Pàgines

31.7.10

Al país de les vacances: poesia per a cada dia de l'estiu / En el país de las vacaciones: poesia para cada día del verano


Acabem el mes i encetem les vacances. Sembla que tot és diferent en aquest mes, com si es ficarem unes ulleres que deformaren la realitat. Ritme lent, pausat, relaxat... color, calor, alegria, festa... que bo! Però malgrat estar de vacances, al llarg de tot el mes d'agost seguim editant el blog. Volem que la poesia continue formant part del dia a dia, sobretot volem que els grans compartiu temps, jocs i poesia amb els menuts.

Bones vacances i bona lectura!!! Passeu-ho bé! Ens agradaria que aquest mes d'agost no ens oblidareu i ens acompanyareu pel país de les vacances poètiques, una país ple de sentiments, alegria, imaginació, aventura... ple de color i poesia.

Al País de les Vacances
Al país de les vacances
cada jornada té tres nits:
la primera és per dormir,
un altra per fer volar els estels
i una més, que és la que falta,
per contemplar el temps com salta.

Al país de les vacances
els núvols són siluetes
i el vent, vaixell inquiet
que ens duu a mars llunyans,
a illes verges,
a cràters pèrfids,
i a les selves misterioses,
als fulls en relleu
de llibres fèrtils,
a mons de sons brillants
i diamants de talla estranya.

Al país de les vacances
has d'anar sense equipatge
i amb les ulleres sàvies de la màgia.

La il·lustració és de Sergio Membrillas.

30.7.10

Qui és qui en el poema?


 A qui es refereix el poeta en els seus versos? A les fades, a les sirenes, a les muses, a...? Què penseu vosaltres?

Son así
Yo creo, me dijo reticente,
que es necesario verlas.
En lo invisible existen.
Sí, existen, pero es necesario verlas.
Sólo un poco de concentración.
Eso basta. Y también el silencio.
En las honduras del silencio
y las atmósferas sofocantes
ante los ojos pasan.
No se detienen si no nos concentramos.
No existen afuera.
Viven por cuenta de nosotros.
Óigalas.
Zumban ahora por el cuarto.
Sus alas rudas se abren y se cierran
y nos echan un espeso sopor
en medio de la cara.
Son así.
No pueden ser de otro modo.
Están irremisiblemente condenadas.
En lo profundo sufren.
Al filo de la medianoche,
llorosas se arrojan en mis brazos.

La il·lustració és de Robert Dunn.

29.7.10

El tema del niño en la poesía española actual; article de Mª Isabel Jiménez


Us recomanem la lectura de tres articles, de Mª Isabel Jiménez Morales, El tema del niño en la poesía infantil española. Els tres articles són en realitat un sol, però que s'han dividit en  tres parts, i  estan editats en la revista Amigos del Libro, en tres números diferents, però ara els podem llegir digitalment en la web de Cervantes Virtual.


-El tema del niño en la poesía española actual, I (rev. Amigos del Libro; any XIV, n. 32, abril-juny 1996)
-El tema del niño en la poesía española actual, II (rev. Amigos del Libro; any XIV, n. 32, juliol-agost 1996)
-El tema del niño en la poesía española actual, III (rev. Amigos del Libro; any XIV, n. 34, setembre-desembre 1996)

Interessants per a reflexionar aquest estiu, abans de que comencen les classes.

Versos en català: una web de poesia catalana



Us recomanem li doneu una ullada i una llarga llegida al web Versos.cat. Un grup interessant de joves poetes (al menys, tots joves d'esperit)  s'ha unit per anar penjant els seus poemes en català i articles sobre literatura. Algunes i alguns d'ells són ja força coneguts en aquest raconet de poesia (Sílvia Bel, Carolina Ibac, Daniel Ferrer i Esteban, Lluís Calvo...) i altres que hem llegit però que encara no hem penjat cap poema seu (David Caño, Eva Alloza, Carmen Moreno, Anna Fenoy, Jaume Garrié, Francesc Arnau, Gemma Gelabert, Quim Martínez, etc...).

Un lloc molt recomanable que afegim als nostres favorits. Els felicitem per portar endavant aquest brillant projecte poètic. Tot un arbre on van brotant fulles, flors i fruits de poesia, amb uns grans arrels.

