les matemàtiques. Doncs hui us fiquem un exemple, adreçat als més menudets, aprofitant el joc lingüístic que ens proporcionen les endevinalles.

Adivinanzas para aprender los números
(Teresa Núñez González)

Nada nada nada
como luna helada
(el cero)

Soldadito en pie
el primero que se ve
(el uno)

Pato pato garabato,
ven conmigo por un rato
(el dos)

Haciendo festones
rompe corazones
(el tres)

Este se ha sentado
porque está cansado
(el cuatro)

Y este de rodillas,
como las chiquillas
(el cinco)

No tiene cabeza
y es una cereza
(el seis)

Los brazos en cruz,
tejado de luz
(el siete)

Y hasta el infinito
churrito a churrito
(el ocho)

Por inteligente
se le infló la frente
(el nueve)

9.8.11

Poesia i il·lustració en dos dones xilenes: Cotepinta i Gabriela Mistral


Els lectors del blog ja sabeu que solem ficar sempre il·lustracions per acompanyar els poemes i que, a vegades, descobrim il·lustracions realitzades ex professo per a un poema. Aquest és un exemple més, la magnífica il·lustració de María José Olavarria Madariaga -Cotepinta- feta per al poema Miedo, de Gabriela Mistral, ambdós artistes xilenes.

Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan.
Se hunde volando en el Cielo
y no baja hasta mi estera.
En el alero hace el nido
y mis manos no la peinan.
Yo no quiero que a mi niña
golondrina me la vuelvan......

8.8.11

Pelo de paja: poema per a una nena


Pelo de paja

Pelo de paja,
cara de cera,
brazos de ramas,
bolsillos de nena.

La il·lustració és de Sarah Davis.

7.8.11

Procedimientos: poesia social de Jorge Palma

Tots junts aconseguirem un món millor (il·lustració d'Andrea Piccardo)

Procedimientos(Jorge Palma)

Según andan las cosas
todo va de mal en peor.
Esto es: a cuánto se cotiza
en el mercado del aire
la pluma de ángel,
el mercurio, la soda cáustica
con que sepultan a los ríos.

La tierra tiembla a las siete
menos cuarto, quince minutos
antes que el jefe
de rienda suelta al subalterno
y comience a enloquecer de hastío
en las autopistas obstruidas
donde la luna parpadea atónita
por las consecuencias nefastas
del bajísimo salario.

Qué dirán los industriales
con almidón en las solapas
cuando los teléfonos
enloquezcan a la media noche
porque las uvas
se han petrificado al unísono
en los parrales del mundo
y las acciones en la bolsa
se han convertido
en polvo de estrellas.

6.8.11

La teua figura en la memòria: poema de Yolanda Westphalen



En lo alto del silencio
la noche
en la sima del horizonte
la piedra
en la cumbre del dolor
la lágrima
en el silogismo total
de la memoria
tu figura.
(Yolanda Westphalen)

La il·lustració és de Laura Príncipe Serrano.

5.8.11

Cuentos redondos: un lloc web per gaudir del nostre folklore



Contes i poesia, excel·lent lectura...millor encara a l'estiu (il. Montse Llop)

Cuentos redondos és un projecte molt interesant de l'Asosiación Litoral (Literatura Oral) basat en textos de la tradició oral, fantàstics per desenvolupar la memòria i el llenguatge oral en els xiquets i xiquetes. Servint-se d'una estructura rítmica, travallengües, cançons acumulatives, contes de fórmula, etc... en aquests contes rodons, semblants als contes acumulatius populars, podem trobar un excel·lent suport poètic. Molts d'aquests contes, amb grans arrels populars, poc a poc van perdent-se. Iniciatives com aquesta fan molta i molt bona llavor en la recuperació i difusió del nostre ric folklore.

Us fiquem l'índex del que hi podem trobar al lloc:

Granota cantant (il·lustració de Mariano Epelbaum)




Canción de la rana:
Estaba la rana sentada cantando debajo del agua; cuando la rana se puso a cantar vino la mosca y la hizo callar.
La mosca a la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando la mosca se puso a cantar, vino la araña y le hizo callar.
La araña a la mosca, la mosca a la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando la araña se puso a cantar, vino el ratón y le hizo callar.
El ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el ratón se puso a cantar, vino el gato y le hizo callar.
El gato al ratón, el ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el gato se puso a cantar, vino el perro y le hizo callar.
El perro al gato, el gato al ratón,el ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el perro se puso a cantar, vino el hombre (la suegra, la vieja, el viejo, mi tía…) y le hizo callar.
El hombre al perro, el perro al gato, el gato al ratón, el ratón a la araña, la araña a la mosca, la mosca la rana, la rana que estaba sentada cantando debajo del agua; cuando el hombre se puso a cantar, ni el mismo diablo lo pudo callar.