Els poemes que hem ficat a continuació s'han copiat d'aquest espai.

Si tens fred
(Daniel Ruiz-Trillo)
Si tens fred,
posa't les tres primeres lletres del pijama,
perquè les altres tres
ja les portes sempre posades.
*
Goma màgica
(Miriam Basco)
Una goma màgica et regalaria
per a que els turments i
els mals moments
puguessis esborrar.
Borra borra borra
envia’ls a la porra!
Que no te’n quedi cap
a la testa fica’t un tap
I somriu de felicitat.
*
Run-runejo
(Carmen Moreno)
Seure al tronc ample
d'un arbre de copa oberta
enmig d'una piramidal
allargassada
de línies blaves
amb una cimera
apuntant al cel
sense tocar-lo
entre palmeres
i escutures congelades
en una edat sense temps.

Un terra fresc, verd.
Dues parelles
aparellades:
una, jove,
l'altre, ja vella.

Run-run.
Ronronejar.
Rumiar una nostàlgia
mentre el so proper d'un saxo
en la fondària
em recorda a mi
asseguda al tronc d'un arbre
apuntant al cel
sense palpar-lo.
 *
Veus
(Francesc Arnau)
Hi ha veus com trons de fortes.
Hi ha veus com pous de fondes.
Hi ha veus com nits de fosques.
Hi ha veus com rius de llargues.
Hi ha veus com mars d’extenses.
Hi ha veus com focs d’ardents.
Hi ha veus com mels de dolces.
Hi ha veus com plors d’amargues.
Hi ha veus com gels de fredes.
Hi ha veus subtils com vents.
Hi ha veus que, a hores d'ara,
no saps si tenen veu,
i resten en silenci
fins que arribe el bon temps.

La il·lustració és de Joyce Hesselberth.

28.7.10

Haiku lunar, de Giordano Malta



se corta la luz
el hombre reencuentra
la bella luna

La il·lustració és de Joy Williams.

27.7.10

Cap al tard a la vora del mar: poesia de Núria Freixa


Ens han regalat un poema, preciós, i no podem deixar de compartir-lo amb tots vosaltres. Núria Freixa ens descriu en Cap el tard, a "La Llarga" la seua visió d'una vesprada d'estiu, a la vora de la mar, des dels ulls de la infantesa. Gràcies, Núria, ens ha encantat el regal.

Cap el tard, a "La Llarga"

Amb un fil de ratlla fina
es perfila l'horitzó.

Com caiguda del no-res
talment com una enganxina,
hi trobem una gavina.

I arran de mar una nina,
adobant el seu castell,
joguina de plastilina,
fet d'aigua i de sorra fina,
traginats per un cubell.

Al tombant d'aquesta tarda,
amb fons de violeta i malva,
encén el llum un vaixell.

I a la nina i al castell
la gavina i l'enganxina
la tarda i la sorra fina
la llum malva i el cubell...

amb un fil de ratlla fina
me'ls duc posats a la pell.

La il·lustració és de Shirin Sahba.

26.7.10

Cartas a Ophélia, de Fernando Pessoa: llibre de poesia


L'editorial Libros del Zorro Rojo acaba de publicar un recull de 48 cartes i 16 poemes de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa, amb el títol Cartas a Ophélia. Cartes d'amor i poemes adreçats a la jove Ophélia Queiroz que ens donen testimoni de l'idil·li amorós que al llarg d'un temps, justament en els anys més decisius de la producció literaria de Pessoa, manté l'escriptor.

L'amor comença en 1920 quan Ophélia, amb 19 anys, entra a treballar en les oficines de Félix, Valladas & Freitas de Lisboa, on Pessoa -32 anys- s'ocupava de traduir la correspondència comercial. A partir d'aquest moment comença una història d'amor que es fonamenta en gran part amb les cartes. Les cartes estan dividides en dos parts, com la sua relació, al llarg de 1920 i de 1929a 1930. Un interessant document biogràfic-epistolar. Els poemes estan escrits en el temps de la seua relació i posteriorment.

Amb aquesta edició s'ha aconseguit rescatar un clàssic, embellir-lo -amb les fantàstiques il·lustracions d'Antonio Seguí- i apropar-lo als joves lectors. El pròleg, d'Antonio Tabucci, reflexiona sobre aquest epistolari amorós.

Todas as cartas de amor são
Ridículas.
Não seriam cartas de amor se não fossem
Ridículas.

Também escrevi em meu tempo cartas de amor,
Como as outras,
Ridículas.
As cartas de amor, se há amor,
Têm de ser
Ridículas.

Mas, afinal,
Só as criaturas que nunca escreveram
Cartas de amor
É que são
Ridículas.

Quem me dera no tempo em que escrevia
Sem dar por iso
Cartas de amor
Ridículas.

A verdade é que hoje
As minhas memórias
Dessas cartas de amor
É que são
Ridículas.

(Todas as palavras esdrúxulas,
Como os sentimentos esdrúxulos,
São naturalmente
Ridículas).
*
Todas las cartas de amor son
ridículas.
No serían cartas de amor si no fuesen
ridículas.

También escribí en mi tiempo cartas de amor,
como las demás,
ridículas.

Las cartas de amor, si hay amor,
tienen que ser
ridículas.

Pero, al fin y al cabo,
sólo las criaturas que nunca escribieron cartas de amor
sí que son
ridículas.

Quién me diera en el tiempo en que escribía
sin darme cuenta
cartas de amor
ridículas.

La verdad es que hoy mis recuerdos
de esas cartas de amor
sí que son
ridículos.

(Todas las palabras esdrújulas,
como los sentimientos esdrújulos,
son naturalmente
ridículas).

25.7.10

Versos embolicats: dos embarbussaments de Carles Cano


 Impossible avorrir-se jugant amb els embarbussaments. Proveu-ho! Però a més ací us fiquem un poemes infantils, de Carles Cano, que per la seua forma poètica són autèntic embarbussaments. Llegiu-los en veu alta i ho comprovareu! Un embolic a la llengua, arrrgg... molt divertit! Gràcies, Carles, per fer-nos riure una estoneta a ritme de poesia.

A La Font Roja hi ha una cabra
(Carles cano)
A La Font Roja
hi ha una cabra
boja,
pèl-roja,
escarxofada
banyuda,
culicuapeluda.
Té quatre cabridets
bojos,
pèl-rojos
escarxofats
banyuts
culicuapelats
*

Un ratolí de Rocafort
(Carles Cano)
En  Ramon Romaní
ratolí de  Rocafort
trobà un  teuladí
menjant al seu hort

Què rosegues, colibrí,
pujat dalt del branquilló?
Tu no  menges mosquits
mosques, cuques i abellots?

Jo no sóc el teuladí
menja-mosques i moscots;
ni tampoc el colibrí
que va de flor en flor.

Sóc un tord d’Algemessí
m’agraden els albercocs,
i va i  passava per ací
i he parat a fer un mos

Doncs, arrea-te-la rossí!
O et llançaré un bon roc.
Que no vull al teu cosí
ni a tots els del teu lloc.

Ramon llançà el projectil,
que passà prop del pardalot
i alçant el vol va dir així:
Ahí t’ho quedes Joan Ratot!

La il·lustració és de La Perera.

24.7.10

Hora canicular: crònica poètica d'un incendi



Malauradament, en aquestes dates d'estiu continuen els incendis, atemptats a la natura que després es revenja donant l'esquena als homes. Aturem els incendis, salvem la nostra casa, la Terra. Des d'aci ho fem amb els versos de Francisco Pérez Perdomo:

Hora canicular
(Francisco Pérez Perdomo)

El torbellino del verano
llegaba con redoblado ardor.
Aquella pobre aldea
se incendiaba bajo el sol estridente.
Medio día era por filo
y los cardos levantaban sus puntiagudas
plegarias a los cielos.
Un alma no pasaba.
No se movía una hoja en las ramas del árbol.
Aturdida, una lagartija asomaba su cabeza
por entre las rajaduras de la tierra.
Se desgarraban las cigarras.
La resolana gritaba duro por los techos.
Aullaba la sequía. .
En la distancia, atormentado
por la monotonía del paisaje
y el delirio susurrante de las moscas,
parado en medio de la hora canicular,
de fuego los ojos.
sólo un perro misterioso y sin tiempo,
negro, ladraba a aquel horizonte en llamas. 