4.8.11

Haikus de mar


Sota les pedres
s'amaguen tendres tresors.
Tímida arena.

Escuma clara
diluint mediterrània.
Xops d'albada.

So i olor de mar,
petites llums dins l'aigua.
Sol que enlluerna

Llevant a la platja
amb herbes ran de mar,
somnis de pluja.

Mirada d'un pi
que s'inclina cap a mar,
desitjos de vida
(Cèlia)

La il·lustració és de Jean François Le Saint.

3.8.11

Gabriela, la poeta viajera: llibre de poesia infantil


Gabriela, la poeta viajera, de l'editorial Amanuta, és un llibre que ens apropa d'una manera subtil i realista, amb unes il·lustracions fantàstiques d'Isabel Hojas, a la vida d'aquesta excel·lent poeta xilena, tot de la mà d'Alejandra Toro.

El llibre ens narra la vida de Lucila de María del Perpetuo Socorro Godoy Alcayaga, que coneixem amb els pseudònim de Gabriela Mistral. Des de menudeta era una xiqueta a la que li encisava llegir i escriure. De major es fa mestra i contagia als seus alumnes aquests gustos. Poeta, molt viatgera, reb en 1945 el Premi Nobel de Literatura. Els seus poemes són molt coneguts per xiquets i grans. Així, ara tenim l'oportunitat d'ajudar als xiquets i xiquetes a apropar-se a la vida i obra de Gabriela Mistral. Un molt bon llibre.

Todas íbamos a ser reinas

Todas íbamos a ser reinas,
de cuatro reinos sobre el mar:
Rosalía con Efigenia
y Lucila con Soledad.

En el valle de Elqui, ceñido
de cien montañas o de más,
que como ofrendas o tributos
arden en rojo y azafrán.

Lo decíamos embriagadas,
y lo tuvimos por verdad,
que seríamos todas reinas
y llegaríamos al mar.

Con las trenzas de los siete años,
y batas claras de percal,
persiguiendo tordos huidos
en la sombra del higueral.

De los cuatro reinos, decíamos,
indudables como el Korán,
que por grandes y por cabales
alcanzarían hasta el mar.

Cuatro esposos desposarían,
por el tiempo de desposar,
y eran reyes y cantadores
como David, rey de Judá.

Y de ser grandes nuestros reinos,
ellos tendrían, sin faltar,
mares verdes, mares de algas,
y el ave loca del faisán.

Y de tener todos los frutos,
árbol de leche, árbol del pan,
el guayacán no cortaríamos
ni morderíamos metal.

Todas íbamos a ser reinas,
y de verídico reinar;
pero ninguna ha sido reina
ni en Arauco ni en Copán...

Rosalía besó marino
ya desposado con el mar,
y al besador, en las Guaitecas,
se lo comió la tempestad.


Soledad crió siete hermanos
y su sangre dejó en su pan,
y sus ojos quedaron negros
de no haber visto nunca el mar.

En las viñas de Montegrande,
con su puro seno candeal,
mece los hijos de otras reinas
y los suyos nunca-jamás.

Efigenia cruzó extranjero
en las rutas, y sin hablar,
le siguió, sin saberle nombre,
porque el hombre parece el mar.

Y Lucila, que hablaba a río,
a montaña y cañaveral,
en las lunas de la locura
recibió reino de verdad.

En las nubes contó diez hijos
y en los salares su reinar,
en los ríos ha visto esposos
y su manto en la tempestad.

Pero en el valle de Elqui, donde
son cien montañas o son más,
cantan las otras que vinieron
y las que vienen cantarán:

-"En la tierra seremos reinas,
y de verídico reinar,
y siendo grandes nuestros reinos,
llegaremos todas al mar."


The First World War Poetry Digital Archive / Arxiu Digital de Poesia de la I Guerra Mundial


Pau, pau, pau i poesia... contra la violència, la guerra i la mort (il. Kent Williams)

Ens sembla genial el projecte de digitalitzar textos per tal de facilitar el seu accés als lectors, més encara si parlem de textos poètics. Fa poc que s'ha creat en la web un lloc, The First World War Poetry Digital Archive on podem trobar uns 7.000 arxius de diferents poetes que van desaparèixer en la I Guerra Mundial. Poemes i poetes que gràcies a una iniciativa com aquesta no cauran en l'oblid: Wilfred Owen, Isaac Rosenberg, Robert Graves, Vera Brittain, Edward Thomas, etc. A més, podem trobar dibuixos, podcast, poemes i litografies.

La tecnologia al servei de la poesia i la seua difusió: excel·lent!

Robert Graves, The poet in the nursery (gener de 1915)