La il·lustració és de Stefano Arici.

23.7.10

Surto o no surto? Poesia per als xiquets, d'Isabel Barriel


Surto o no surto?
Surto o no surto?
Al sol, a cremar-me?
A jugar i perdre i plorar?
A parlar i no ser escoltat?
A saltar i caure? ai!

Surto, surto!
Al sol, a l'aire,
a veure el paisatge,
a jugar i saltar i riure,
a nedar i volar.

Surto, surto!

El xiquet, però, no surt encara,
doncs, amorós, el pare,
l'ha lligat amb un fil invisible
a la seva caixa forta cuirassada.

Les il·lustracions són d'Alexandre Rampazo

22.7.10

Convocatòria del IV Premio de Poesía Joven "Pablo García Baena"

La Bella Varsovia, col·lectiu cultural cordobès, ha convocat per quarta vegada el Premio de Poesía Joven "Pablo García Baena". Us animem a participar!

Bases:

La Bella Varsovia, con la colaboración de la Oficina Municipal para la Capitalidad Cultural Córdoba 2016 y Cosmopoética, convoca el IV Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”, que se regirá por las siguientes:
 
1. Podrán concursar autores que no hayan cumplido 30 años a 7 de agosto de 2010.

2. Las obras deberán ser inéditas, escritas en castellano, y no premiadas en otros certámenes. Con tema libre, la extensión mínima de los poemarios se establece en 300 versos, sin límite para la máxima. Se presentará una copia impresa y encuadernada.

3. Se presentarán bajo seudónimo o lema, que figurará en la primera página de cada ejemplar, así como en el exterior de la plica, como única identificación. En el interior de dicha plica se adjuntarán los siguientes datos: nombre y apellidos del autor, dirección postal y de correo electrónico, teléfono de contacto, breve nota biobibliográfica, y fotocopia del DNI o documento similar.

4. El plazo de presentación finalizará el 7 de agosto de 2010. Deben remitirse por correo postal a la siguiente dirección: La Bella Varsovia (IV Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”). Apartado de correos 2164. 14080 – Córdoba (España). Serán excluidos los trabajos presentados después de fecha, siendo válida la del matasellos.

5. El jurado estará formado por cinco miembros de prestigio en el campo de la literatura, y un secretario, con voz pero sin voto, como representante de la asociación; su composición sólo se hará pública coincidiendo con la difusión de su fallo. Al jurado, que actuará con libertad y discreción, y cuyas decisiones son inapelables, corresponderá discutir y emitir el fallo, así como otorgar el premio a una sola obra o declararlo ex aequo y/o desierto.

6. El premio estará dotado con la publicación de la obra ganadora en la colección La Bella Varsovia, con una tirada de 1.000 ejemplares, interpretándose la entrega de 100 ejemplares al autor como pago de los derechos. La Bella Varsovia se compromete a la distribución y promoción del libro, con su envío a prensa y crítica, y presentación en varias ciudades españolas. De igual forma, el autor ganador participará en la edición de 2011 de Cosmopoética, dentro del apartado de poetas emergentes.

7. Los originales no premiados se destruirán tras el fallo del premio, sin que se mantenga correspondencia alguna sobre ellos.

8. El fallo se hará público mediado el otoño de 2010, siendo comunicado personalmente al autor antes de su difusión en los medios. La publicación del libro ganador está prevista para la primavera de 2011, y sus presentaciones tendrán lugar en los meses posteriores. El autor ganador se compromete a asistir a dichos actos.

9. El hecho de concurrir a este premio supone la total aceptación de estas bases. Mayor información: premio@labellavarsovia.com

La il·lustració és de David Guirao.

Las adivinanzas: article sobre els seus fonaments, tipus i aplicació didàctica

Us invitem a llegir l'article Las adivinanzas, de Janeth Ch. Fl., publicat per la Universitat de Racna (Argentina). Un interessant anàlisi recopilatori de qué i com són les endevinalles i propostes didàctiques per a crear-ne. Interessant!


21.7.10

Aransansan: cançó popular infantil per a ballar

Una cançoneta infantil per a cantar amb els amics i la família aquest estiu. Cantant i ballant amb l'Aransansan! Cal aprofitar l'estiu per passar-ho bé "a tope"

La lletra és molt fàcil d'aprendre i senzilla de ballar (però hi ha diferents variacions a l'hora de ballar-la)

Aransansan, 
aransansan, (palmades a les cuixes)
culi, culi, culi, culi, culi, (la mà dreta palmeja el cul del de la dreta i la mà esquerra el de l'esquerra)
aransansan
Aram Sam Sam... (bis)

Arabi, arabi (dos reverències) 
culi, culi, culi, culi, culi (igual que en l'estrofa anterior) 
aransansan
Arabi, arabi (bis)

Mireu com canten i ballen aquests animalets!


20.7.10

Tambores de paz, llibre de poesia infantil

Hi ha pocs poemaris que en el seu conjunt estiguen dedicats a una causa tan compromesa com la pau i la llibertat. José González Torices plasma en el versos de Tambores de paz les dos cares de la guerra i la pau, de l'alegria i la tristor. Aquest llibre està editat per Anaya Infantil y Juvenil, amb il·lustracions de Luis de Horna.

Els seus poemes es troben arrelats en la poesia popular, amb molt de ritme i rima, tornades... tot en un univers poètic proper als xiquets on, a la vegada, són protagonistes i partícips. A cop de versos, com en els sons del tambors, difonent la pau.

Un tastet del que podeu llegir:

El beso no tiene patria.
¿Tiene la sonrisa pueblo?
*
Yo estaba en la playa,
lo vi desde lejos
y le hice un barco
con todos mis besos.
*
La niña juega a ser beso.
El niño juega a ser aire.
La niña juega a ser hada.
El niño juega a ser ave.
Sobre la tarde, los niños.
En sus miradas, la tarde.
Las risas vienen y van,
cerezas en los trigales.
*
La palabra es un regalo
de la nube y de la estrella,
del agua, de la montaña,
de la Luna Limonera

19.7.10

Este puso un huevo, retahíla ilustrada: tirallonga per a jugar amb els dits dels xicotets

Ens han agradat molt les il·lustracions que Marta Montañá ha realitzat sobre la cançoneta popular infantil per a jugar amb els dits de la mà Este puso un huevo. Es tan divertit jugar amb la poesia amb els més menudets com gaudir d'aquestes il·lustracions.


Este puso un huevo,
este lo cogió...


este fue a por pan,
este lo frió...

y este pícaro gordo...


se lo comió.

18.7.10

El niño soldado: un poema per la pau i en defensa de la infància


Quants xiquets i xiquetes, hui per hui, encara estan sent explotats com a peons de guerra, sense cap escrúpol? I nosaltres... què fem per eviatar-ho? Cal protegir la infància arreu del món d'aquestes bestialitats bèl·liques.


El niño soldado
(Marc Granell)

Alí tan sólo tiene
un fusil y dos manos,
pantalón y camisa.
Y no más de diez años.

Al nacer guerra había
y en guerra sigue estando,
en frío y con gran calma
a quien sea matando.

Sabe que si él no lo hace
se lo harán a él bien raudos.
Y no quiere morir.
No sabe más: Ni el cuándo

ni el porqué de la guerra,
ni por qué le ha tocado
justo a él un destino
tan cruel, inhumano.

Un día Alí morirá
de bomba o de un disparo
que le disparará
otro niño soldado.

Un día Alí morirá
y un poco con él cuantos
nunca hemos dicho ni hecho
nada para evitarlo.

La il·lustració és de David Guirao.

17.7.10

El sol naranja: un poema estival


El sol naranja

Cuando crezca
voy a ser gigante
y no me digas
que es imposible
Hoy cuando atardeció
alguien vino a exprimir al sol - naranja

Dime
¿Quién lo hizo sino un gigante? 

La il·lustració és de Brad Hollan.

La jaima de la poesía saharaui



Us recomanem que li feu una lectura reposada als versos que trobareu en La jaima de la poesía saharaui. Molta y bona poesia d'escriptors i escriptores saharauis,  com aquesta de Bahia Mahmud Awah:

La espera

Dicen los ancianos de nuestra
badia
“A quien aguanta le llegará
la sombra” .
Tres décadas
no nos desesperan porque
la tierra
gira y el anciano cuenta sus pasos y nunca miente.

La il·lustració és de David Guirao.

16.7.10

...Quieres que te lo cuente otra vez?: cuentos poéticos cortos, con rima y risa


Hi ha contes curts, amb rima, que sempre fan les delícies del xiquets i provoquen el somriure -malgrat que als adults, de vegades, els fique nerviosos-. Aquest contes, per la seua repetició, són fàcilment apresos pels menuts, que els conten una i altra vegada, fins comprovar quin és el límit d'aguant de l'interlocutor.

Aquests contes rimats, que pertanyen al nostre ric folklore oral, tenen diferents versions segons el lloc on els escoltem. Us fiquem una mostra per a divertiment estiuenc:

Era un rey que tenía tres hijos,
las metió en tres botijos
y los tapó con pez.
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
*
Este era un gato
con los pies de trapo
y la cabeza al revés.
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
*
Esto era una gata que daba la lata
te lo voy a repetir para hacerte reír,
Esto era una gata que daba la lata
te lo voy a repetir para hacerte reír,...
*
Había una vez un cura
que se montó en un coche,
que se tiró un pedo
y dijo: Buenas noches
¿Quieres que te lo cuente otra vez?
*
Eran tres: un polaco, un inglés y un francés.
El polaco sacó su cuchillón
¿Lo mató o no lo mató?
(responde)
Yo te diré lo que pasó:
Eran tres...
*
-¿Quieres que te cuente el cuento de las habas verdes?
-Sí.
-Yo no te digo que sí, digo que si quieres que te cuente el cuento de las habas verdes.
-No.
-Yo no te digo que no, digo que si quieres que te cuente el cuento de las habas verdes.
*
En un charco había una mosca
y con la mosca un mosquito,
si no te has enterado
te lo cuento despacito.
En un charco había una mosca...
*
En el corral había un pollo
que no podía caminar
y la gallina le puso
una pata de cristal
La gansa le contó a todo,
a todo el reino animal
que en el corral había un pollo
que no podía... 

La il·lustració és de Keegan.

15.7.10

Un abecedari poètic de l'Arca de Noé


S'imagineu quin aldarull hi hauria en la famosa Arca de Noé? Cada animal campant a les seues amples per un lloc menut, cadascú d'ells amb el seú so... atronador. Doncs... per a relaxar-se cal llegir aquest poema de Jorge Luján, un abecedari poètic de l'arca -amb el seu diluvi-.

Arca
Bienaventurada
Cruzando
Diluviales
Ensenadas,
Felices
Gorilas
Hamacándose
Indolentes,
Juntando
Kilogramos,
Luminosa
Lluvia
Mojando
Naúticos
Ñandúes,
Orondos
Papagallos
Que
Rezongan,
Solícitos
Tigres,
Unicornios
Valerosos,
Wapitíes,
Xilócopos,
Y 
Zorros.

14.7.10

Bendición del dragón, un poema de Gustavo Roldán des d'Argentina



Bendición de dragón
Que las lluvias que te mojen sean suaves y cálidas.
Que el viento llegue lleno del perfume de las flores.
Que los ríos te sean propicios y corran para el lado que quieras navegar.
Que las nubes cubran el sol cuando estés en el desierto.
Que los desiertos se llenen de árboles cuando los quieras atravesar. O que encuentres esas plantas mágicas que guardan en su raíz el agua que hace falta.
Que el frío y la nieve lleguen cuando estés en una cueva tibia.
Que nunca te falte el fuego.
Que nunca te falte el agua.
Que nunca te falte el amor.
Tal vez el fuego se pueda prender.
Tal vez el agua pueda caer del cielo.
Si te falta el amor, no hay agua ni fuego que alcancen para seguir viviendo.

La il·lustració és d'Ishtar Olivera.

13.7.10

Carta a Blancanieves: llibre de poesia juvenil de César Young Núñez


Carta a Blancanieves és un llibre de poesia del poeta panameny César Young Núñez, que podem descarregar-se gratuïtament (punxeu damunt del títol del llibre i us porta dirèctament a la descàrrega). El llibre està composat per 62 poemes, escrits entre 1968 i 1973 i publicat per INAC de Panamà. Són poemes molt especials i originals, políticament incorrectes i plens de sàtira. Hi ha dos versos, en la introducció, que ja ens donen pistes del que trobarem al seu contingut:

Cualquier parecido con poesía
viva o muerta, es pura película.

Hi ha moltes referències a escriptors i artistes, a la poesia, a la literatura... Un llibre molt interessant que us recomane, especialment als joves (de ment i d'espirit).

Confesión inútil
Sou un poeta Zen-timental
*
Newsweek
Cuando
llegaron
los Marcianos
Ray Bradbury
fue el primero
en lamentar
lo ocurrido.
*
Ellery Queen
Viéndolo de esta manera
La escoba y la aspiradora
son el choque de dos posiciones
en una misma y paciente bruja
*
Aquiles y la tortuga
Es cierto que nunca alcanzaste a la tortuga
Pero la historia oculta
que te habías lesionado el talón
minutos antes del Gran Prix
*
Juego de damas
Recordando a R.G. de la Serna
Los días que pasan en blanco
son días negros
*
Cambio no aconsejable
Por una mirada de tus ojos diera un mundo
Por un mundo ciego daría un ojo
Qué tuerquedad!
*
Crítica literaria
Los textos
de literatura
hablan de
cambio de rumbo
Yo prefiero
concretamente
el cambio de rumba

La il·lustració és d' Agustina Guerrero.

12.7.10

Media luna: poesia de García Lorca


Media luna
(Fedrico García Lorca)

La luna va por el agua.
¿Cómo está el cielo tranquilo?
Va segando lentamente
el temblor viejo del río
mientras que una rama joven
la toma por espejito.

La il·lustració és de Julia Grigorieva.

11.7.10

Ronda de los niños: joc i poesia

Jugar al rotgle sempre és divertit i es comparteixen somriure's. Al carrer, al camp, a la platja... els xiquets i xiquetes juguen al rogle. Però els xiquets necessiten la mà dels adults per a conèixer aquests jocs populars que, malauradament, van perdent-se. Juguem amb ells, aprofitem l'oci de l'estiu per jugar, compartir i recitar.

Con todos mis amigos
haremos una ronda,
que me da mucha risa, 
porque es toda redonda.
Ahora hay que soltarse,
bailar en el lugar,
dar muchas, muchas vueltas 
y a un amigo abrazar.

La il·lustració és de John Slade.

10.7.10

Dites populars i refranys de l'estiu: Resfresquem-se a l'estiu amb els refranys


No hi ha mal que cent anys dure

Estem en ple estiu, en juliol, un mes de calor a grapats. Tirem mà del nostre refranyer popular per a comprovar quines referències fa als mesos estiuencs, a la calor, al sol... tot buscant la frescor de l'aigua i una bona ombra sota els arbres:







-Dites populars i refranys del sol

La il·lustració és de MoonyKhoa Le

9.7.10

La poesía encantada: dossier d'activitats poètiques per Educació Primària



En La poesía enCantada podem trobar un bon grapat d'activitats adreçades al xiquets dels cicles mitjà i superior d'Educació Primària a jugar amb la poesia. Aquest dossier educatiu forma part del material d'un taller de poesia infantil organitzat per la Fundació La Caixa. Està en castellà, però com que el taller es va fer en català els exemples poètic estan en català (fàcilment podem aprofitar-ho ficant poemes en altres llengües).


Inclou:
1. Presentación: La poesía enCantada
2. Ejercicios de cuerpo: trabajo individual
3. Ejercicios de voz: trabajo individual (audio)
4. Lectura del poema Al lector de poemes, de Joana Raspall
5. Bestiario: trabajo de grupo e individual.
6. Adivinanzas
7. Palíndromos
8. Onomatopeyas
9. Creación temática (música y palabras): El tren de la costa
10. Apéndices
11. Bibliografía

Us recomanem que li doneu una mirada per que us pot interessar per al portar a l'aula activitats poètiques per al proper curs.
La il·lustració és d'Olga Cuellar.

8.7.10

Ara va... d'animals: llibre de poesia infantil

 

L'editorial Tàndem acaba de publicar un deliciós llibre de poesia infantil, Ara va... d'animals, d'Irene Verdú amb il·lustracions de Lourdes Bellver.

Es tracta d'un poemari tot ple d'animals. Per les seues pàgines desfilen ratolins i gats, mussols i lloros, mones i crans, cavalls i gossos al que podem veure com es desenvolupen en les seues tasques diàries segons les seues pròpies peculiaritats.

Un bon llibre de poesia, per als primers lectors, per a llegir en aquest calorós estiu.

Tinc un ratolí
(Irene Verdú)
Tinc un ratolí
que ja té cinc dents
i només les gasta
per beure's la llet.

Blanquíssima randa
feta de ganxet
amb fil fi d'Egipte
i agulles d'argent.

Guarda les dentetes
com qui té un joiell
i sols les mostra
a qui coneix bé.

Si li fas ganyotes
i en veure't somriu
sabràs com, de sobte,
llueixen les cinc.

Un poema de bruixes per a les nits d'estiu


La bruja
(María Elena Walsh)
La bruja, la bruja
se quedó encerrada
en una burbuja.
La bruja, la boba
con escoba y todo,
con todo y escoba.
Está prisionera,
chillando y pateando
de mala manera.
Tiene un solo diente,
orejas de burro
y un rulo en la frente.
Que salte, que ruede,
que busque la puerta,
que salga si puede.
¡Se quedó la bruja
presa para siempre
en una burbuja!

La il·lustració és de Cecilia Molano.

7.7.10

Webs y blogs para leer y escribir: Taller en el I Congreso de Literatura y Educación

 Aquesta és la presentació del Taller Webs y blogs para leer y escribir. Alumnos digitales, nuevos retos ( M. Dolores Insa Ribelles) realitzat en el I Congreso "Literatura y Educación" (FETE-UGT, Toledo 2010). Va estar un congrés molt interessant on es va xerrar de tot al voltant de la literatura infantil i juvenil i es van debatre qüestions importants al voltant d'aquests dos temes.

No solem penjar les presentacions, però en aquest cas ho fem ja que problemes tècnics ens va impossibilitar fer ús dels enllaços (i hi ha molts). Cal dir que qualsevol presentació, sense la paraula del ponent, de vegades sembla que no té sentit, però si per als assistents al congrés (als que públicament agreixo la seua gran receptivitat, interés, comentaris i amables paraules).

Us comente que...
-Si punxeu al centre de la presentació podeu veure-la a pantalla completa
-Si punxeu damunt dels enllaços, que van apareixent, aquests us portaran a l'exemple concret
-Hi ha imatges que inclouen enllaços; així, també podeu punxar sobre elles per a veure l'exemple més àmpliament
-Us recorde que podeu descarregar-se la presentació i per a fer-ho tan sols cal subscriure's a Issuu (és gratuït, tan sols cal ficar el correu electrònic i una contrasenya)

Bon estiu a tots i totes i bona lectura! Com us vaig dir: Des d'ara es veiem en internet / Desde ahora nos vemos en internet.

6.7.10

I sona la flauta per casualitat... "El burro flautista" de Tomás de Iriarte


El burro flautista
(Tomás de Iriarte)
Esta fabulilla,
salga bien o mal,
me ha ocurrido ahora
por casualidad.
Cerca de unos prados
que hay en mi lugar,
pasaba un borrico
por casualidad.
Una flauta en ellos
halló, que un zagal
se dejó olvidada
por casualidad.
Acercóse a olerla
el dicho animal,
y dio un resoplido
por casualidad.
En la flauta el aire
se hubo de colar,
y sonó la flauta
por casualidad.
«¡Oh!», dijo el borrico,
«¡qué bien sé tocar!
¡y dirán que es mala
la música asnal!».
Sin reglas del arte,
borriquitos hay
que una vez aciertan
por casualidad. 

La il·lustració és d'Hache Holguin.